09 de desembre 2010

Paraules al paper


Em costa encara fer moure el llapis i dibuixar les paraules al paper, que abocaria en un minut si estiguessis amb mi, parlant com una cotorreta, com sempre dius mentre te’n rius i fas veure que t’agafa mal de cap. A poc a poc i amb bona lletra, com a tu t’agrada, procuraré explicar-te quant t’enyoro, i les feines que faig a casa mentre no hi ets, com una xiqueta gran (i em callaré alguna entremaliadura que segur que t’explicarà el pare), i després dibuixaré un cor ben vermell amb els braços oberts, i desitjaré que et curis aviat.
.
Una nova participació als Contes divers.

6 comentaris:

Carme ha dit...

Preciós!
Bon dia, cotorreta!
Bon dia, Jesús!

El porquet ha dit...

Innocència infantil... llàstima que es perdi...

Lale Mur. ha dit...

Un conte preciós i tan innocent...sempre trobes paraules adequades per descriure els sentiments! :) Salutacions des de Tarragona.

✿|| Noemí ||✿ ha dit...

M´encanta aquest conte, de debó!!!

Una abraçada ben forta des de Girona de Noemí.

Elfreelang ha dit...

ooooh que maco el conte...!

Isabel ha dit...

Como siempre,la simplicidad de la inocencia, llegando directo al corazón...