tens un racó dalt del món: L'arbre caigut

05 de febrer 2009

L'arbre caigut

L'arbre caigut se sent més útil convertit en llenya?

15 comentaris:

òscar ha dit...: desconec l'estat d'ànim actual però, en un futur no massa llunyà, segur que estarà "cremat" de la nova feina.; 5 de febrer del 2009, a les 11:54
jomateixa ha dit...: Ha,Ha, molt bona Oscar.
Segur que si ha caigut per causes naturals, serà feliç sent útil, però si no ha estat tan casual...; 5 de febrer del 2009, a les 12:49
krusty ha dit...: Fa uns mesos vaig tindre un pensament similar...
http://somlosquesom.blogspot.com/search/label/mon%C3%B2legs; 5 de febrer del 2009, a les 13:11
Sara Maria ha dit...: És enriquidor que quan acabes una època de la vida puguis encetar-ne una altra igualment plena i útil. Especialment quan el canvi no ha estat provocat per quelcom aliè, com diu jomateixa...; 5 de febrer del 2009, a les 13:53
Mon ha dit...: "El hacha del leñador pidió al árbol su mango, y el árbol se lo dio."
Rabindranath Tagore; 5 de febrer del 2009, a les 14:52
JJMiracle ha dit...: Ell no ho sé, pobre, però per als humans segur que és més útil.; 5 de febrer del 2009, a les 15:12
estrip ha dit...: si apliquem allò de "antes partia que doblà", potser si!; 5 de febrer del 2009, a les 16:10
Anònim ha dit...: I quan està gerd i les seves fulles ens oxigenen l'aire? també és útil però potser no ens adonem.; 5 de febrer del 2009, a les 17:23
Eva ha dit...: No s´ha de fer llenya de l'arbre caigut!!!
La seva debilitat és tan gran....
Salut!!!; 5 de febrer del 2009, a les 18:23
Unknown ha dit...: Una vegada es converteix en llenya, com a arbre ha deixat de ser útil, a partir de llavors sols és fusta per cremar.; 5 de febrer del 2009, a les 18:29
Ferran Porta ha dit...: Si ens hem de creure que l'arbre, ésser viu, té ànima, intueixo que en l'estat que mostra a la fotografia poca cosa deu sentir, pobrissó. I posats a no sentir, coi... que sigui útil! :-); 5 de febrer del 2009, a les 19:30
Assumpta ha dit...: M'agradaria pensar que sí :-); 5 de febrer del 2009, a les 19:54
Margarida Aritzeta ha dit...: he he... som més útils la gent gran quan fem d'avis? Jo, que sóc una mica materialista, penso que senzillament acompleix (acomplim) el cicle vital: cada moment té la seva utilitat i el seu mèrit, no hi ha tronc gruixut sinó hi ha tot el temps de l'arbrissó que creix...
Després de la ventada, el teu post reconforta; 5 de febrer del 2009, a les 22:50
Efrem ha dit...: si sentia alguna cosa, un cop fet llenya, dubto que pugui sentir res més. En cas que una planta "sentís" no ens ho pot dir, així que els seus sentiments o no-sentiments, estan sotmesos als nostres desitjos i voluntats.

Jo crec que els cactus es descollonen cada cop que algú s'hi punxa xD; 5 de febrer del 2009, a les 22:52
bajoqueta ha dit...: Jo diria que no, que después lo cremaran o lo tallaran...pobret...; 6 de febrer del 2009, a les 8:45