17 d’octubre 2008

5 duros? Què és això?

Fa uns dies m'he sorprès amb un descuit de la memòria, un lapsus dels subconscient que delata de manera flagrant la meva edat.
Mentre parlava amb una persona molt joveneta, de la meva boca ha sortit l'expressió "cinc duros".

O sigui, que no m'he limitat ha comptar en pessetes, com fem la majoria encara, sinó que me n'he anat a aquesta mesura monetària tan enyorada.

M'he sentit com aquells vells que a la nostra joventut ens parlaven dels cèntims i dels rals.

22 comentaris:

Anònim ha dit...

He mirat el teu perfil, penso que tinc dos anys més.
I també m'he sorprès dient: "...ni un duro".
Això deu voler dir, que hi ha coses que romanen a la memòria si no per sempre, gairebé.

Salutacions

Margarida Aritzeta ha dit...

Sí, hi ha expressions com: "la pela és la pela!", que marcaran el pas de les generacios. Jo que em reia de la iaia quan parlava dels "duros d'Amadeu" (suposo que de Savoia!)... i encara he tingut monedes de dos rals foradats a les mans. Sóc prehistòrica (monetàriament parlant)

Doe ha dit...

Jo sóc del 89 i també recordo les pessetes, encara que jo vaig viure 13 anys amb elles encara...

Carme ha dit...

Au, va! us proposo una moned a que jo he tingut a les mans i que anava de les mans a la guardiola, en les ocasions molt especials, segur que a prehistòrica en qüestió de monedes no em guanyeu. Hi havia una moneda de 10 rals, que eren 2 pessetes i 50 cèntims. Era bastant grosseta i de color vermellós. Era com un regal important. Jo era molt petita i van desaparèixer cap a finals dels anys 50.

Puji ha dit...

uuuuuuffff! Que vells ens fem! Només falta que diguis: Jo amb vint duros anava al cine, nen!

Cèlia ha dit...

Ela grans i els joves parlaven i parlen en cèntims, i naltros, som la generació perduda?

rebaixes ha dit...

pistrincs (m pl)
(col·loq.) Diners.
Li costava pistrincs, però els lluïa.
Anar curt de pistrincs.
[Etimologia — Alteració popular d’un derivat de pasta (llatí tardà pasta), pastim, de diverses variants (pastrim, pastrén, pastreny, pastriny), que revelen l’influx del llatí pistrinum, ‘fleca’, amb sentit figurat de la idea de ‘pasta’.]
JO LA USO INFINITAT DE VEGADES QUAN ESCRIC.//
EN QUAN A RECORDS
LES PESSETES DE PAPER DE UNA I DOS
I LES MONEDES DE COURE DE CINC I DEU CÈNTIMS. EL DURO SEVILLANO, FALS.-- LES MONEDES DE PAPER QUE ES FEREN L'ANY 36 ALS POBLES, COLECTIVITATS, ETC. CINC CÈNTIMS VALIA UN PAQUET DE MATAQUINTOS ( TABAC) JA N'HE POSAT UNS QUANTS. aNTON.

fada ha dit...

Doncs a mi el que em fa menys gràcia és que em colin un duro per una moneda de cinc cèntims. Com va la crisi! Salut.

Striper ha dit...

Jo havia comprat amb centims pero de peseta.

Josep M. Sansalvador ha dit...

Tal com diu l'Anton Rebaixes, qui recorda els bitllets d'una pesseta ? Jo sóc del 65 -jovenàs !- i n'havia vist córrer.
I un altre anacronisme : les mesures de pes d'abans del sistema mètric decimal. A Girona encara es pot sentir alguna persona gran que demana tres unces, una lliura o mitja tersa d'algun producte en alguna botiga o al mercat. En vies d'extinció, tot plegat.

Goculta ha dit...

Jo crec que lo dels duros quedarà en el llenguatge d'us comú com una frase feta ...

Lliri blanc ha dit...

Aqui no hauria de comentar.Jo recordo només la lira, encara que a vegades també aqui es diu no tinc un centim...
Saluts

bajoqueta ha dit...

Ai jo sóc més jove i no he superat lo canvi de l'euro jajaja. Potser en algunes coses si que conto en euros, però amb moltes vaig en pessetes.

EMILI NIETO ALCOVER ha dit...

Jo també sóc del 65 com josep m sansalvador, però no recordo els bitllets de peseta. En canvi si recordo les monedes de 10, 25 i 50 cèntims. I servien!!! Avui, amb una moneda d'1 euro et donarien 1.663 monedes de 10 cèntims!!!! Quina barbaritat!!!!

Brian ha dit...

a Anglaterra hi ha gent que encara parla del sistema monetaria que teniem abans del 71 (crec - o 73?). Amb monedes de 3 peniques inclos! Jo que tenia només 4 anys llavors també nombro algunes monedes que no he vist ni usat mai!

Per "sort", aqui, com que no tenia la "pesseta" nascuda dins meu, no m'ha costat tant pensar en euros.

Òscar Cavero 100% ha dit...

quins records però ara hem de parar de comptar amb pesetes la meva mare sempre esta dient això quant val en pesetes?
I resulta que noooo! que ha de pensar en euros que és la moneda de l'avui

Jordi Casanovas ha dit...

i la ràbia que fa quan pregunten, i això en Euros quant és?

Anna ha dit...

Si que ens fem grans.... Però és que jo al menys m'he passat 40 anys amb pessetes, peles, duros, etc... i tant sols en porto 8 convivint amb els euros!!!
No és gens fàcil canviar els costums tant arrelats.
Buff!!!!

Josep Lluís ha dit...

He anat a cercar i, tinc a les mans monedes de deu cèntims, de dues pessetes i mitja...
Una altra història, tan propera però, tan llunyana a l'hora.

Jordi ha dit...

Si et serveix de consol, encara faig conversions d'euro a pesseta i dic "No penso pagar ni un duro més", o "No m'expliquis sopars de duro" o "No donen duros a quatre pessetes" i més... Ens ha afectat l'efecte 2.000!! jejeje

Cristina ha dit...

Jo crec que els que hem crescut amb duros i pessetes seguirem parlant així perquè ha format part de la nostra vida diària des que vam nèixer.

e. ha dit...

pel que fa a mi, si comptés els anys amb pessetes ara mateix en tindria 5 duros.

com sóc una mica massa bleda vaig guardar monedes d'1, les rosses i les platejades, de 5 i de 100 pessetes abans que les retiréssin.

això dels pistrincs m'ha fet venir un record que no puc identificar exactament, però algú al meu voltant ho feia servir!