Reaccions a El vertigen del trapezista

Em fa gràcia anar recollint totes les reaccions que provoca a la xarxa El vertigen del trapezista. Espero que aquest post vagi incrementant-se amb noves aportacions. Si en sabeu d'alguna més, us agrairé que m'aviseu.
Gràcies a tothom.

Cossetània Edicions
Els llibres de Proa Premià
Cornudellaweb
Serret blog
La garrofa de Mont-roig
De tard en tard
Biblioteca IES Sòl de Riu
Llibresebrencs
La Via Augusta
Lletres colomenques
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Beaba
Ciutat oci
Ràdio activitat
Filant prim
El basar de les espècies
La Marfanta
Emigdi Subirats
TEVEON
El Punt
Jesús Ferré
De tard en tard
Blog de Cossetània
Cornudellaweb
Filant prim: comentari
Fundació Pedrolo
Serretblog
Tu mateix
La cullerada
TEVEON
El bloc de Carme Pla
Tot és possible
Rondalles a la vora del foc
Biblioteca de Roquetes
Entrellum
Capvespre
L'hort de la bajoqueta
Terra de llibres
El blog del Sr. Boix
L'hora del lector (min 19)
Que el llegir no em faci perdre l'escriure
Vilaplou
Ones de llibres
Diari de la Mar
Todo al borde de la nada
Nau Argos
A l'atzar agraeixo
Joan Pinyol
Bauen Blog
Raons que rimen
Diccitionari
Club de Lectura Narcís Oller
Raons que rimen
El cuirassat Potemkin
Biblioteca Víctor Català
Tricària
L'asgorfa
Jesús Ferré
El bloc de la Jaka
Terra de llibres
El racó del llibre
De res, massa
Malerudeveure't
Llum de dona
Cròniques sota el mugró
Paranoia 68
El Penjoll
Biblioteca Joan Miró
Col·lecció de moments
Què llegeixes
+ que mil palabras
Lletra
Helena Bonals a Què llegeixes
Helena Bonals a Anticànons
Jacme a Library things
Nàufragiobrer
Sala de Premsa Cossetània
Cròniques del meu món
Bloc de butxaca
El semàfor
Adbega

Entrevista blocaire

L'Arlequí dela Catosfera ha iniciat una nova secció d'entrevistes al seu blog, i he tingut l'honor d'inaugurar-la.

Shiva i Una sortida digna

Pilar m'envia una foto de la seva gossa Shiva, que s'afegeix al grup de lectors/es del meu llibre Una sortida digna (ja en són més de trenta), i que per aquest motiu ha rebut un conte inèdit de regal.

Animeu-vos!

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig

Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, de Cristòfol Despuig, és el llibre que hem comentat aquesta setmana al programa de Tens un racó dalt del món, i atès que enguan se celebra el 500 aniversari de l'autor he llençat la proposta de fer un homenatge blocaire entre els dies 22 i 25 de juliol, aprofitant la propera Festa del Renaixement.

Los col·loquis està considerada la millor obra narrativa catalana del segle XVI, però, tot i això, segurament és una gran desconeguda encara. De fet, no es va publicar fins el segle XIX, amb l'arribada de la Renaixença. Com diu el títol, l'obra està estructurada en sis col·loquis que mantenen tres personatges: Lúcio, cavaller tortosí, alter ego de Despuig; Fàbio, mercader tortosí, i Don Pedro, valencià que es troba de visita a la ciutat.

A través dels col·loquis entre aquests tres personatges, Despuig ens parla de diversos i variats temes, amb els quals resumeix el seu ideari: principalment fa un panegíric de la ciutat de Tortosa, de la seva història, costums, paisatges i llegendes; i també ens parla de la llengua catalana, de la seva situació, i de les especials relacions amb castellà, dins del marc de l'imperi.

