Abans, una creu de terme donava la benvinguda a la població. Solitària, sovint desitjada.
Ara comparteix l'entrada principal amb una gasolinera.
Dos signes dels temps cara a cara.
Els ritmes i els espais
Fa 5 hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Tal vegada al poble n'hi ha més d'entrades; cadascuna amb el seu senyal.
Al cap d'avall d'on visc, n'hi ha una. Al seu davant, un auditori ocupa el lloc d'antigues vinyes.
molt maca, fins i tot amb la benzinera de fons
les creus de terme son una de les meves debilitats
petonets
I encara bo que no arribin els xeïcs dels petrodolars i comprin tot el poble!
És de veres, però ja ho va dir Ernesto Cardenal a "Epigramas": "cuando las gasolineras sean ruinas romànticas..." O alguna cosa semblant.
Publica un comentari a l'entrada