un instant

 De vegades voldria disposar d’una càmera fotogràfica als ulls per a captar de forma immediata imatges fugisseres que esdevenen al nostre pas. I a manca d’aquesta aplicació, utilitzo les paraules. Aquest matí, en una vorera, una monja es trobava a punt de travessar un pas de vianants. Alhora, un vehicle que venia a certa velocitat no frena davant la seva presència, i qui el condueix, en adonar-se del seu descuit, demana excuses unint els palmells de les mans. I aquesta és la imatge que m’he emportat: una monja a la vorera, i algú que semblava resar al volant.