31 d’agost 2009

A punt d'impremta


Sembla ser que el proper llibre està a punt de sortir d'impremta aquest divendres, i que durant el setembre es distribuirà.

Us mostro un petit fragment de la portada, molt colorista, com veieu.

Replay

Aquest blog té una activitat considerable i els posts cauen deseguida al fons de la pantalla i de l'oblit. Per això he pensat que seria bo fer de tant en tant una mena de rescat, de record d'alguns apunts que, pel que sigui, em vingui de gust convidar-vos a recuperar:

La companyia d'unes mans
La pluja feta música
Cau el vespre
Resignats a la pluja

Desdefinicions selecció

Les desdefinicions continuen de vacances, però per a no deixar-vos orfes he fet una selecció dels millors moments (al més pur estil d'una campanya electoral) :

llençaria. Conjunt de roba interior amb tan mal estat, que val més tirar-la per evitar passar vergonya si ens trobem en situacions íntimes.
escorxerador. Lloc destinat a matar la música./ Persona que desafina fins al punt de provocar la mort de la música.
rEbregar. Maltractar un riu i fer-li perdre la seva llisor sense mirament.
Fhumanitat. Estúpida espècia que no para d’omplir de fum l’atmosfera del seu planeta.
laberíntim. Sistema intrincat de camins per a arribar al nostre món interior.
Catallunya. Un país tan i tan llunyà que alguns dubtes de la seva existència.
jubiligth. Jubilat que cobra la pensió mínima i que amb prou feines arriba a final de mes.

30 d’agost 2009

Ex libris


Teniu un ex libris propi?
Us agradaria tenir-lo?
Com seria?
Algú s'anima a fer un blog temàtic dedicat als ex libris?
.
Tot això ho he pensat en veure una petita col·lecció penjada a Scorphoto.
.
PD: ja ho heu vist als comentaris: la Sargantana ens convida a enviar-li els nostres ex libris.

Blogs degustació

La mullena: del fum del núvol
Terra de núvols: ho17
Versos per a l'amant: trobada

Seda, d'Alessandro Baricco

Seda és un conte disfressat de novel·la, o una novel·la disfressada de conte, amb què Alessandro Baricco ha aconseguit un gran èxit internacional des de 1996. El relat narra la història d'Hervé Jancour i els seus viatges al Japó per comprar ous de cucs de seda de qualitat. A casa deixarà la seva dona, i al Japó trobarà una jove de la qual també s'enamorarà; o potser només de la idea d'aquesta jove. Entre dubtes transcorrerà la seva història, narrada de forma poètica i amb cert to oriental, muinimalista, amb capítols brevíssims que ens faran llegir l'obra gairebé d'un cop. La seva dona serà qui desfaci el nus de tanta indecisió.
Com diu al llibre, Hervé "era un d'aquells homes que prefereixen assistir a la seva pròpia vida i consideren improcedent qualsevol aspiració a viure-la" i que és incapaç de prendre les regnes per conduir-la definitivament.

"Va entrar al poble a peu, comptatn els passos, perquè cadascun tingués el seu nom, i per a no oblidar-los mai més."

"Plovia la seva vida, davant dels ulls, espectacle quiet."

"Tenia els llavis entretancats, semblaven la prehistòria d'un somriure."

29 d’agost 2009

El nom de la rosa

Quants henm somiat en descobrir biblioteques així? Un dels moments inoblidables de El nom de la rosa.

Seven tears, de Goombay Dance Band

Posats a recordar cançons de l'estiu, com la setmana passada, de cop, m'ha vingut al cap una cançó que no he tornat a escoltar mai més, des de l'any 1981: Seven teers, de Goombay Dance Band. La recordeu? Segurament era un d'aquests grups prefabricats que no va tenir la continuïtat ni l'èxit dels memorables Boney M.

28 d’agost 2009

Jota al sinyor de Google

Fa un parell de dies vaig rebre un missatge de Jesús Ferré, el dinàmic videoblocaire que, entre altres coses, ha engegat tot l'enrenou del curt Espantant gavines. "Necessito ajut per uns versos. Vindria Tortosa". A gent com el Jesús mai li dic que no, i amb un parell de cafès pel mig em va explicar una de les seves genialitats: fer una videorondalla, a l'estil tradicional del Canalero, per tal d'anunciar la propera xerrada sobre el model de negoci a Google que organitza el col·lectiu Atictes, el 4 de setembre a Tortosa. Una divertida barreja de tradició i modernitat.
Podeu comprovar el resultat de tot plegat al seu blog: Jota al sinyor de Google. Ets únic, Jesús.

Siurana, refugi etern d’ampla mirada


Refugi etern d’ampla mirada,
no s’amaga del riu, ni del cel,
ni de la terra llaurada.
Mestressa de la roca,
indòmita Siurana.
.
Fotos de Tere Balañà.

Cares del món (113)


Fa un munt d'anys que tenia aquesta Cara del món a la porta de casa i no me n'adono fins ara.

27 d’agost 2009

Cansat de cercar els rastre dels teus passos


Cansat de cercar els rastre dels teus passos
m'enfonso en la buidor,
en la freda manca d'esperança.


.

Foto agafada del blog de la Luluji

26 d’agost 2009

Trucadors de Cornudella de Montsant

Un dels primers blogs que segueixo de forma assídua pràcticament des de la meva entrada en aquest món, és el de Té la mà Maria. Durant aquest temps hem compartit experiències, hem intercanviat visites, l'any passat van ser els meus blocaires invisibles, i conèixer-los personalment és un dels reptes que tinc (ja ho sabeu, amics de Reus).
Des de fa un tems també gestionen un blog de Trucadors on col·laboro enviant fotos, i avui han fet un monogràfic dedicat a trucadors del meu poble, Cornudella de Montsant.

