Quan el camí que tenim davant sembli que porti cap al desastre, potser és hora d'aturar-se a escoltar l'aigua del riu.
el final d'una memòria
Fa 17 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades. Porta'm al teu comerç, entitat, associació, reunió familiar o d'amics... Parlaré de què és per mi la passió d'escriure, el joc. Us llegiré textos, en farem a mitges, xalarem si també t'agrada la literatura. Més informació a jesusmtibau@gmail.com
4 comentaris:
... i contemplar la nostra imatge dins l'aigua per intentar endevinar quelcom màgic que obri portes.
-per aentir el que volem sentir?
-per recordar paraules del passat?
-per obrir nous camins envers el futur?
-Per escoltar la veu estimada?.
Preciosa la foto.
Molt sàvia aquesta frase, no només la vaig aplicar a la meua vida (ja!), també pensaré en ella quan m'ature...
L'albufera? Homenatge a "nosaltres els valencians"?
sempre, clar està, que l'aigua del riu no ens estigui arribant al coll!
Publica un comentari a l'entrada