26 de febrer 2009

Felicitats petites(85) amb nas de pallasso


Fa unes quantes setmanes, mentre travessava un pas de vianants a Tortosa, vaig veure una imatge, si més no curiosa: el conductor, que parlava amb tota normalitat amb la seva acompanyant, duia posat un nas de pallasso. Vaig haver de girar-me dues vegades per comprovar el que havia vist, i el cap va començar a donar voltes imaginant els motius d'un accessori tan curiós per conduir. Com que els blocaires compulsius veiem la vida en forma de post, de seguida vaig pensar que aquesta anècdota n'era un; però em vaig despistar i ja no hi he pensat més.

Fins fa pocs dies quan, abans de començar el Carnaval, travessant el mateix carrer a la mateixa hora, vaig veure el mateix conductor amb el seu nas de pallasso, ben gros, per cert.

Teniu alguna explicació per a aquesta anècdota rigurosament certa?
M'agradaria pensar que aquesta és la seva manera de transformar la grisor de les carreteres en felicitats petites.

13 comentaris:

bajoqueta ha dit...

Home com que era carnaval s'entenc. Si los efectes duren més setmanes és que algo passa al Baix Ebre :)

sargantana ha dit...

a voltes..es bo oblidarse de tot i sentirse aixis... un xic pallasot
encara que crec que es pot prescindir del nas perfectament..jejejeje
un bes ;-)

Trini González Francisco ha dit...

Li va sortir un forúncul enorme a la punta del nas i, nas per nas, li va agradar més portar un nas de pallasso que ensenyar el seu.
:)

Ferran Porta ha dit...

Potser sí, que l'home té ganes d'aportar un somriure a qualsevol amb qui es trobi a la carretera. No estaria malament, que per un cop algú fes somriure als altres, i de franc!

Jordi ha dit...

Érase un hombre a una nariz de pallaso pegado??

zel ha dit...

Anècdota rigorosament certa. Unes col.legues mestres i jo mateixa, som col.laboradores, seguidores o diga-li com vulguis de pallassos sense fronteres.
Tenim per costum, de tant en tant, posar-nos el nostre nas vermell com aquell qui es posa els guants, i hem fet el mateix que tu has vist. Naturalitat fins que algú es pregunta...què??? o perquè?

No se si el senyor era de pallassos sense fronteres...

zel ha dit...

Tens al meu apunt d'avui un enllaç al teu nas, estimat Jesús!

rebaixes ha dit...

Podria ser que es sentís pallasso, que fes el... o anés a fer-lo...Potser si l'instant de la visió no s'hagués acabat aquí, es podria trobar una coincidència en el que exposo o en altres raons. Ell se l'havia posat... Qui sap si és una nova moda, així sabriem que volfer el pallasso...
De variants deu haver-ni segons li produeix la visió del personatge. Anton.

rebaixes ha dit...

He llegit de`prés els coment. Sé d'un senyor que portava un descomunal bigoti, s'ha de dir que tenia pel en quantitat assombrosa, i davall s'hi amagava una verruga groseta, el bigoti feia de tou i disimulava plàcida i planerament. Coses...Anton.

Txarli ha dit...

Jajajaja! Pot ser, al conductor no li agrada el nas que té i en temps de crisi, lo més economic i eficaç és tapar-lo amb un gracios nas de pallasso.

Striper ha dit...

Jo crec que era una protesta contra les cares pansides.

A peu coix. Núria Sagués ha dit...

Potser és algun tipus de revindicació.

Els del PiT ha dit...

A banda de la iniciativa esplèndida (i esporàdica) dels pallassos sense fronteres que, com diu la Zel, seria un bon motiu. Imaginant, també arribo a la conclusió que hi ha gent que fa apostes absurdes de qualsevol cosa...
-Si guanya l'espanyol al camp nou m'acompanyaràs una setmana a la feina sense pantalons i amb un nas de pallasso...
-Fet!
(Et vas fixar si duia pantalons l'home? ;-) )