123è joc literari

-M’agrada somiar el riure d’una font- diu el desert.
-Envejo el teu somni- diu ...


Com podeu veure, avui he escrit un microconte de dues línies que, de fet, és un diàleg inacabat. El joc literari d'avui és molt fàcil i gairebé està regalat (no us podeu queixar d'aquest final d'agost), només heu de completar el text amb dues o tres paraules, tenint en compte el següent:

a) Heu de posar les paraules en un comentari al post del joc del meu blog i, al mateix temps, enviar-me un correu electrònic a jesusimaite@gmail.com amb el vostre nom i població si és el primer cop que participeu (si us plau, feu-ho de les dues maneres ja que, en cas contrari, puc tenir massa dificultats per a localitzar la persona que participa).

b) No es poden repetir els acabaments proposats.

.
Així podreu acumular més punts per al sorteig del premi del mes d'agost: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).

Ah! I animeu-vos a participar a la resta de jocs del mes, ja que a qui els encerti tots sempre li regalo punts extres per al sorteig.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de setembre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.


24 d’agost 2009

I ara finestres

Ja hi ha molts blocs de fotos temàtics, on sempre m'agrada col·laborar. I fa poc he descobert aquest de finestres on ja he enviat una foto que ja vaig penjar aquí fa un temps.

Totes les baranes dels teus dits. Repercussions.


Com ja sabeu, el passat 10 d'agost es va presentar el recull de poemes Totes les baranes dels teus dits, editat per l'Editorial Petròpolis , arran d'una iniciativa d'aquest blog. La notícia ha despertat cert interès i ha generat comentaris que aniré recollint en aquest post itinerant. Per exemple, avui ha sortit al diari El Punt.

Desdefinicions selecció

Les desdefinicions continuen de vacances, però per a no deixar-vos orfes he fet una selecció dels millors moments (al més pur estil de les velles glòries musicals) :
.
Oseania. Continent preferit pels pijos.
ABBArícia. Desig excessiu d’acumular discs d’un famós quartet suec.
perillosa. “P” amb la que cal anar en compte.
buitxaques. Efectes secundaris de la crisis: butxaques buides.
pubiscitat. Propaganda que vol vendre un producte utilitzant el sexe com a reclam.
explorar. Cercar el desconegut amb llàgrimes als ulls.

23 d’agost 2009

Blogs degustació

Josepmiquel Servià: advocat
Paraules i mots: sorra
Vista parcial: l'hipocondríac moral
Jesús Ferré: això no són festes

La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey, de Mary Ann Shaffer i Annie Barrows

El primer cop que vaig sentir parlar del llibre La societat literària i de pastís de pela de patata de Guernsey va ser en motiu del 100è joc literari, quan una de les col·laboradores en va copiar el fragment inicial. Recordo que vaig pensar: quin nom més estrany, ningú l'endevinàrà.

Després he vist recomanat el llibre en diversos blogs i he acabat comprant-lo, cosa que demostra la importància que té la blogosfera per a la promoció d'un llibre.

He agafat el llibre sense tenir ni el més mínim coneixement de què em trobarria, net de prejudicis, i al principi m'ha costat entrar. Però després, lentament, enmig de les cartes que vénen i van i que formen l'estructura de la novel·la, coneixes i estimes uns personatges humans, senzills, atrapats en certa manera a una illa del canal de la Mànega, sacssejats per un fet dramàtic: l'ocupació alemanya de l'illa durant la 2a Guerra Mundial. Però el llibre, tot i parlar de fets terribles, no té un to dramàtic, sinó amable, fins i tot còmic en alguns moments. Al final, com la protagonista, una escriptora que busca tema per al seu proper llibre, ens enamorarem dels personatges.
Us deixo amb un fragment:
"Quan el meu fill, l'Ian, va morir a El-Alamein els qui em van venir a donar el sondol, creient que em reconfortaven, deien: "La vida continua." Quina ximpleria, pensava, és clar que no continua. És la mort el que continua; l'Ian ara és mort i serà mort demà i l'any vinent i per sempre."

22 d’agost 2009

Monty Python

Monty Pyton, quin gran grup. Us recomano que busqueu fragments de la seva sèrie, com ara aquest:

Georgie Dann, i per què no?

Possiblement Georgie Dann no passarà a la història de la música per la qualitat de les seves melodies o per la bellesa de les lletres, però pocs cantants han contribuït com ell a posar alegria a les nits d'estiu durant dècades. Les seves cançons ens acompanyaven de forma perenne quan anàvem amb la colla d'una festa major a l'altra (Cornudella, Ulldemolins, La Morera, Arbolí, Poboleda, Vilanova de Prades, Vilella Baixa...). Algunes em remunten a moments memorables o em traslladen directament a la infantesa, i bé es mereix un petit homenatge un dia com avui.

21 d’agost 2009

Més baranes

Em fa alegria comprovar que A la barana dels teus dits continua inspirant més poemes, com aquest que Daniel Ferré va deixar en un comentari al meu blog. Moltes gràcies.
.
A la barana dels teus dits
hi romanc en moments contemplatius
de certesa noble i amb nobles esperits.
Què hi ha, món, a la teva barana?
On reposen els teus dits quan hi ha neguits?
Quanta estona esperaras una foto?
A la barana dels teus dits
hi trobo respostes gens retòriques,
que vull llegir en folis imprimits.
Aguaito com de fines són les dimensions,
fronteres dels teus dits arraulits,
que tot ho transformen, tot ho remenen.
A la barana dels teus dits
clisso l'instant en què la foto s'escapa
i consumeix aquells instants eixits.
Dotada de gran sensibilitat retòrica
la pregunta s'escapoleix dels acudits
i cerca, malenconiosa, el seu reflex.
A la barana dels teus dits
és on s'escau regar la ignorància
per fer néixer conceptes enardits.

