Josep Maria Espinàs ha ingressat a la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, i el diari Avui ha publicat al suplement cultural un fragment del seu discurs de recepció. Com a admirador de la seva obra i de la seva persona, no me’n puc estar de reproduir-ne algunes perles:
"Ni escriure ni viure m’ha cansat mai. Per això, mentre pugui, continuaré amb aquest ofici i amb aquesta vida."
"El caràcter es pot trobar en el discurs reflexiu o en l’estil de l’obra. I se’n té o no se’n té. Hi pot haver "tallers d’escriptura", però un "taller de caràcter literari" només és imaginable com una estafa."
"No podran prendre’m la vella Olivetti. Els diré que escriure-hi —tac, tactactac— és la meva petita festa."
"Podríem dir "en general", naturalment. Al·ludir al "conjunt", prescindint dels casos especials i dels "detalls". Però confesso que jo no he vist mai cap "generalització". Sospito que no n’hi ha enlloc. En qualsevol cas, al llarg dels camins, i al llarg de la vida, només he trobat casos especials i detalls. I m’és impossible convertir tanta inoblidable diferència en estadística."
4 comentaris:
La frase de l'Olivetti és espaterrant!
bon escriptor i mes bona persona
no tè res a veure, però entra a aquest link:
http://store.findmadeleine.com/index.html
mercenaris !!!
Comparteixo l’admiració per Josep Maria Espinás, a qui vaig descobrir a les seues columnes diàries a l’Avui. Però (cabòries meues) porte una estona mirant aquest post i el que més em sorprèn és la imatge de l’escriptor amb un fons de prestatgeries pràcticament buides...
En Josep M Espinàs, a més de bon escriptor, és una gran persona. M'encanta la seva senzillesa i bon tracte i... mmm... demà participo en una entrevista amb ell. Quins nervis!! Ja us ho explicaré.
Publica un comentari a l'entrada