Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog

El comentari de llibres d'aquest diumenge no podia ser altre que el recentment publicat Ebre blook. Relats d'aigua dolça al Serret Blog, que com ja he explicat, és un recull de relats de diversos autors que van ser penjats al blog de la llibreria Serret i que Cossetània Edicions va seleccionar per traslladar al paper. És difícil parlar d'un recull així, heterogeni tant en autors com en temàtica, per la qual cosa em limitaré a dir quatre paraules de cadascun:

.

LA GAVINA, de Francesca Aliern. Reflexiona sobre la necessitat de llibertat, tot i que, de vegades, causi dolor.
.
MALES COMPANYIES, de Jordi Andreu. Ens narra una història amb una estructura original, a l’inrevés, començant pel seu dramàtic final.
.
LO FI DELS LLOPS A BESEIT, de Susana Antolí. El dolor d’una família converteix en injustes víctimes els animals.
.
LA LLARGA ESPERA, de Tere Bertran. Una dona necessita tornar uns quants dies a la seUa caseta enmig l’arrossar del Delta per trobar un vell estimat.

.
SOCIETAT MERCANTIL, de Pere Casanovas. Divertida i alhora trista història de dos vells caçadors, que no volen renunciar, malgrat les seves limitacions físiques, a un dia de caça.

.
LA SOLEDAT DE MIREIA, de Glòria Fandos. La narració ens banya en la tristesa que comporta la soledat d’una dona a la vora del riu.

.
EL LLADRE DE SOMNIS, de Joan Manuel Garcia. Misteriosa història d’un personatge que, sense saber-ho, s’ha convertit en un agent polaritzador d’emanacions axiodixals, cosa que provoca uns danys irreparables i involuntaris als llibres que tant estima.
.
L’ARMARI, de Maria Lluïsa Gascon. Experiències misterioses que viu la protagonista a la casa dels seus iaios quan torna al poble de vacances.

.
CONCHA, de J. Carlos Gil. Solitud i derrota per la pèrdua dels éssers estimats.
.
ÚLTIMES NITS AMB CARME, d’Albert Guiu. Narra amb tritesa i tendresa el final de la vida d’una rodamón, amb frases plenes de bellesa com: “la lluna fa ganyotes taronges, mentre jo me la miro”.
.
LA TROMPETA I EL QUINCALLER, de Silvestre Hernàndez. El lament d’una trompeta ajuadarà al seu propietari a reconsiderar quines són les prioritats a la vida.
.
CANTAUTORE, de Josep Igual. Amb el seu estil inconfusible i genial, intel.ligent i irònic, ens parla d’altra gent de malviure, a més dels escriptors: els músics.
.
LA SARGANTANA, de Maria Josep Margalef. Una especial relació entre una dona i l’aigua. que acaba amb “una immensa felicitat blava i verda, de terra i sal, de fang i d’aigua”.

.
SOLA D’ESPARDENYES PER TARONGES, de Laura Mur. Ens explica una de les moltes tristes històries de la postguerra que, lamentablement, molts compartim.
.
UNA AUTÈNTICA MERAVELLA, de Vicent Sanz. Les segones parts potser son són reeixides, ni a la vida, ni a l’amor, però tant l’una com l’altre sembre ens obrin una nova porta.
.
HEM DE PARLAR, d’Emigdi Subirats. Fa un passeig per la immoralitat i la hipocresia de certes relacions conjugals, abocades a la infidelitat.
.
UNA QÜESTIÓ DE COMPETÈNCIES, de Jesús M. Tibau. L’encarregat de l’enllumenat d’un ajuntament ha de suportar un nou il.luminat.