21 d’octubre 2008

De peus al riu


Els xiquets no dubten entre creuar un riu passant pel pont, o mullar-se els peus.

Foto del blog d'Isol.

19 comentaris:

en veu baixa ha dit...

Que és el que hauríem de fer els adults també, posar els peus a rius i bassals, però això de fer-nos grans, bé, ja se sap, ens omplim de miraments inútils.

Carme ha dit...

Fantàstic! Encara hi ha nens de veritat!

Efrem ha dit...

Que gran! Sembla que les primeres coses que aprenguérem també tinguin la "pole position" en començar-se a oblidar!

Salut!

Doe ha dit...

Va bé per a la circulació això!

Maria ha dit...

posar els peus al riu o a la bassa i fer figuretes de fang amb la terra del voltant i posar-nos ben bruts. que divertit que era!

mireia ha dit...

Quina enveja! No us vénen unes ganes immenses de fer-ho, de córrer cap al riu, descalçar-vos i notar la calidesa de l'Ebre???

Noctas ha dit...

AHH un acte de llibertat que està en perill d'extinció..saludus

Cèlia ha dit...

Ep! Jo també m'hi posaria ara mateix!

Lliri blanc ha dit...

Potser que pateixen de vertigens?(com aquelles del trapezista?) Segur que no.
Mullar-se els peus do'na un sentit de llibertat, diversio'i coratge!

Anònim ha dit...

Gracias Jesús me emocionó ver la foto aquí,gracias por lo escrito,sabes con ellos aprendo justamente a vivir,sabes después de sacar las fotos,me uní descalza con ellos,la sensación fué increible el agua estaba muy fría,las piedras se sentían bajo mis pies,y una sensación de vida que nada reemplaza.
Mis fines de semana en los cerros son mi tesoro más grande,después la vida se encarga de hacerme renegar,sufrir,de endurecerme,entonces me pongo frente a estas fotos y nada,nada en el mundo puede quitarme la sonrisa en cada día,aqui cargo las pilas,me lleno de enrgía,los disfruto tanto,cuando ellos crezcan se que extrañaré estos días.Mil gracias!!!!!

Striper ha dit...

I lo bé que ho passen.

Striper ha dit...

I lo bé que ho passen.

Josep Lluís ha dit...

Sabor d’abans…

novesflors ha dit...

Banyar-se els peus amb aigua de riu fa un goig... encara que estiga fresca no importa, és un plaer.

Òscar Cavero 100% ha dit...

nens que xaliguen ar que poden :)

Jordi ha dit...

Jo seria de passar més pel pont, més que res perquè l'aigua la trobaria massa glaçada!!

e. ha dit...

és que no hi ha punt de comparació, clar que sí!

núria ha dit...

Has fet bé de no classificar-ho com una felicitat petita :-)

Anònim ha dit...

De peus al riu:

De peus al riu,
d'esperit al cel,
d'infinit un màgic camí,
de fons un futur incert,
el present la part blava
del calendari de viure,
mòbils i mullats
desigs assedegats d'aventura,
nens de rialles fluvials
que cruen per la catifa transparent
que acull vida, misteri i neguit.

A. Guiu.