Cares del món (112)


Una divertida Cara del món que arriba gràcies als companys de Reus.

20 d’agost 2009

Els temps passats sempre eren millor?

M'agrada llegir llibres escrits en altres èpoques perquè sovint hi trobo frases com ara: "abans les pomes tenien més bon gust", "els mals moments que estem vivint ara", "llavors tot era més barat i millor", "el jovent d'ara no respecta"...

Tant se val la dècada o el segle en què està escrit el llibre; sempre trobes frases per l'estil, i la literatura es converteix en testimoni de la història i dels nostres desencisaments eterns. Potser no són els temps els que van a pitjor, sinó nosaltres, que enyorem una joventut falsejada pel record.

A mi, llegir aquestes frases em fa sentir optimista.

Felicitats petites (92)


Un dels grans descobriments televisius d'aquest estiu ha estat la redifusió del programa Cara a cara, de CNN+. Entrevistes on es deixa parlar a gent interessant. És tan difícil? Aquest programa és com un oasi d'intel·ligència en el desert de la programació. Per ami sempre ha estat una Felicitat petita escoltar a persones que senten passió per alguna cosa, persones de les quals pots aprendre'n alguna cosa.

Al programa del passat dimarts, es va emetre l'entrevista a Eduard Punset. Va dir moltes coses, amb els seu estil particular, però em centro només en dues que formen part de la meva manera d'entendre la vida: la necessitat de conciliar l'entreteniment i el coneixement; i que la felicitat es troba a la sala d'espera de la felicitat, que cal saber gaudir de les petites coses, de les felicitats petites, vaja.

19 d’agost 2009

La calor no fon els cervells

Estem en ple mes d'agost, la calor convida a anar a la platja, a passejar per l'ombra d'un bosc, o a prendre un refresc a la terrassa d'un bar. Tot i això, ja han participat 27 persones al darrer joc literari de tipus creatiu, que vaig proposar la setmana passada, amb protagonisme d'un gat mandrós.
Milions de gràcies per la vostra fidelitat, i també als nouvinguts. Tots i totes em feu feliç.

122è joc literari: les 7 diferències

Com que és estiu i segurament tindreu els vostres fills i filles a casa, els podeu demanar que us ajudin a trobar les 7 diferències entre aquesta portada de Tintin i l'original. Compte, no us fixeu en possibles variacions cromàtiques a causa de diverses edicions, o en elements accessoris a la imatge central de la portada. Au, ja esteu buscant el llibre a les lleixes de casa o per Internet.
.
Envieu-me la solució completa a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu. Així podreu reunir més punts per al sorteig del premi del mes d'agost: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

18 d’agost 2009

Somio despert, en sóc conscient,



Somio despert, en sóc conscient,

però la bellesa del somni il·lumina els meus vespres.

.

Imatge cedida per Isaac Bosch.

17 d’agost 2009

"Q" de ...

.
Per motius de feina, sovint em veig obligat a lletrejar un acrònim que inclou la lletra Q, i la paraula més clara perquè m'entengui l'interlocutor és Q de "queso".
Si us plau, doneu-me alguna alternativa.
.

Desdefinicions selecció

Les desdefinicions es prenen unes petites vacances, però per a no deixar-vos orfes he fet una selecció dels millors moments (al més pur estil dels programadors de televisió):

EEUUtanàsia. Pena de mort signada per alguns governadors als Estats Units.
maggisteri. Capacitat d’ensenyar per art de màgia, molt útil per a acabar amb el fracàs escolar. diplormàcia. Llàgrimes que cauen davant del fracàs del diàleg pacífic entre països.
amortitzar. Treure-li rendiment a l’amor.
ONUmatopeia. Sorolls, paraules sense sentit, que es pronuncien a l’ONU, perquè ningú no en fa cas.
ESOterisme. Conjunt de pràctiques misterioses i ocultes per fer funcionar l’ensenyament secundari obligatori.

16 d’agost 2009

XX Trobada de poetes a Botarell

Diumenge passat, 9 d'agost, em van convidar a pronunciar unes paraules per a iniciar la XX Trobada de poetes a Botarell.
Aquesta xifra demostra una constància, una tossuderia a renunciar de forma definitiva a la cultura de la pressa i del rendiment (sobretot econòmic) a curt termini.
La poesia és possiblement el gènere literari on costa més arribar a un grau d’excel·lència que sigui acceptat de forma unànime, però, malgrat tot, és gairebé sempre la forma més directa, ràpida i necessària interiorment en què la majoria de les persones ens endinsem en la literatura per primer cop. Però sóc dels que penso que no cal escriure poemes per ser poeta. Poeta és una manera d’entendre la vida, d’escoltar-la, de mirar-la, d’assaborir-la, de buscar per damunt de tot dos ingredients bàsics que ens fan humans: la bellesa i l’emoció.

