“Estranya cara”, dius? Noto molta incomprensió i cert to proper a l’enveja en aquests mots. Juganera, diria jo, i amiga del vent que es passeja pel perfil del meu rostre..
Nanoconte per als Relats conjunts d'aquets mes.
En acústic, novetat a la secció local
Fa 1 hora
16 comentaris:
Maco i evidentment, inspirat!
Doncs jo em decanto més cap a que la cara és estranya, hehehe!
Saps defensar-se, ella! Ben encertadament!
certament, és terrible quan et diuen que ets estrany.
Doncs jo he llegit molt ràpid i m'ha semblat que deia:
Espanya cara...
I he pensat que fins i tot les estàtues ja ho corroboren que ens surt cara, extremadament cara!!!
Presumida si que ho és, la cara
Una cara cridanera com el vent.
salut!!!
Ui què bo! nanorelat exquisit!
El relat és molt bo!!... Però, lamento dir que la cara em segueix semblant estranya ;-))
Un text a l'alçada de l'obra de Roy Lichtenstein... Art i literatura plegats. Jordi
Juganera?. Ho és.
Amiga del vent?. Sens dubte.
Però estranya, també eh! :-))
Un mini-relat molt bo!
Bo, bo, Jesús!
Una micona estranya, sí que ho és, però ens fem a tot, no?
Descriptiu!!!molt bó!
Molt bo!
M'agrada, breu i contundent.
Publica un comentari a l'entrada