09 de gener 2011

La vall del miracle, d'Armando Vericat

Segle XVI. Un monjo amb poca vocació religiosa ha de fugir del seu poble natal, al sud de França, per problemes de faldilles. Fa cap a Bot, a la Terra Alta, però allí, les seves aficions pel gènere femení li portaran més problemes, tot i que li permetran conèixer l'amor de la seva vida. Ha de tornar a fugir, cametes ajudeu-me, ferit de mort. Un metge de Tortosa el sentencia, però "miraculosament" es guareix al santuari de la Font de la Salut, a Traiguera.
Fins aquí, la novel·la té tota l'aparença de comèdia, frívola fins i tot, però tot es capgira arran d'uns tràgics fets que ens omplen de misteri i que avicien el lector a llegir de forma trepidant fins al final. Cal resoldre el misteri d'un salvatge assassinat. És fàcil i de gran utilitat carregar les culpes al sospitós que tenim més a mà, però la força de l'amistat, o del remordiment, pot canviar el destí. No us explico el final.
Una història de monjos tractats com a hòmens, amb els seus pecats i les seves virtuts, que li val a l'autor el XXVII Premi de Narrativa Ribera d'Ebre.

2 comentaris:

Rosa ha dit...

El vaig donar com a novetat el novembre al Racó, perquè em va semblar que podria estar bé. Gràcies pel comentari. El llegiré.

Vicent Sanz ha dit...

Una història antiga per a una imaginació actual al voltant d'un referent emergent del nostre patrimoni cultural: la Font de la Salut