Vaig posar com a exemple un dels meus escriptors preferits, descobert fa un parell d’anys en motiu del seu centenari, Artur Bladé i Desumvila, en un fragment del seu llibre L’edat d’or:

“No havia de ser poeta, però certa disposició sí que crec que la tenia, almenys una certa disposició per a la tristesa gratuïta, per al somni despert, per a una infinita capacitat contemplativa (per no dir badoqueria) i per una mena de sensualitat precoç que em permetia de captar els signes del món exterior. Una olor, una veu llunyana, el xiulet del tren, el so del corn dels llaguters, el cant d’un ocell, un arbre en flor, la visió ràpida de la lligacama d’una noia, m’exaltaven o, al revés, m’enfonsaven en la negra tristesa. De poeta en tenia encara l’amor a la solitud (amb intermitències), la confusió mental i la tendència a creure en la puixança màgica dels mots, particularment dels mots escrits. Amb tot, no havia de ser poeta […]. Em limitava a perdre el temps de la manera dita (que és la millor manera de perdre’l, ja que, de tota manera, el temps és una cosa que es perd sempre).”
.
L'acte fou senzill i carregat d'emoció, com els seus participants. Gent del Baix Camp que acudeixen a la cita des de fa anys, i que han fet de la poesia una cambra especial de llurs vides. Poemes a l'amor i a la terra, sincers i generosos, escrits sovint per un pagès o una mestressa de casa, recitats amb passió, compartits amb alegria.
Per mlts anys.


.
Foto cedida per Isaac Roca.

Blogs degustació

M'agrada comprovar que vells companys blocaires es mantenen en forma, i descorbrir-ne de nous, en aquesta secció de Blogs degustació:

Ucronies: la poesia i el silenci
Plagueta de bord: he escoltat els sebel·lins
Prodigis: vida retallable

La sèptima: covards

Vista parcial: per tres coses maleïsc els déus

Puigbert: 95 milions?

El Baphomet i la taula esmaragda, de Miquel Esteve

Amb El Baphomet i la taula esmaragda, Miquel Esteve no tan sols va aconseguir endur-se el XX Premi de Narrativa Vila d'Ascó, sinó que a més ha construït una novel·la com una petita peça d'enginyeria, ambientada en diverses èpoques històriques, amb personatges tan dispersos en aparença com maçons, alquimistes, nazis, templers, jesuïtes i carlistes, i tot sense que l'estructura trontolli, pescant-te en la lectura com si estirés d'un fil que sembla impossible de desembolicar. Una tasca gegantina per a un pobre escriptor de relats breus com jo, vaja.

15 d’agost 2009

Participacions al 121è joc literari

El dia 12 d'agost us vaig proposar el 121è joc literari, en què héu d'escriure un text basat en una imatge. En aquest post recolliré totes les participacions:
Tomàs Camacho, El bosc dels somnis, CD poesia/versus, Friccions, Gel de ducha II, Antaviana, Sempre en surada, Daniel Turon, La Cerdanya des de can Fanga, Un que passava, Compartirem misteris i desigs, De res, massa, The daily avalanche, Antoni Fortuño, Vui8ena, El racó de l'skorbuto, Si dubto és que sóc, Mots emblocats, Passeig de sant Joan, Marta Pérez Sierra, Col·lecció de moments, Ara mateix, Llum de dona, Cròniques de sota el mugró, Mortadel·la casolana, Ricderiure, Xarel_10, Khalina, La mirandolina,


L’animaló, etern enemic del ca, ha trobat la jeia, cosa ben difícil, en una mena de replà, lluny de tot gos, que forma part d’una construcció enderrocada. En la imatge es complementa la natura amb la cultura. L’animaló ressuscita una construcció morta, podria simbolitzar el retorn del passat, que permet de reviure en el fet que fa servir un antic esglaó. Segurament es tracta d’una migdiada. Entre el descans de l’animal i la paret que descansa, és una imatge molt estiuenca.
Autora: Helena Bonals
.
UN ANIMAL LLIURE
Dormia sobre una biga travessera del tronat de casa. Un lloc inaccessible per qualsevol que no tingués l’agilitat d’ell. Teníem, també, un gos a qui jo preferia perquè era dòcil i em demostrava afecte movent la cua i rentant-me mitja cara amb un cop de llengua. Ell no. D’afecte no en donava, més aviat, quan en volia, se l’agafava, gairebé, sense demanar-lo. S’arrimava i refregava el seu cos per les cames fins que li posaves la mà al llom. Llavors aixecava la cua per tal de prolongar la carícia fins al final de l’extremitat. Tot i no ser l’afectuós que jo hagués desitjat, l’admirava. Era net i polit. Mai no va deixar rastre de les seues necessitats fisiològiques i sobretot: era lliure. No es venia, com el gos, per un bol de pinso. Si no li deixaves menjar se’l buscava. Ni tan sols el demanava. Com tot gran caçador era silenciós i tenia la virtut de la paciència. Era capaç d’esperar-se dies sencers al costat d’un forat on s’havia amagat un ratolí fins que sortia i l’empaitava. Resumin: era l’animal que més estimava malgrat no haver-ho reconegut mai. Potser perquè mai no va ser meu.
Autor: Josep Cid
.
En indrets impensables
ni en els teus somnis
i cerques la bonança
tot seduint silencis
girant l'esquena al món.
Autora: Paqui Franco
.
Era dòcil però juganer i entemaliat, com un gos...però no era un gos. Ronronejava quan li feies pessigolles i es passava hores i hores a la seva falda.Era el millor amic d´aquell home, com si hagués estat un gos...però no era un gos.Quan aquell home va morir, ell va deixar de jugar, de ronronejar, de fer entremalia-dures. Senzillament jeia deixat anar en aquells bocins d´escales, vora la vella paret, cansat d´estar sol, cansat de viure, talment com hagués fet un gos... però no era un gos.
Autora: Carme Macià
.
Les migdiades de l’estiu
La iaia Amparin ja ha recollit la taula, ha posat la vaixella a assecar i ha fet fosc el menjador, són d’aquelles rutines que encara es fan als pobles i com no als de pescadors.
Quan sento per fi el dringar de les cortines de casa seva sé que ja ve a portar-me les espinetes de cada dia, em guarda totes les raspes, budellets i escates del “ranxet” que li ha tocat avui a l’oncle Quimo.
Com sempre baixo del meu amagatall, pentino els meus bigotis i em llepo el musell, però no m’oblido mai de fer-li una passadeta entremig de les cames a la iaia Amparin, sé que li agrada molt, troba en el meu pel les carícies que fa anys que no li regala ningú....però no puc resistir, cada dia em llenço com una bèstia famolenca a trobar la meva recompensa a la fidelitat i comprensió.
Després entre miols i estirades de potes torno al meu racó de les escales a trobar el son de la dolça migdiada.

