04 de novembre 2011

Cares del món (225)

Estic molt agraït a tothom que col·labora enviant-me Cares del món, però comprendreu que manifesti que la cara d'avui és la que em fa més il·lusió. Fa uns dies, el nostre fill de dos anys, assenyalant la bossa que sa mare portava a l'espatlla, diu: "Una cara; fa temor!"
Sembla que el futur d'aquesta secció està garantit (orgull de pare).

5 comentaris:

Joan Vigó ha dit...

Ja pots estar-ne orgullós, ja. I és que el vostre fill té dots premonitoris. D'aquí al dia 20 hi haurà pel carrer moltes cares que en fan molt de temor (i fàstic i ràbia i angúnia...)

Clidice ha dit...

O.O! serà genètic? ^^

Carme Rosanas ha dit...

Em sembla genial, l'anècdota!

L'única cos a que em sorprèn és que a tu t'hagués passat desapercebuda! :)

Rafel ha dit...

Fantàstica observació.
Temps tindrà de saber distingir en el futur cares de "galtes".

Salvador Macip ha dit...

Quina vista! Aquest nano promet!