30 de maig 2008

Velles lectures



Remenant per les golfes a casa dels teus pares trobes vells records, companys d'antigues lectures que, d'una manera o altra, t'han acompanyat sempre.
En aquest TBO, a més, hi apareix una frase que jo li devia escriure a ma padrina, que no hi sentia gaire, per dir-li a quin joc volia jugar.

Petits detalls d'història.

Quines 5 pessetes més ben aprofitades.

13 comentaris:

Striper ha dit...

El TBO la familia ulises quins records.

Cèlia ha dit...

Recordo els diumenges amb el pare anar a buscar el diari i de vegades queia algun petit còmic o TBO...

menxu ha dit...

Jeje, jo llegia el Patufet, i a més a més els vaig descobrir quan feia anys que estaven a un prestatge de casa :(

Anònim ha dit...

Els meus pares en tenen a casa! A vegades me'ls miro de tant en tant, al igual que faig també amb els seus llibres de lectura de quan tenien la meva edat :D

emigdi ha dit...

Jo en parlo del TBO i del Patufet molts cops a Lletres Ebrenques. També de Cavall fort, quina gran revista!

jomateixa ha dit...

la meva padrina, quan anava a Lleida (que en aquells temps no era gaire sovint) me'n duia sempre un. En tenia una gran capça plena i de tant en tant m'asseia i els anava repassant. Suposo que amb el TBO vaig començar a estimar la lectura.
Reivindico que ara els comics porten molts menys historietes que avans. Hi ha molta publicitat i altres coses per omplir, això si.

Anònim ha dit...

A mi m'agradava Josechu el Vasco i la secció d'invents de Franz Copenhague, d'aquí la frase pitjor que un invent del TBO.

Anònim ha dit...

ooo que records mes bonics et venen al cap quan et paseges per casa els pares o en el meu cas casa l'avia

Elna ha dit...

Jo sóc subscriptora de Cavall Fort des dels 8 anys. I en tinc 41! Ara és el meu fill qui llegeix la revista. I així, de generació en generació. Pèrò el tebeo tenia el seu què i també el compràvem.

Anònim ha dit...

Els meus records són molt antics. Només us diré que quan jo el compraba a la llibreria López, al costat del Palau del Bisbe, valia 60 cèntims de pesseta. El meu dibuixant preferit era Coll. Estic parlant del any 1950.

Deric ha dit...

Ostres, quan de temps!!! Jo n'havia llegit de petit, eren del meu avi i estaven mig esgrogueits, no en tinc ni idea d'on van anar a parar.

Anònim ha dit...

El TBO en castellà i el Cavall Fort, l'Infantil i el Tretzevents en català. Així vam començar a llegir tota una generació.

Al TBO hi havia una secció que m'agradava molt i molt : "De todo un poco".

Això és exactament el que avui són els blocs : de todo un poco.

Zenit R.A.M. ha dit...

Jo també sóc dels que han crescut amb Cavall Fort.

Visca N'Ot el bruixot!