Matí, 5 de gener; aquest vespre arriben els Reixos.
Al costat de l’arbre de Nadal de la plaça de l’Ajuntament han posat unes
girafes enormes, no a escala natural, però sí prou grans, de fusta, folrades
imitant el model d’aquests enigmàtics animals.
Dos xiquets no resisteixen la temptació de
jugar-hi a sota. Van d’una cama a l’altra, mirent enlaire cap a la panxa de les
bèsties, curiosos. S’imaginen que és “casa”, o un espai misteriós i especial on
s’hi troben a cobert. Les acaronen, fins on arriben amb les seves manetes. El
tacte deu ser suggerent i suau, potser irradia aventures i possibilitats, o els
transporta a llunyans i exòtics escenaris; molt més, espero encara, que una
freda, llisa i falsament lluminosa pantalla.
1 comentari:
Molt bonica l'anècdota, gràcies a persones com tu la intel·ligència artificial mai podrà igualar el talent dels éssers humans. Gràcies per oferir-nos la teva creativitat literària.
Publica un comentari a l'entrada