22 de maig 2008

On s'amaga la bellesa?


És als grans palaus i catedrals on s'amaga la història i la bellesa?

8 comentaris:

Rita ha dit...

És evident que no, com demostra aquesta fotografia. A mi em resulta bonica i em fa pensar en les històries que s'hi deuen haver viscut en aquesta casa... :)

Cèlia ha dit...

S'assembla molt al casc antic del meu poble. Tothom vol viure a la part elegant, als barris acabats de construir...del carrer del call, de la zeta, de sant... o sant... ja no queda gaire història, bé, jo diria que en queda una, l'especulativa!

Striper ha dit...

La història i la bellesa es poden amagar a molts llocs perono sempre juntes.

1000 i 1 900 ha dit...

Sempre he cregut que a les baranes dels balcons s'hi amaga un art no reconegut dels serrallers de poble

Anònim ha dit...

La bellesa s'amaga arreu, la bellesa de la lletjor el poema de Machado sobre les mosques, la bellesa decadent de molts artistes romàntics, castells abandonats, sepulcres, tombes... fugida vers les runes.
La bellesa de la lluita dels pobres, els menjadors de patates, la bellesa de la sordidesa del món, Baudelaire, Bukowski, Goya...
La teva fotografia comparada amb altres manifestacions immortalitzades per clàssics amb majúscules és un palau Rococó o un jardi de la il.lustració, que a la vegada també eren art.
La bellesa és un animal invisible, veloç i enèrgic que traspua des de molts llocs, i un dels seus principals focus s'amaga rere l'absoluta i profunda nuesa creadora dels artistes.
Per tant com canta el mestre Sabina: "Paso de la falsa belleza, igual que el sabio, que no cambia París por su aldea".
Alguns preferiran París, d'altres l'aldea, alguns les runes, d'altres palaus, però des del benestar capitalista d'occident que ens ha dut a tots a una pràctica de xalet i a una emoció de runes.
No cal agafar cap manual d'història de l'art o de la literatura per dir-te que en moltes èpoques artísitiques la bellesa s'ha extret més de les runes que dels palaus.
A. Guiu.

novesflors ha dit...

La bellesa, crec,és relativa. Es pot amagar doncs en grans catedralsi palaus o en una petita flor a la vora del camí, o en una simple paraula.

Núria ha dit...

Resposta: no. Aquesta casa que mostres té encant i pot ser molt bonica si es restaura amb sentiment. Perquè una cosa tingui bellesa, el més important és que es porti al cor

Anònim ha dit...

Em prenc temps per anar gaudint dels blogs que visito dons no sempre en tinc i el vaig aprofitant com puc.

Es per aixó que avui he arribat a aquest post de ja fa una mica de temps. Per a mi la bellesa es en els llocs menys pensats, i de fet en cadascuna d'aquestes esquerdes, espurnes visibles de pintura, teules, baranes... Hi ha bellesa, vides, passat. Tot dur una mica de les històries d'aquesta casa. La bellesa no es tan sols en els llocs que es conserven com Palaus i Castells, sino en tot alló que ens fa pensar en la història s'hi pot haver viscut.

Fins aviat!