17 de juny 2010

Contes divers

Quan era petita (molt més petita que ara) un amic invisible em feia companyia, i m’espantava els monstres que viuen sota el llit, i compartíem somnis de joguina.
De vegades, només de vegades, em disfresso de xiqueta, i intento, amb la feixuguesa dels anys, reconstruir el seu rostre, abans que les onades del temps l’esborrin per sempre.

Aquesta és la meva primera participació al blog Contes divers, on proposen escriure relats breus inspirats en il·lustracions:

6 comentaris:

Alyebard ha dit...

Genial!

Marta ha dit...

És molt bonic. M'encanta.

òscar ha dit...

Maco, molt maco Jesús; com l'amic invisible que combatia els ploms de fantasmes de la infantessa.

Mortadel.la ha dit...

És boníssim, Tibau! Ara a l'estiu m'hi tornaré a posar. Practicaré les coses que he après. Les fotos són fonts d'inpiració.
Felicitats, maco.

montse ha dit...

Genial, mai hem de perdre aquesta màgia.

Salut!

jomateixa ha dit...

Molt emotiu.