Autora: Alba Panisello
.
Mentre dormito aquí, ajagut damunt d'aquesta roca, enyoro altres temps. Enyoro quan, de petit, la mestressa de la casa sortia amb l'olla plena i ens reuníem tots els que rondàvem pel poble per aconseguir-ne un mos. Hauríeu d'haver vist la meva mare, ensenyant les dents i bufant als mascles, nomès perquè jo, mentrestant, poguès alimentar-me. Aleshores aquesta roca eren les escales d'entrada a la casa. Aquí al poble, la gent passejava tranquila pels carrerons, i tothom acostumava a perdre una mica del seu temps acaronant-me el llom, fent-me saber que bonic que era, tot i portar el pèl brut i greixòs de les hores passades sota els tractors. Els nens jugàven al "palomato" a la plaça del poble, amb els pantalons curts i els genolls pelats, com diu una bonica cançó. Sovint es trobaven al replà de l'esglèsia, on berenaven plegats, i desprès jugàven a agafar-nos la cua. Encara avui penso en el nen que cada dia em deixava entrar a casa seva per aquesta mateixa escala, d'amagat, ja entrada la foscor, sense que la mare ho veiès. Jo m'adormia als peus del llit, fet una pilota, ronronejant. Ara dormo aquí, enyorant aquells temps, somiant amb el passat, imaginant que el nen baixarà les escales en qualsevol moment.
122è joc literari: (Imatge adjunta).
Autor: Adam Hospital

Sí, ministre

Una altra memorable, divertida, àcida i intel·ligent sèrie britànica que val la pena recordar; Sí, ministre:

La pantera rosa

La música inicial del show de la Pantera Rosa és una de les meves cançons preferides de tota la vida, i sempre que l'escolto m'eleva els ànims, m'engresca i em fa sentir optimista i alegre. I m'entren ganes de berenar pa amb xocolata, com quan era petit.

13 d’agost 2009

La Lluna en un cove


La revista La lluna en un cove no tan sols fomenta l'escriptura i la publicació de relats breus, sinó que des del seu nou blog també proposa concursos amb subscripcions gratuïtes i exemplars de la revista com a premi.

Una bona iniciativa que ens arriba des del País Valencià.

Llegir ens fa únics


En un article al suplement del diumenge de La Vanguardia, l'escriptor gallec Suso de Toro diu:

"Llegim d'un en un, quan llegeixes estàs sol. Llegir ens fa únics."

12 d’agost 2009

Postres de músic, segons Un salt al món


Ahir em vaig emportar la gran alegria de trobar el comentari que Deric ha fet de Postres de músic al seu blog Un salt al món i que he afegit al post on recullo tots els comentaris sobre aquets llibre. Moltíssimes gràcies. Al seu post hi deixaré un comentari amb una petita anècdota sobre la portada.
La veritat és que al llibre li convenia una alegria així, precisament una setmana després de rebre una cara de l'editorial on, en resum, em diuen que en tenen molts al magatzem, que fa una parell d'anys que les vendes han baixat de 50 exemplars, i que si me'ls vull emportar (que els fan nosa, vaja).
Aquest llibre fou molt important per a mi, no sols pel premi Marian Vayreda, sinó perquè vaig prendre consciència que considerar-me escriptor podia ser possible. De fet, mesos després de la seva edició, vaig posar per primer cop, en un imprès oficial, que el meu ofici és escriptor.
Val a dir que, amb l'empenta del premi i l'edició a càrrec d'una editorial important, pensava que el llibre podria haver tingut una millor difusió, i accepto l'existència d'un gran nombre d'exemplars als magatzems de l'editorial com a certa derrota. No em queixo, les sensacions que m'han transmès la majoria de lectors/es han estat molt bones, i l'experiència em va fer adonar que per a la promoció de llibres següents valia més confiar en mi mateix (aquest és un dels objectius principals d'aquest blog, mai me n'he amagat).
El decímetre quadrat de taulell de les llibreries és una glòria efímera, i les noves novetats truquen a la porta als pocs dies. Les grans editorials, legítimament, aposten per promocionar els quatre llibres dels quals creuen treure'n rendibilitat segura, i els acumulen en piles ostentoses a l'entrada de les llibreries.
Quants milers d'exemplars de llibres com el meu dormen a magatzems d'editorials i distribuïdores sense poder-se vendre? Que els llibres estiguin en un magatzem és la causa o la conseqüència que no es venguin?

