07 d’octubre 2008

Quan sigui gran


"Quan eres petit, què volies ser de gran?"

Aquesta és una pregunta bastant comuna, i sovint l'he respost de diverses maneres, però ara m'adono de quin era realment el meu desig.

Quan era un xiquet, de gran volia continuar sent un xiquet. I em sembla que, en part, ho he aconseguit.

19 comentaris:

Òscar Cavero 100% ha dit...

així que per dins del teu os et sentes encara un xiquet? jeje

Carme ha dit...

Ja és un gran èxit aquest, Jesús, que no tohtom pot aconseguir-ho!

Waipu Carolina ha dit...

Pues mira que coincidimos amigo!
Yo también siempre deseaba lo mismo.
Un abrazo

Anna ha dit...

Tots hauriem de ser xiquets per dintre, tot seria més senzill. I potser en realitat tots tenim un xiquet a dintre, el que passa que no sempre el deixem sortir.
Una abraçada!

fada ha dit...

Segurament el món seria molt més senzill. I potser tots tenim aquest desig amagat en el nostre interior, alguns ens ho notem i ho podem manifestar, d'altres no se n'adonen. T'has fixat que algunes persones que arriben a molt grans recorden molt millor fets de la seva infantesa que coses que han passat el mateix dia? Fa pensar això que dius. Una abraçada.

Mon ha dit...

Jo encara soc un xiquet. Jugo, vaig en bici, colecciono cromos, menjo "xuxes" i gelats, també em pelo els colzes i els genolls. Tant sols al matí davant el mirall, quan m'afaito es quan toco de peus a terra per uns instants.
no deixem mai de ser infants si us plau!

rebaixes ha dit...

A mi no em fa por ser o haver-me quedat amb això de xiquet, en el ben entés, el que em preocupa i fa por és que si quedin els que ens manen. Jo veia la mare un ser excepcional que se'n sortia de tot i no xisclava, ni mentia, ni... Que em passo, el xiquets també pugen a la cadira per collir la gerreta de mel i els cau a terra, però son xiquets... Anton.

robelfu ha dit...

jo sóc nena. tu ets nen. ell és nen. tots som nens. conjuguem, amic. retribuiré la seva salutació el dia del nen. si és que abans no se m'ocorre algun altre motiu per a molestarlo.
Enhorabona per haberlo aconseguit.
una salutació

Cristina ha dit...

Jo crec que mentre siguem capaços de sorprendre´ns per les coses seguirem sent nens. Jo també pensava el mateix...

Anònim ha dit...

Crec que tots volem continuar essent nens però no ho expressem. Potser aniríem millor si no fóssim tan "adults".

aina ha dit...

aconseguir ser de gran el que anhelem de petits és un gran triomf :) gaudeix-ho!

MoNaLiTzA ha dit...

La mateixa carona :)

Jo, encara no sé que vull ser quan sigui gran.

Striper ha dit...

Jo no se quant sere gran, se que soc gros pero no es el mateix crec?

Jordi ha dit...

Doncs jo volia ser bomber!!

Ara, de gran, vull ser xiquet, com dius...

caterina ha dit...

Hi ha molts adults a qui els farien la mateixa pregunta i, o bé no sabrien què respondre, o voldrien ser una cosa diferent al que són ara.

romanidemata ha dit...

"americà" deia jo, em fascinaven els uniformes, els himnes militars i les desfilades... moltes pelis de guerra al cinema del barri...

salut

jomateixa ha dit...

Jo també he desitjat mil vegades tornar a ser una nena i sentir-me protegida i estimada pels que m'envoltaven. Sense tenir responsabilitats, hipoteques ...

Té la mà Maria - Reus ha dit...

no sé que és ser gran !!

Aleix ha dit...

Se suposa que el xiquet sempre és dintre nostre però, a voltes, costa trobar-lo. Jo de petit crec que volia ser moltes coses, potser és que actor sigui la meva vocació frustrada. No en sóc pas conscient. Però m'està bé el que faig. En gaudeixo.