Gràcies al programa Itineraris de Lectura, de la Institució de les Lletres Catalanes, el passat 18 de febrer vaig conviure una hora amb la classe de 2n del Cicle Superior de Primària del CEIP Cinta Curto de Tortosa.
Prèviament havien treballat algun dels meus contes, havien investigat per Internet, i esperaven amb il·lusió i curiositat la meva arribada; o sigui, com jo.
Sempre és enriquidor el contacte amb els lectors, però hi ha dos col·lectius, aparentment molt allunyats entre si, on aquest contacte és més directe i lliure de convencionalismes: els infants i els vells.
Tots dos, a la seva manera, perden la vergonya al primer minut de la xerrada, i pregunten sense por al ridícul, sense tèmer ser políticament incorrectes, amb franquesa i amb una especial capacitat d'il·lusionar-se, agraïts i generosos. En aquest cas, fins i tot em van manar deures: convertir-los en protagonistes d'un conte.
6 comentaris:
QUE TENGAS UN FELIZ DOMINGO,
BESOS
SHANTY
Ja ens donaras algun tastest d'aquests conte e que si.
Vas poder comprobar amb persona, que els nens encara no tenen vergonya i que els vells ja l'han gastada tota .
Jo diria que potser n'hi hauríem de dir timidesa. La vergonya, sovint, és una altra cosa. La timidesa pot amagar una mica de supèrbia. Els nens, si en tenen, encara no ho saben i als vells, (generalment) la vida ja els ha ensenyat que no és una bona qualitat.
Jo diria que potser n'hi hauríem de dir timidesa. La vergonya, sovint, és una altra cosa. La timidesa pot amagar una mica de supèrbia. Els nens, si en tenen, encara no ho saben i als vells, (generalment) la vida ja els ha ensenyat que no és una bona qualitat.
Una experiència certament enriquidora per les dues bandes.
Felicitats!!
Publica un comentari a l'entrada