24 d’octubre 2008

La pluja signa versos


La pluja signa versos vinya endins,
pel Priorat de la nostàlgia.
Fruits de tardor ensuma l’aire
i ones de terra bateguen vora el cor
i la verema avança
i s’escampa verge l’esperança
pels dits fràgils del record.
.
.

15 comentaris:

JJMiracle ha dit...

I tants versos com signa! Ni els més mediàtics per Sant Jordi!
M'encanta com comença.

Carme Rosanas ha dit...

Nostàlgicament preciós!

...que remouen
camps d'enyorances
fèrtils en dolços
i sucosos fruits.

rebaixes ha dit...

...I el bruncir de les abelles
vers el primer most en mans joves,
quan l'àvia prepara l'arengada
i tomaca al caliu del seu cor.
- No et rentis el most, noia,
una fregada al devantal i prou.
Aquelles tendres mans es besen
amb la porpra del primer most.
---------------
M'ha rajat la vena llegint-vos.
Realment anyoro aquella terra...
la terra del primer amor. El most i...infinits primers records.
------------- No vull robar-vos res ans al contrari, ensalçar-vos.
Anton.

Jobove - Reus ha dit...

Si em perdés,
cerqueu-me sota d'un om,
però lluny
de paisatges i tempestes.
A recer
del vent, com un rodamón
amb l'angúnia pintada al rostre.

Anireu
cercant l'alè del poeta
com qui busca
l'or dins l'amagatall d'altri.
Trobareu
sols un cos mort i una esquela
on podreu llegir-hi clar

un sol mot:
el nom vostre.

Efrem ha dit...

hhhhmmm....! :)

Anònim ha dit...

La pluja signa versos
que deixen rastre per
un camí de mots
indestriable,
de l'ànima subtil
que els ha escrit.

Anònim ha dit...

El fraseig d'en Josep Plana és molt reeixit, a fe. Gràcies, Té la mà.

Teresa Bosch ha dit...

Molt maco, m'ha agradat molt l'últim vers

Jordi ha dit...
L'autor ha suprimit aquest comentari.
Jordi ha dit...

Com l'Efrem... ummhh!!

Bé de totes maneres el dies de pluja tenen quelcom especial!!

Cèlia ha dit...

La tardor i la nostàlgia... no m'estranya, el Priorat és un dels llocs més bonics de la terra...

Striper ha dit...

Versos que segur et recorden la teva terra.

fada ha dit...

El color d'aquestes vinyes és preciós, com el poema, del qual m'encanta com has combinat la rima assonant i la consonant. Bon cap de setmana.

zel ha dit...

Que bonics, em sonen a versets antics i imborrables...

Anònim ha dit...

Haver crescut en aquell escenari, emmarcat en aquell paisatge, ha de donar per força bons resultats poètics. La resta és ofici, però deu haver-hi una part genètica, biològica.
Un poema molt adequat per a aquestes dates, a aquesta alçada de l'any.