17 de desembre 2010

Estranya cara?

“Estranya cara”, dius? Noto molta incomprensió i cert to proper a l’enveja en aquests mots. Juganera, diria jo, i amiga del vent que es passeja pel perfil del meu rostre.
.
Nanoconte per als Relats conjunts d'aquets mes.

16 comentaris:

zel ha dit...

Maco i evidentment, inspirat!

XeXu ha dit...

Doncs jo em decanto més cap a que la cara és estranya, hehehe!

Carme ha dit...

Saps defensar-se, ella! Ben encertadament!

Deric ha dit...

certament, és terrible quan et diuen que ets estrany.

Núria Pujolàs i Puigdomènech ha dit...

Doncs jo he llegit molt ràpid i m'ha semblat que deia:
Espanya cara...

I he pensat que fins i tot les estàtues ja ho corroboren que ens surt cara, extremadament cara!!!

garbi24 ha dit...

Presumida si que ho és, la cara

montse ha dit...

Una cara cridanera com el vent.

salut!!!

Elfreelang ha dit...

Ui què bo! nanorelat exquisit!

Assumpta ha dit...

El relat és molt bo!!... Però, lamento dir que la cara em segueix semblant estranya ;-))

Jordi Solà Coll ha dit...

Un text a l'alçada de l'obra de Roy Lichtenstein... Art i literatura plegats. Jordi

McAbeu ha dit...

Juganera?. Ho és.
Amiga del vent?. Sens dubte.
Però estranya, també eh! :-))

Un mini-relat molt bo!

Rita ha dit...

Bo, bo, Jesús!

Ferran ha dit...

Una micona estranya, sí que ho és, però ens fem a tot, no?

Nets de Junh ha dit...

Descriptiu!!!molt bó!

kweilan ha dit...

Molt bo!

pepa guardiola ha dit...

M'agrada, breu i contundent.