121è joc literari


Ja fa setmanes vaig fer un post inspirat en aquesta imatge i ara, al 121è joc literari, el joc de tipus creatiu que us proposo cada mes, us demano un petit text basat en aquest gat que dorm en unes escales que ja no són. Això sí, el text haurà de complir uns petits requisits:

a) No podrà aparèixer ni la paraula gat, ni felí, ni cap altre sinònim, tot i que s'haurà de sobreentendre pel context.
b) L'extensió i el gènere és lliure, tot i que haurà de tenir un mínim de 80 paraules o de 4 versos.
.
Com sempre en aquesta mena de joccs, heu d'enviar-me el text a jesusimaite@gmail.com, juntament amb el nom i població si és el primer cop que participeu. Si sou blocaires, us demano que pengeu el text al vostre blog i llavors només caldrà que m'envieu l'enllaç. Aquí podeu veure totes les participacions.
Totes les participacions obtindran punts per al sorteig del premi del mes d'agost: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels seus autors/es. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres per a futurs lots).
.
El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

11 d’agost 2009

Els meus fragments: Fermesa


"Però si guarda alguna cosa dels vells temps és aquesta rebel·lia poca-solta que no va enlloc, que el fa entrar per la porta de sortida als hospitals, o posar a l’inrevés les capses amb objectes fràgils, o no sacsar bé abans de prendre certes begudes. La seva dona ja el coneix, i sap que ha d’anar amb molt de tacte per fer-lo anar per on vol. Malgrat tot, no pot evitar que, de vegades, s’iniciï una discussió absurda per bestieses com ara la forma de parar la taula o, quan van de viatge, la ruta més bona per tornar a l’hotel. No suporta que li diguin com ha de pensar, ni en quin ordre ha de fer les coses. Per això, no cal que insisteixin, ell es mantindrà ferm: “Mediterráneo” no és la seva cançó preferida de Serrat, tot i que, de vegades, no pugui evitar taral·lejar-la sense adonar-se’n."


Fragment del conte "Fermesa" inclòs a El vertigen del trapezista.

10 d’agost 2009

Totes les baranes dels teus dits


Avui ha tingut lloc a la web de l'Editorial Petròpolis la presentació virtual del poemari Totes les baranes dels teus dits, en el qual han participat 55 persones (la majoria blocaires) arran d'una iniciativa d'aquest blog. Gràcies i enhorabona a tothom per participar.

El llibre es pot llegir o baixar gratuïtament, i també es pot demanar en paper a la web de l'editorial.

Compte, se us pot gelar la sang

Si poseu al buscador del Youtube les paraules "música catalana", aneu en compte: el que veureu als primers llocs us gelarà la sang i no sereu mai més els mateixos.
.
NOTA: he etiquetat aquest post com a "humor", però potser seria millor "terror".

Desdefinicions (119)

Desdefinicions en peu de lluita per no gaudir de vacances:

.
pressecució. Anar al darrere de certa fruita dolça.
optimisto. Llumí que creu que romandrà encès per sempre.
particullar. La casa de cadascú

Totes les baranes dels teus dits. La presentació.


Avui, 10 d'agost, a les 20.30 h., tindrà lloc la materialització (tot i que de forma virtual) d'una il·lusió compartida, de la proposta que vaig llançar d'escriure poemes amb l'expressió "a la barana dels teus dits" en què van participar més de 50 persones, i que ara es podran llegir de forma conjunta gràcies a l'Editorial Petrópolis.
El llibre, amb un dibuix de Carme Rosanas a la portada, es podrà llegir o baixar de forma gratuïta, i també es podrà aconseguir en format paper.
Gràcies a tothom per col·laborar, en una mostra d'allò que es pot aconseguir amb les noves tecnologies, si al darrere hi ha persones amb il·lusió.

09 d’agost 2009

2n convit estiuenc


Lleu rastre enyora la petjada.
.
En resposta a la proposta minimalista de Uendos, greixets i maremortes, però també n'he fet una versió en haikú.
.
Lleu rastre humit
enyora la petjada
que el sol s'endú.

Blogs degustació

El petit tast dominical d'aquesta secció feta amb simpatia per tot el món blocaire:
.
Misteri aquàtic: troballes
El bosc dels somnis: emmudida
Olga Xirinacs: avellaners perduts
Xarel-10: enigma visual

Atrapada al mirall, de Gemma Lienas

Laura Bellido, una arquitecta amb estudi propi, un marit atractiu i una vida sense problemes aparents, mort en estranyes circumstàncies en un accident de cotxe a les costes de Garraf. Gina, la seva amiga que viu a l'estranger, torna a Barcelona i ens narra en primera persona les investigacions que realitza per a explicar-nos, i sobretot per a explicar-se a si mateixa, uns fets i uns comportaments que no encaixen en la Laura que coneixia. Un mirall oriental antic, que pertany a la família, sembla tenir la clau de tot, perquè la Laura, d'una manera o altra, volia fugir de la imatge que s'hi reflectia.



La manera com es pot manipular el comportament i l'actitud d'una persona és un dels temes d'un llibre que parla de les contradiccions humanes, molt indicat per a iniciar-se en la lectura.

08 d’agost 2009

Memòria de peix

Alguns anuncis són millors que la majoria de programes que ens llencen a la televisió. Alguns anuncis tenen un estil i un fil argumental comparable al conte. Per exemple, aquest de la memòria de peix, que ens fa pensar el meravellós que seria gaudir sempre dels petits plaers com si fos la primera vegada. (Si la marca de cotxes vol tenir un gest d'agraïment...).

Com el far West no hi ha res, de La Trinca

Ai, La Trinca! Tan bones estones que ens feien passar amb les seves cançons. Els anys passen, la transició queda lluny, però, malgrat tot i mal ens pesi, les lletres de la Trinca continuen vigents, i si no recordeu Com el Far West no hi ha res.
També us recomano la visita a altres cançons que he trobat al Youtube com Pelegrí, Mollerussa mon amour, El meu col·legi, Visca nostramo, i moltíssimes més.

07 d’agost 2009

Inert al desig


Inert al desig
defuig tota esperança.
El caliu se'n va,
s'apaga la brasa
mirada enllà.
.
Gràcies a Ralf Pascual per la imatge

Cares del món (110)


Des del Neolític i passant pel bloc de la Carme Pla, ens arriba aquesta Cara del món. Gràcies.

06 d’agost 2009

Solucions i guanyadora dels jocs literaris de juliol

Ja tenim guanyadora dels jocs literaris de juliol, Alba Panisello, que rebrà a casa el corresponent premi: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors/es.
.
I les solucions dels jocs són:
115è joc literari : la sopa de lletres està formada per Arbó, Moncada, Bladé, Aliern, Carranza, Vergés, Ollé, Ramon, Rosales, Igual, Roig, Cid i Gil
116è joc literari :podeu trobar totes les propostes al joc creatiu aquí
117è joc literari : Martí Gironell
118è joc literari : trobareu els 58 títols amb la paraula Lluna als comentaris del post
119è joc literari : Cartes a la molinera, de Desideri Lombarte

El conill color de núvol

Avui us proposo la visita a una altra de les històries del programa Una mà de contes, concretament El conill color de núvol, il·lustrat pel roquetenc Ignasi Blanch, que va col·laborar fa uns mesos amb els jocs literaris.

Mostrari de petjades


Mostrari de petjades,
catàleg d'esperança.

05 d’agost 2009

120è joc literari

El mes d'agost tampoc tanquen els jocs literaris, i arriben amb un nou enigma. La imatge pista no és tan evident com sembla (tot i que diria que és molt fàcil). Cal buscar el títol d'un llibre, però el seu autor no és de La Ràpita, però sí de la Mediterrània.

Encieu-me la solució a jesusimaite@gmail.com , juntament amb el nom i població, si és el primer cop que participeu.
Així podreu començar a recollir els primers punts per al sorteig del premi del mes d'agost: un lot de llibres i música enviats i dedicats pels mateixos autors. Tot un luxe que els agraeixo sincerament (estic obert a la col·laboració de qualsevol autor/a que vulgui oferir els seus llibres o discs per a futurs lots).
.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs d'aquest mes és l'1 de setembre.
Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

04 d’agost 2009

Premi jocs literaris d'agost


Tampoc, a l'agost els jocs literaris tampoc s'agafen vacances, i continuen amb ganes de combinar llibres i entreteniment.

Tal com vaig fer al juliol, aquest mes tornaré a sortejar entre tothom que hagi encertat algun dels jocs (més encerts, més números) un premi molt especial: un lot de llibres enviat i dedicat pels mateixos autors i autores, i que estarà integrat per:

I de postres el CD Temptacions, de Robert Bonet, del qual ja us vaig fer un tast dissabte.

El termini per a participar a qualsevol dels jocs del mes de maig acabarà l'1 de setembre. L'endemà faré el sorteig entre tothom que encerti algun dels jocs.

Duel al sol

El duel és a la plaça de l'Ajuntament, a les 10.30 am (l'hora d'esmorzar). La Policia Local ha retirat tots els vehicles per a evitar danys col·laterals que no cobreixi l'assegurança de responsabilitat civil.
Les negociacions han arribat al límit i tota possibilitat de diàleg ja és impossible. És fàcil reconèixer els dos bàndols: uns, amb l'esquena de la camisa mullada i mànega curta; altres, amb una jaqueta botonada fins dalt. Apoderar-se del comandament a distància de l'aire condicionat està en joc.

03 d’agost 2009

Relat emotiu d'una Trobada d'autors/es

Ahir vaig assisitir a la IV Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya on, entre moltes altres coses que podeu llegir al programa, es van presentar dos llibres dels quals ja us n'he parlat: el poemari Lletres de casa i el recull de relats Galeria ebrenca.

El meu relat de la jornada serà subjectiu, insuficient i emotiu, però procuraré afegir al final enllaços a altres comentaris més ben documentats que trobi a la xarxa.

La Jornada comença a les 09.30, quan em trobo a Tortosa amb Tomàs Camacho i Josep Igual. Junts emprenem el camí "guiats" per la veu femenina d'un GPS a qui no fem cas. Divaguem sobre l'invent d'un GPS literari que marqués la direcció correcta per moure's pel món dels llibres, però dubtem que això sigui possible, ni tan sols necessari. Aturada pseudotècnica a Queretes. Saludem l'estàtua d'un torero i ens sentim ferits per dintre davant el monument a alguns caídos. Al cel, el pas de dos avions dibuixa una ics, com si ens situés al lloc correcte.

Arribem d'hora a Vall-de-roures, a l'univers literari de la llibreria Serret on ens esperen una pila de llibres per signar, avui de dos en dos, i comencem una roda aparentment caòtica. Escriptors, escriptores i acompanyants s'acumulen dins i fora de l'establiment i l'Octavi es mou com ningú en aquest hàbitat. No falla, posiblement, la clienta més fidel, l'Ana Maria, que em sembla que ha comprat tots els nostres llibres.

Foto de grup a la porta de la llibreria davant de 5 o 6 càmeres digitals i, en caravana de cotxes, cap a Fondespala. Dinar de Germanor literària. Els actes de la tarda comencen amb cert retard, però la benaurança de l'estiu ens ho fa prendre amb tranquil·litat. L'alcaldessa ens dóna la benvinguda. La Pepa Nogués ho dirigeix tot amb un somriure a la boca; l'Octavi es nota que xala. En acabar, pugem en cadena humana les cadires fins a la sala d'actes, cosa que ens fa adonar físicament que érem una bona colla.

Ara toca desplaçar-nos cap a l'ermita de Sant Miquel, on segurament compartim els moments més acollidors, a l'ombra dels xiprers i a recer de l'edifici que ens acull.

Després d'un berenar tornem al poble per a realitzar la resta de presentacions.

