Música dels anys setanta de la bona per a despedir el mes de juny o per a saludar les vacances. La ELO va ser un dels grups de més èxit mundial en aquella època, amb un so molt original i inconfusible. Avui us proposo escoltar Midnight Blue, una de les seves cançons més romàntiques, però també us animo a provar-ne una altra de més moguda, més del seu estil: Last train to London.
la vida al carrer
Fa 1 hora
3 comentaris:
Avui un 10 sobre 10 per l'elecció. l'ELO son el meu grup preferit de tots els temps, encara que molta gent els cataloga com a pop-light i no per als coneisseurs "experts", amb una mica d'atenció es pot adonar que eren (son) uns musics fantastics amb una linea molt-Beatles.
Interesssant que tampoc has triat una de les cançons mes coneguts, i és que realment tenen moltissimes de bones .. showdown, sweet talking woman, evil woman, strange magic, ticket to the moon ...
gracies Jesus!
Ah com passen els anys i arriben records.
Fantàstica elecció, Jesús. M'encanta l'ELO. Unes veus fantàstiques i un rock simfònic de molta qualitat.
I si voleu una més moguda encara:
Shine a little love. Meravellosa.
Publica un comentari a l'entrada