20 de maig 2008

Un rellotge que perd les hores (basat en fets reals)

Hi ha moltes maneres de perdre el temps, de deixar que les hores s'escolin, però mai m'havia passat en un sentit tan literal.
Fa uns dies em va caure a terra el rellotge de polsera, de tal manera que es van desenganxar totes les hores i, fins i tot, la marca. A la rellotgeria no han pogut fer altra cosa que obrir-lo i treure'n el números que voltaven perduts per dins l'esfera del rellotge, possiblement espantats de trobar-se lliures de moviment.

Ara m'ha quedat una esfera negra on les busques giren sense assenyalar cap hora en concret, sense nord, sense exactitud possible.

Què és això? Una metàfora? Un senyal? Un accident?

M'agrada el meu rellotge nou.

12 comentaris:

Cèlia ha dit...

Precisament ara estava llegint el poema d'Horari del Llibre I, Oda XI (casualitats de la vida) i segur que els déus me l'han posat davant per poder transmetre què et pot estar passant: Viu avui, no et refïs gens de demà. CARPE DIEM!

robelfu ha dit...

Dóna el mateix el que li hagi passat al teu rellotge així esta molt bonic perquè
el temps no existeix senyor!!!

som uns processos químics, energia que se transforma... pero només tenim la nostra memoria, si nosaltres voldriem... podriem no tenir passat i començar qualsevol vida nova en qualsevol moment :)

sens dubte és la gran avantatge de la no existència del temps.
salud

Anònim ha dit...

Mortes les xifres, només cal eliminar la geometria de les busques per a que els instants esdevinguin infinits.

JB

Jordi Gomara (itaca2000) ha dit...

Home, hi ha molts de rellotges que no tenen marcades les hores, com aquest que ens mostres a la fotografia. Mira, ara tindràs un rellotge a l'última moda. En tot cas, que maco que les hores no hi existeixin pas; és viure sense que importi el temps, el temps no passa (perquè realment el temps és atemporal), som nosaltres qui donem una mesura al temps.

Salutacions, doncs
Jordi

Striper ha dit...

Un accident les hores i el temps continua encara que tu no ho veiguis al relotge.

Carme Fortià ha dit...

Els seus números han descobert la llibertat de viure sense pressa, sense estar marcats pel tic tac de la societat actual. I de ben segur que ara t'ho volen transmetre... Ens eduquen!

menta fresca, aufàbrega i maria lluisa ha dit...

mira amb hores o sense, les busques saben on van i cap on giren, tu donali la volta al teu rellotge i veuràs, poder et penses que es tonto ell! nosaltres som els tontos de badar tant el temps i no aprofitarlo i per això no si valen ni rellotges, ni hores, ni busques ni........

Montserrat ha dit...

Avui, quan acabi el programa de política a Tele-taxi, sempre comenten un llibre i he aconseguit, movent influències, que es comenti el nostre. M'han assegurat que ho farien... espero que així sigui... caldrà esperar a veureu-ho.

zel ha dit...

Una cosa que t'anirà la mar de bé per fer exercici mental, de situació en l'espai i en el temps...
Saps què? Vaig tenir un fantàstic rellotge que girava a l'inrevés, t'ho juro, és a dir, girava com haurien de girar tots els rellotges, com el món...i quan se'm va espatllar em va saber molt greu, era únic!

Josep Manuel López Gifreu (Pep Barbagelata) ha dit...

Bé, m'has fet pensar en un rellotge sense temps, però no, es tracta d'un temps sense rellotge, que és com acostuma a ser.

Anònim ha dit...

Un rellotge sense hores, un calendari sense dates,... El pas del temps és així d'implacable. A vegades em pregunto si val la pena entestar-se a mesurar-lo.

TICTAC ha dit...

Tan de bo, a vegades el temps no existís!
Gràcies per la teva col·laboració però en aquest cas el que busquem són rellotges que es poden trobar a la via pública o centres públics com ara ajuntaments, escoles, estacions.... Els de pulsera no servirien.

Gaia