28 de desembre 2007

L'atribolada vida d'un Tibau

Abans d'acabar l'any, avui 28 de desembre, voldria sincerar-me amb els visitants d'aquest bloc i els milers de fans que m'assetgen pels carrers i, atesa la gran demanda d'informació sobre la meva persona, faré cinc cèntims d'alguns aspectes de la meva vida que, per humiltat, he amagat fins ara.
La meva increïble capacitat creadora va començar a despertar-se ben aviat i, com qui no vol la cosa, vaig liderar un grup de música moderna que, si potser no el coneixeu bé, és perquè, altruistament, cedia els drets de les millors composicions a altres grups que començaven, com ara The Police o Dire straits, per citar-ne alguns.

Però de seguida vaig tenir instints viatgers i el desig de fer les Amèriques em va empènyer a travessar l'oceà. No em va anar gens malament, sense dubte gràcies al meu encant personal. A l'Argentina vaig crear una agència publicitària, Tibau producciones, que em va anar molt bé fins que em vaig cansar de l'èxit. Vaig buscar nous al·licients al Brasil, on la meva iniciativa emprenedora va impactar de tal manera als seus habitants que van construir un poble al meu honor.

Per tal de fugir de la fama tan gran em precedia a tota Amèrica, l'any 2005 vaig haver de buscar noves emocions a l'Àfrica, participant al Dakar amb el meu equip Tibau ràcing. Suposo que no cal dir que, per evitar cridar l'atenció de nou, em vaig deixar guanyar, malgrat les 10 hores que portava d'avantatge al segon classificat.
Com que a la resta de continents ja veia que no trobava prou dificultats, vaig tornar a Europa. L'esport es va convertir en una nova fita que conquerir, però com que no volia arribar a l'èxit amb excessiva facilitat, vaig jugar a la selecció catalana. No em va anar malament, i vaig marcar el primer gol en un campionat oficial. Encara recordo els emotius moments quan em vaig despedir com a capità de la selecció d'hoquei.

En fi, ja veieu que la meva vida és un no parar, i això que no m'he posat a parlar de la meva família, com per exemple la meva germaneta, la Els Tibau, que ha fet una gran carrera de model a Bèlgica. Aquí podeu veure la seva web. Però això ja serà un altre dia.

;-D

15 comentaris:

L'illa dels monstres ha dit...

claro, claro...

Anònim ha dit...

La teua vida i tot això està molt bé, però, què passa amb la germaneta? eh? què passa?

Jaume Puig ha dit...

Molt bó Jesus, a més de divertit em sembla irònic. A final d'any la gent o pensa que ha tingut el pitjor any de la seva vida ( conec alguns que amb raó) o be creuen que son els reis del mambo. Tu t'has dissolt en els Tibaus del món mundial. Imagina't si la broma la fes jo com a Puig que sòc.

Gustau Moreno ha dit...

Amb germanes així caldria legalitzar l'incest!

El veí de dalt ha dit...

Deixat de collonades literàries i passa'm ja el mòbil de la germaneta, que crec parla el francès, oi?

Mon ha dit...

Tibau que te blog (o millor, fotoblog) la teva germaneta? no li agradara past una vetllada romantica sota d'un garrofer tot mirant la lluna? tu pregunta-li, pregunta-li...
molt bon post

Eloy ha dit...

Sort que no he tingut ganes de començar amb la història dels Garcia, total no som tants, jejejeje.

zel ha dit...

jejejeje
jejejeje
dusnidó!
i després diuen que els homes de seny no menteixen...
Molt bo, el post, si senyor! Bon tot el que desitgis, maco!

Té la mà Maria - Reus ha dit...

Cony Tibau estàs fet tot un carrau !!!

salutacions punyatero !!!

Albert_stk ha dit...

Visca la germaneta Tibau

Mani, fill de Mani ha dit...

Ho sento Jesús, però me semble que ta germana t'ha eclipsat! Volem la teua dimissió i que sigui la mana la que administri el bloc publicant fotos seus! jaja
Feliç any nou!

la xertolina ha dit...

caramb, Jesús, lo de la germaneta t`ho portaves ben callat.
M`he divertit un rato llarg!
Francesca

cornudella web ha dit...

He passat una molt agradable estoneta amb aquest "cuento", molt divertit... d'aixonses... la teva germana també pot venir al sopar del 10è aniversari de cornudellaweb, si de cas dona'm l'adreça que ja li diré jo mateix :-)

rabosa ampostina ha dit...

Tibau! que fas amb una foto meua de quan era jove? I ara dius que som germanets? Veig que perds la memòria...

III Mostra Oberta de Poesia Alcanar ha dit...

Jesús, no hi ha pitjor mentida que la veritat. La crua realitat és tan prosaica (anava a escriure porçaica) que és millor la fantasia.
Avisa'm quan la teua germaneta vinga a Tortosa.