Blaus i verds no claudiquen,
ni els genolls vinclen les roques,
ni s'arronsa la mirada,
mentre ombres d'Horta endolen el record.
¡BASTA YA!
Fa 35 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
5 comentaris:
Fins i tot socarrada continua sent molt bella la Vall de Sant Antoni.
Ara que s'apropa l'estiu, esperem que no es tornin a repetir fets com aquells. Les pèrdues en tots els aspectes que es van originar són irrecuperables.
Sembla una imatge històrica, de fa molts anys, i podria haver estat feta ahir...
Roques tan enyorades... La natura té força i, per sort, no claudica!
Sempre he preferit les muntanyes a l'horta, possiblement perquè m'he criat en un poble muntanyós.
Tot i així, per exemple València i la seua horta comencen a agradar-me.
Salutacions,
Eff.
Publica un comentari a l'entrada