Com cada nit, després de sopar surto a caminar
una mica. Però la vida, sovint, et canvia els plans i t'ofereix petits regals
que val la pena gaudir. A pocs metres, tot i la nit, veig vindre dos siluetes
conegudes: Xavier Aragó i Lluís Martín Santos. Improvisem una deliciosa tertúlia, compartim senzilles i
emotives experiències vitals, inquietuds socials, el goig per la poesia que cal
reivindicar de Zoraida Burgos, o l'admiració per la trajectòria d'un mestre.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada