04 de desembre 2007

Match point, de Woody Allen

El meu objectiu en aquesta secció De pel·lícula dels dimarts no és analitzar en profunditat una pel·lícula, sinó mostrar alguns fragments del guió que he trobat interessants. Els habituals al bloc sabreu que Woody Allen és un recurs fàcil per a mi. Aquesta setmana us proposo uns quants detalls de Match point, que molts assenyalen com la millor d'aquest director. Jo no comparteixo aquesta impressió, ja que en prefereixo d'altres. La trobo bastant diferent a la resta de la seva filmografia, tot i que recupera el tema del sentiment de culpa i l'absència del càstig que ja va tractar a Delictes i faltes. De totes maneres, un gran film amb Jonathan Rhys Meyers, Matthew Goode, Emily Mortimer i Scarlett Johansson.


Aquell que va dir més val tenir sort que talent, coneixia l’essència de la vida. La gent té por a reconèixer que gran part de la vida depèn de la sort. Espanta pensar quantes coses s’escapen al nostre control.

Així és com es millora: jugant amb un jugador millor.

—El seu pare era en essència un fanàtic religiós.
—Després de perdre les dues cames va trobar a Jesús.

—A tothom li fa por reconèixer la importància de la sort. Els científics confirmen cada cop més que tota l’existència és fruit del pur atzar, sense cap fi ni designi.
—Doncs a mi m’és igual, m’encanta cadascun dels seus minuts.

El correcte seria ser descobert, castigat, almenys hi hauria una mínima senyal de justícia, una mínima quantitat d’esperança en un possible sentit.

7 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

Fantàstica Match point! i parlant de la sort, jo sí que hi crec i molt! Deia avui al meu blog que sempre m'he considerat una persona amb sort. No crec haver fet massa mèrits per a cridar la meva sort. Sí que crec, en canvi, que he sabut aprofitar-la i no malversar-la.

Té la mà Maria - Reus ha dit...

dintre del guions del Woddy Allen sempre trobarem perles, és un apasionat d'elles, des de sempre, de quan va començar fent monolegs a les sales de festa.

salutacions

Sigorgik ha dit...

Benvingut sigui l'atzar i les seves sorpreses, casualitats i causalitats. Quina sort ser aquí!

Gulchenruz ha dit...

Scarlett, espectacular. La pel·lícula, lluny de ser la millor de l'Allen, tens raó, per mi és la menys Alleniana, la més comercial, i si llegeixes "El diable" de Tolstoi t'adonaràs que possiblement va treure el guió d'aquest llibre.
Per mi les millors, fixa't què et dic, son "Melinda y Melinda" i "Celebrity".

assumpta Montellà i Carlos ha dit...

Jo diferenciaria entre tenir sort i tenir bona sort. hi ha un matis prou important

Bravant ha dit...

Per a mi, és una gran pel·lícula, molt bona, encara que intuís el final després de vuere les 3 al·lusions que es fa a Dostoievski i la seva gran obra, que tant admiro, Crim i Càstig. Espectacular

Gulchenruz ha dit...

http://dellibres.bloc.cat/