L'obra ens demostra que certes coses no han variat gaire en 500 anys, com es demostra en aquest fragment de la dedicatòria inicial:

"Y ab tal que lo subjecte que jo he pres per a posar la mà a la ploma, és Tortosa, la intensió y propòsit principal meu, emperà, és estat escriure algunes coses de Catalunya, y per ço van en la obra entreteixides y tocades altres istòries, y les més en glòria y honra de la Corona de Aragó y singularment de la nació catalana…
No he volgut escriure-la en llengua castellana per no mostrar tenir en poch la cathalana y també per no valer-me de llengua estranya per a illustrar i defensar la naturalesa pròpia…"

I en aquest fragment d'un dels diàlegs, es veu com la situació de la llengua ve de lluny:

Lúcio: … Y no dich que la castellana no sia gentil llengua y per tal tinguda, y també confesse que és necessari saber-la les persones principals, … però condemne y reprove lo ordinàriament parlar-la entre nosaltres, perquè assò se pot seguir que poch a poch se lleve de rael la de la pàtria y així pareixeria ser per los castellans conquistada.

Don Pedro: No estich mal ab lo que diu, que sert ya comensa de passar la ralla aquest abús, tant y més que assí, allà en València entre nosaltres.

Participacions al 169è joc literari

Dimecres passat vaig proposar el 169è joc literari , el de tipus creatiu de cada mes, amb el qual podreu acumular punts per al sorteig del premi mensual. En aquest post recolliré totes les participacions:
Tomàs Camacho, Francesc Mompó, Isabel Barriel, Joan-Carles Martí, Helena Bonals, Assumpta, La meva perdició, McAbeu, Carme Rosanas 1, Carme Rosana 2, Ara mateix, Que tinguem sort, Si dubto soc, Mercè Climent, Josep Maria Sansalvador, Fons d'armari, Rafel Casas, A encesa de llum, Ricderiure,
.
Hi ha persones que, des de ben xicarrones, han sabut trobar el millor lloc on estar-se: ni massa fred ni massa càlid, ni massa lluny ni massa aprop, el lloc perfecte. Un lloc arrecerat des d'on observar la realitat sense patir riscos. Una finestra blindada. Han preferit conservar allò que tenien abans d'atrevir-se a assolir noves coneixences, noves empreses, noves sensacions, si això comportava la possibilitat, ni que fos minsa, de patir alguna pèrdua.

Són persones que gairebé en tot moment i ocasió saben servir-se d'objectes, situacions o persones que les envolten per fer més fàcil la seva vida o per aconseguir el propi guany. El seny com a sinònim de conservadorisme.

Però acostumen a ser aquestes persones les que en algun moment de la vida (habitualment cap al final o després d'algun sotrac important) s'adonen de tot el que no han experimentat, totes les emocions no viscudes, totes les persones no conegudes, tots els llocs no trepitjats, tots els instants eixorcs. Aleshores, sovint, els agafa pressa per abandonar la seva manera de fer descafeïnada i es llancen com adolescents impulsius a intentar recuperar el temps perdut. I no entenen que la vida és un camí que es va fent, a voltes amb passes lentes i d'altres a corre cuita, però que cal aprofitar i gaudir intensament del principi a la fi, sigui quina sigui la velocitat, sense por.
Autora: Núria González
.
Algun dia jo seuré en aquesta cadira.
M’hi asseuré tot sol, i me n’aixecaré quan vulgui perquè seré gran i no em caldrà l’ajut de ningú. Aleshores, aquest ganapia de la pilota que no m’hi deixa jugar perquè diu que soc massa petit, serà molt i molt vell i potser també es voldra asseure en aquesta cadira perquè estarà molt i molt cansat. I jo, faré veure que m’ho rumio això de deixar-lo seure però, al final, potser li deixaré perquè serà vell i, quan ell hi segui, jo em posaré a jugar a pilota.
Autora: Llum Degas

No amaguis, de Pere Espinosa

Aquest dissabte, No amaguis, de Pere Espinosa

Encaixar

De vegades ens entossudim que les peces encaixin, a la força o com a nosaltres ens convé. Potser és més senzill viure, i cal tornar a ser nen, i cal tornar a aprendre les formes bàsiques.

Cares del món (159)

Un camió de bombers parat davant al semàfor, em regala una Cara del món.

Bookcrossing, il·lusions i incerteses

Fa uns dies vaig alliberar a Tortosa un exemplar d'Il·lusions i incerteses, la novel·la de March Editors que vam comentar la setmana passada a Tens un racó dalt del món. Un dels coautors en va ser testimoni.

Com sempre, demano que el tractin amb cura i que m'informin del seu destí. A veureu si hi ha sort.

Seguir tossudament el camí

Seguir tossudament el camí em durà a algun lloc?

Cristòfol Despuig a Tens un racó dalt del món. Anunci d'homenatge blocaire.

Aquesta setmana, el programa Tens un racó dalt del món del Canal 21 es vesteix de gala per a rebre un dels autors tortosins i catalans de més prestigi, Cristòfol Despuig, que ha vingut directament del segle XVI gràcies a la màgia de la Festa del Renaixement que tindrà lloc la setmana vinent.

Hem parlat de la seva atzarosa vida i, sobretot, del seu llibre Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, que el Diccionari de literatura catalana defineix com "la prosa catalana més valuosa del període, tant per l'ús del diàleg, una forma literària clàssica, com per l'esperit crític del seu autor".

Cristòfol Despuig ens ha comentat diversos canvis que ha notat a la ciutat, i d'altres coses que no han variat gens al llarg d'aquests cinc segles, com ara el fet que ens tinguem que justificar per utilitzar la llengua catalana.

El programa es pot veure avui, a les 21.00 h, en properes repeticions i, més tard, a la web de TEVEON.

Enguany se celebra el 500 aniversari del naixement de Cristòfol Despuig i per això, com hem fet amb altres commemoracions, us proposo que pengeu un post commemoratiu d'aquest aniversari, entre els dies 22 i 25 de juliol, coincidint amb la Festa del Renaixement.

Animeu-vos, i feu córrer la proposta.

169è joc literari

Arriba el joc literari de tipus creatiu de cada mes. Aquest cop us demano un text lliure (narrativa o poesia) inspirat en aquesta imatge.

Amb aquest text aconseguireu un punt per al sorteig del premi mensual, però us faig un doble repte: si l'acompanyeu amb un dibuix relacionat amb el text, dels vostres fills, nétes, nebots, veïnetes... d'entre 0 i 100 anys, rebreu dos punts enlloc d'un.

Us recordo que el premi mensual és doble: els sis últims llibres de la col·lecció d'Els contes de Muniatto, i la possibilitat de convertir-vos en personatges del meu proper recull de relats, I un cop de vent els despentina.

Envieu la resposta a jesusimaite(arrova)gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu. Si teniu blog, prefereixo que hi pengeu el text i que m'envieu l'enllaç.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs literaris d'aquest mes acabarà el 3 d'agost.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Cristòfol Despuig a Tens un racó dalt del món

Aquest dimecres, a les 21.00, tindrem un convidat molt especial al programa Tens un racó dalt del món, del Canal 21. Cristòfol Despuig, autor dels Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa, ens visitarà directament des del segle XVI, aprofitant la propera Festa del Renaixement.

VIUS

Gastats, vells, caducs, abandonats.

VIUS.

Sensacions de la 3a Jornada literària de Cornudella de Montsant

Passats uns dies de la 3a Jornada Literària de Cornudella de Montsant (aquí teniu el programa), i després d'haver paït les emocions, ja estic en disposició d'explicar-vos-la.

Aquestes Jornades naixen arran del desig de fer conèixer el meu poble a escriptors/es amics, i a la inversa, i també per la necessitat, crec, de fer aquesta mena d'activitats als pobles petits.

Com tothom sap, enguany la Jornada va coincidir amb data en què ens hem hagut de manifestar per cridar ben fort el que som i el que sentim. Aquest fet no va quedar al marge de la Jornada, i se'n va fer esment repetides vegades.

Un cop més, l'ambient de La Renaixença va envoltar els vuit escriptors/es que van parlar de la seva obra: Cinta Arasa, David Martí, Ignasi Revés, Joan Giné, Jordi Pijoan, Manel Alonso, Pilar Garriga i Vicent Sanz.

Diverses són les seves procedències (Lleida, Terres de l'Ebre, Camp de Tarragona, Priorat, País Valencià), perquè aquest és també un dels objectius de la Jornada: trobar-nos, conèixer-nos, fer-nos forts.

Després de les presentacions dels llibres, un grup de gent del poble (Montserrat Domingo, Maria Gomis, Maria jansà i Joan Carles Jansà) van fer un petit homenatge a Joan Sales, que va viure part de la seva vida a Siurana, i van llegir breus fragments d'Incerta glòria que havia escollit.

Després, Jesús Fusté i la seva banda ens van emocionar amb les seves cançons.



