Fa uns dies em vaig trobar pels carrers de Tortosa una persona vinculada amb el món de la cultura i, com sempre, vam estar una bona estona xerrant. En relació amb un dels molts projectes que porta entre mans, i que m'afecta especialment, em va comentar que ja té una carpeta amb el meu nom, tot i que encara està buida i la cosa requerirà el seu temps i esforç.
Bé, aquest és un primer pas important, ja que, encara que dins la carpeta no hi hagi cap document encara, sé que està plena d'il·lusió.
20 comentaris:
les carpetes, els projectes, sempre comencen inevitablement en un full en blanc.
l'esperit positiu és veure-les buides de fulls però farcides d'il.lusió.
Tenir la carpeta ja és un pas important...
Anava a dir el mateix que la Rita: hi ets, ara només faltar que siguis. Arribarà!
Esperem que vagi bé!
menys es res no???
Des del meu punt de vista, sempre és millor una buida carpeta plena d'l·lusió, que una plena carpeta buida d'il·lusió.
Quant algu escriu el teu nom , per gust, ja vol dir alguna cosa.
Fora conyes, prò quan crees una carpeta al teu ordinador amb el nom d'un projecte és perquè esperes que en sortirà quelcom de gran i important! :) Molta sort!
Molta sort!!!
D'això es tracta d'il.lusionar-se amb les ganes d´encetar projectes nous!!!
Salut!!!
Es com si fos la primera pedra a mes molt solida.
Es com si fos la primera pedra a mes molt solida.
Finestra a finestra s'obren nous móns.
Doncs vinga, a omplir-la !
Endavant les atxes !
El més difícil és sempre "escriure la primera linia". Un cop caigui el primer arxiu a la carpeta, estic segur que no pararan d'entrar-n'hi més!
Sort i ànims amb el projecte!
Molta sort! Sempre costa omplir les noves carpetes, però quan veus que de mica en mica comencen a tenir coses... és una molt bona sensació ;)
si està plena d'il·lusió mai estarà buida
Felicitats Jesús, no és gens fàcil que en aquests temps, algú obri res a ningú, així perquè li neix...
Un post senzillet però que m'ha agradat... també amb il.lusió
Que una carpeta pensi en tu, és màgic.Anton.
doncs a alimentar aquesta il·lusió!
Publica un comentari a l'entrada