Viladelsac, de Damià Bardera Poch
El cep i la nansa, 2015
Sinopsi
És Viladelsac una novel·la? O és potser un conte de fades
a l’empordanesa?
En aquesta obra lluminosa, sintètica i vital, l’autor fa un nou pas endavant en la seva singular trajectòria literària i narra el viatge iniciàtic d’un nen que abandona la gran ciutat per viure en un poble ––Viladelsac–– que li canviarà la vida.
El lector habitual de les obres de Bardera tindrà l’oportunitat de retrobar-se amb vells (i bons) coneguts. I el lector que encara no el conegui trobarà, en Viladelsac, una porta d’entrada al món barderià.
En aquesta obra lluminosa, sintètica i vital, l’autor fa un nou pas endavant en la seva singular trajectòria literària i narra el viatge iniciàtic d’un nen que abandona la gran ciutat per viure en un poble ––Viladelsac–– que li canviarà la vida.
El lector habitual de les obres de Bardera tindrà l’oportunitat de retrobar-se amb vells (i bons) coneguts. I el lector que encara no el conegui trobarà, en Viladelsac, una porta d’entrada al món barderià.
La novel·la Viladelsac és la quinta essenciació
del món barderià, i alhora, un nou pas endavant en la consolidació de
l’obra d’un dels escriptors més singulars de la literatura catalana
contemporània.
Comentari
Rebo la notícia d'un nou llibre de Damià Bardera com un regal. El vaig descobrir fa quasi tres anys i des de llavors es convertí en un dels meus autors de referència, un dels que llegeixo amb més plaer. He parlat sovint d'ell i dels seus reculls de contes en aquest blog. He dit un regal, abans? Potser millor una dosi, perque ja en sóc addicte.
Aquest nou llibre és una volta de corda més per conèixer al seu univers personalíssim, directe, contundent, senzill en aparença, profund. De nou ens ambienta en el seu paisatge infantil i rural per a obrir-nos la carn amb les mans i penetrar al més endins possible de les nostres emocions primàries.
De tant en tant, després d'un dels seus capítols brevíssims i intensíssims, he d'abaixar els braços, aixecar el cap i respirar.
Us deixo amb un fragment:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada