08 de febrer 2009

Barana


Dia d'hivern amb arbres despullats. Amenaça pluja. Però tant s'hi val, perquè aviat algú treurà els dits a la barana.
.
Post versionat per la Carme Rosanas (milions de gràcies).

12 comentaris:

Striper ha dit...

I potser la ttrobara molla.

Carme Rosanas ha dit...

O freda, o només humida si encara no plou.

Jesús, m'agraden molt aquest tipus de posts. Són preciosos i suggeridos d'un munt de coses, de les sensacions de l'Striper, que jo he continuat, però no és en realitat el que a mi em suggeria. Jo pensava que sortir al balcó en un dia així és com si algú tingués una desgana o menlangia...

Busco un moment inexistent// com que a dins no hi és,// el cerco a fora.

Carme Rosanas ha dit...

Jesús, m'enduc la teva barana en forma de dibuix... com el riu aquell dia.

Anònim ha dit...

Potser farà tard i el refredat ja l'haurà agafat.

assumpta ha dit...

... i guaitarà cap a baix, a banda i banda del carrer ... i s'adonarà que avui la gent també te un posat gris ...
... i desprès d'un llarg sospir, alçarà la vista i pensarà que malgrat tot, demà tornarà a lluir el sol ...

khalina ha dit...

I ja ha plogut. I unes altres mans al balcó. Una amb una cigarreta encesa mentre l'altra es recolza en la barana mullada.

rits ha dit...

aviat, aviat!
lo bo d'un hivern tan fred és el gustet que dóna que arribi el bon temps

Assumpta ha dit...

Genial... vaig d'un blog a un altre blog i uns enllacen als altres, els versionen, els dibuixen... avui estic fascinada per tot :-))

Eva ha dit...

I qui serà el primer en fer-ho? Ja m´estic imaginant en aquesta barana, disfrutant d'un dia d'hivern, esperant que els carrers s'omplin de gent, treient els dits a les seves pròpies baranes....
Salut!!!

Anònim ha dit...

MMM m'encanten els dies de plutja... supose que ana be a l'Alcudia, vaig vore una resenya al diari i tot. Un bes

Danann ha dit...

Amb el teu permés copie la foto dels farols....estic fent-me una col·lecció particular

(preciós el post)

fanal blau ha dit...

I poder recollir l'aigua de pluja en el palmell de la mà...quan esclati a ploure!