16 de desembre 2010

Microconte hortofrutícola o alguna cosa més?


Aquell pèsol.
.

11 comentaris:

DCA ha dit...

Un pèsol més sol que un mussol restava tristament al plat escurat per un mestre de cases gormand i brut. El que fins feia 7 minuts era un suculent plat d'arròs sucós amb conill i gambes, ara era un desert mig enllardissat. O bé podia semblar també un camp de batalla amb un únic sobrevivent.

Anònim ha dit...

Aquest comentari d'en Cesc és més llarg que el conte... ;·)

Qui no té un pèsol al seu passat. Un pèsol dins d'una canya per disparar a discreció, un pèsol que se'n resisteix a caure a la paella perquè odia l'olor del pernil, un pèsol que roda pel carrer costerut fins que arriba als molls, cau al mar i es perd entre les ones...

X. R. Trigo

Isabel ha dit...

Ell, va arribar a ser més eixerit que aquell pèsol!

Pakiba ha dit...

Aquell pèsol tam dolçs y bó que m'al vaig menjar cru.

Clidice ha dit...

caram, quanta intriga, quanta passió, quan menyspreu, quanta adoració :)

El porquet ha dit...

I la princesa?

Deric ha dit...

Molt bo! però m'ha costat trobar el text, el confonia amb el títol del post.

Anònim ha dit...

"aquell pèsol."

o aquest altre afegiria jo.

Carme Rosanas ha dit...

M'hi jugo aquell pèsol!

Pere ha dit...

Quin pèsol?

Bona nit Jesús M.:)

Anònim ha dit...

quan parlo de pèsols penso en aquells bonics dies a la mili a Cartagena quan les truites de pèsols eren un "leit-motiv" i quells pèsols que tenien vida saltaven d'una taula a l'altra com si fossin saltimbanquis, em fa l'efecte que va ser durant aquells meravellosos dies que vaig tenir el ferm pròposit que aquelles bestioletes saltarines no tindrien res a fer amb mi i els he allunyat, potser d'una manera vil i despreciativa, de la meva existència. Potser per això se'm presenten en somnis venjativament, pèsols com globus aerostàtics perseguint-me, sense descans ni treva, fins i tot quan ajagut damunt la sorra d'una platja caribenya amb un parell (no es tracta de ser avariciós) de belleses de pell bruna, pectorals prominents, cuixes estilitzades, boques siliconades... i sense cap mena de respecte m'aixafen, i mai millor dit, tots els plans... i això si que no té perdó.
Per tant, deixem els pèsols on millor estan (als meus millors somnis)i a la taula posem-hi qualsevol altra cosa... bé qualsevol altra cosa... del broquil i la coliflor ja te'n parlaré un altre dia, aquests m'ataquen sense control i maliciosament sempre que als sons se'm presenta una escultural morena i em demana foc, però aquesta és una altra història. Ah! per cert, la morena impressionant!.