07 de juny 2013

Cireres

Les cireres que vaig menjar directament de l’arbre quan era un xiquet engreixen els mecanismes més amagats del meu cor. No sóc una màquina perfecta; sóc una màquina amb gust de cireres.
Publicat por at
Etiquetes:

1 comentari:

Sàlvia ha dit...

Em passa el mateix!

Besadetes

12 de juny del 2013, a les 14:09

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)