Es fa tard, tenim més d'una hora de camí i decidim marxar. Josep Igual puja al cotxe de Maria Josep Margaleg, perquè no viatgi sola. Amb Tomàs Camacho revivim la Jornada i reflexionem sobre les dureses i compensacions de lluitar per difondre la cultura. El GPS s'entossudeix en enviar-nos per Prat del Comte; l'apaguem. La nit cau, tot s'enfosqueix. No es distingeix el perfil dels Ports ni dels camps de vinya. La carretera podria dur a qualsevol lloc, com ha de ser, com la vida.

Segons el Europa Press, he canviat una u per una o, he canviat de sexe i sóc aragonesa.

Galeria de fotos de Tomàs Camacho.

Blog de la Fira Literària Joan Cid i Mulet

Blog de La comedianta tortosina

La Comarca.net

Lo finestró del Gràcia

Trist repòs


Això són vacances?
Trist i ordenat repòs de les eines.

Desdefinicions (118)

No, a l'agost tampoc se'n van de viatge les Desdefinicions:
.
àlgebre. Incògnites que es gelen de matinada.
Estatdística. Enquestes que sempre afavoreixen el govern de torn.
aridmètica. Sumes i restes de secà.

02 d’agost 2009

Petropolis


Com explica més abastament Jacme al seu veterà blog El basar de les espècies, per fi ha materialitzat una vella idea: crear una petita editorial electrònica d’obres d’autors novells i clàssics.
Per tant ja podeu entrar a la web de l'Editorial Petròpolis on, de moment, ja es troben els títols que han anat editant al bloc Hespèria, i que ara passen a formar part de la col·lecció homònima: Relats curts de ciència ficció, El secret de l’or que creix i Relats curts de terror.
Properament apareixerà una altra col·lecció, Nou Món, que s'inaugurarà amb un llibre que a molts de vosaltres us sonarà.
Felicitats, Jacme.

Blogs degustació

Passejant a l'ombra dels blogs:
.
correcte, llegible, barat: vocals
Dona a la finestra: koans des de la intuició
El basar de les espècies: La música de les esferes (9)
Vida per vida: contactes 9
El bosc dels somnis: jugant amb els mots

L'edat d'or, d'Artur Bladé i Desumvila

L'edat d'or, inclòs al Cicle de la terra natal de l'obra completa que reedita Cossetània, és el quart llibre que llegeixo d'Artur Bladé, i el certifica com un dels meus narradors preferits. La seva lucidesa, senzillesa, emoció i precisió en narrar els primers anys de la seva vida a Benissanet em commouen un cop més, i eleven les vivències i peculiaritats del poble en universals. Em rendeixo novament al seu estil, claredat i humanisme.
Atès el seu caràcter (ell mateix ho reconeix), no pot evitar mirar-se la vida amb cert tel de tristesa que l'ha acompanyat sempre; malgrat tot, els seus llibres són plens d'intel·ligents i subtils guerxades d'humor i, sobretot, de tendresa.

I ja prefereixo emmudir davant les seves paraules:

"Quan no n'hi ha (culpables), cal donat la culpa a les circumstàncies o la vida, sempre una mica prostituta, o simplement el destí, com feien els antics."

"Tota gran seguretat m'esvera. En primer lloc, perquè no hi ha res segur en aquest món, on tot és incert, relatiu i aleatori."

"Vivim per la memòria, aquesta tomba. I la comunió amb el món només l'he sentida solitàriament i sempre m'ha semblat que la solitud i la llibertat eren dues conquestes."

"A mi m'agradava molt tot el que deien aquells vells (que a mi em semblaven immortals, immodificables, tal com jo mateix) i fins, de vegades, em feien riure. I no sempre pel fet de comprendre el que deien, sinó per mimetisme i per quedar bé. Això d'escoltar el que diuen les persones grans, sempre m'ha agradat i encara em plau ara. Només que ara ja no me'n ric per imitació; només per delicadesa."

"La tristesa de la tardor em sensibilitzava. Pels camps planava un silenci que semblava precursor de la neu. De tant en tant, sentia el cruixit d'una branca, la fressa d'una fulla que tombava a poc a poc, el lleu gemec d'una cigala que acabava, potser, de morir."

"Ara veig que esperar i desesperar, desesperar i esperar, és el teixit que forma la vida. I que la vida no realitza mai plenament cap somni."

"Tres cireres ufanosos, plens d'arracades vermelles entre el verd del fullam, que es retallen contra la blavor del cel de maig, formen una arboradura prodigiosa, una estampa de somni, tan neta i tan pura que sembla mentida que la realitat pugui donar-la."

01 d’agost 2009

Hotel Fawlty

Una de les millors sèries de televisió que he vist mai, i que no em canso de mirar una i altra vegada, és l'Hotel Fawlty Towers. Senzillament genial. Us en deixo un fragment:



Però buscant al Youtube fragments del programa, he trobat aquest desolador i trist vídeo per a tots els amants de la sèrie que, malgrat tot, portarem sempre al nostre dintre el memorable hotel:

Jocs literaris ebrencs a la Matarranya

Aquest diumenge, i dins del marc de la IV Trobada d'autors ebrencs a la Matarranya, amenitzaré l'hora de la migdiada (espero que no s'adormi ningú) amb els meus Jocs literaris, especialment els relacionats amb la literatura ebrenca, com ara:115è, 72è, 68è, 60è, 46è, 11è, 3r.

Temptacions, de Robert Bonet

Us presento un músic que he conegut fa poc, Robert Bonet, de Reus, i la seva cançó Temptacions. Aquesta cançó tindrà molt a verue amb el premis dels jocs literaris del mes d'agost.