I a meitat de la seva actuació, llegeixo el conte que vaig escriure inspirat en una de les seves cançons. La gent devia patir: a veure si es posarà a cantar, ara, el Tibau.
En resum, una altra Jornada inoblidable, emotiva, en companyia de gent que estimo, que va continuar amb un sopar plegats i ball a la plaça.
Gràcies a tothom que ha participat, especialment a l'Ajuntament de Cornudella, per donar-me total confiança i suport des del primer segon.

Podeu veure més fotos a la meva galeria d'imatges, i trobar més informació a:

Fotos de Vicent Sanz

Vicent Sanz
El Punt
Esmorzars de forquilla
Manel Alonso

Cinta Arasa

Engrunes

Intento, inepte, atraure el temps que se'n va,
i llenço engrunes de pa als teus peus peus.
Engrunes que endolcin l'espai que ens allunya,
engrunes dels anys maldestres que m'obliden.
.
Paraules inspirades en una imatge de Cristina Forteza.

Desdefinicions (159)

Estat. Estatut retallat.
innobar. Fer el cafè en un bar diferent, per a bariar.
fideulitat. Qualitat molt apreciada per les mares, quan els fills asseguren que com la seva fideuà no n’hi ha cap.

Espantant gavines es visiona a Campredó i Tortosa

El curtmetratge Espantant gavines, del qual ja us he parlat altres vegades, basat en un dels meus contes, s'ha presentat dos cops aquesta setmana: el dia 4 dins del marc de la 3a Mostra de curts Curt redó, a Campredó, i el dia 5 a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.

Va ser moooolt especial veure el curt dins la 3a Mostra de curts, en una pantalla gran, a la plaça de Campredó plena de gent, com si estiguessim veritablement en un cinema. Tots els membres de l'equip que hi assistirem ho vam viure amb il·lusió, un cop més.

El dilluns, a la Biblioteca de Tortosa, vam estar més en família, però el curt va despertar força curiositat entre el públic. I no en farem un altre?

Esperant la projecció del curt a Campredó. Foto de Xavier Miró.

Una espectacular imatge del curt durant la projecció a Campredó.

Un moment de la presentació del curt a Tortosa, a càrrec del "liante", Jesús Ferré.

Calaveres atònites, de Jesús Moncada

Fa unes setmanes m'he fet un regal: rellegir Calaveres atònites, de Jesús Moncada. Si en novel·les com Camí de sirga, Moncada arriba al cim de la narrativa, no li van al darrere els seus reculls de contes. Calaveres atònites, tot i tenir un fil o un personatge conductor, és clarament un recull de relats. Mallol Fontcalda, un jove advocat de Barcelona, arriba a Mequinensa on farà de secretari del jutge Crònides, tot un personatge, i serà testimoni d'un seguit d'històries, confidències i confessions, que seran un autèntic tractat de l'ànima humana. El sexe, sempre tractat amb tendresa i molta senzillesa i naturalitat per Moncada, les ambicions, les enveges, les lluites entre classes socials (molt marcades sempre als seus llibres, en una Mequinensa minera i fluvial com a marc), la mort vista amb l'agut sentit de l'humor de Moncada...

Una delícia que us heu de regalar.

Guanyadora i solucions jocs literaris de juny

Llum Degas ha estat la guanyadora del sorteig dels jocs literaris del mes de juny i, per tant, rebrà el premi consistent en un lot de 10 llibres d'Arola Editors.
Les solucions del mes passat són les següents:
163e joc literari :Vicent Boix i Ricarte i Toni Cucarella, de Xàtiva
164è joc literari :en aquest enllaç recullo totes les participacions.
165è joc literari : Joan Oliver, Pere Quart
166è joc literari :L'home duplicat, El viatge de l'elefant, La segona vida de Francesc d'Assis, La caverna, La nit
167è joc literari : Joan Salvat Papasseit
.
Ja podeu participar als jocs de juliol, en què sortejaré 6 exemplars de Els contes de Muniatto i la possibilitat de convertir-vos en personatges del meu proper recull de contes, I un cop de vent els despentina.

Nova foto amb Una sortida digna

Cristina Pérez s'afegeix al grup de lectors/es que m'han enviat una foto amb un exemplar d'Una sortida digna (ja en són més de trenta), i que a canvi han rebut un conte inèdit que, per temàtica, hauria pogut ser inclòs al recull.

Animeu-vos!