08 de maig 2008

Felicitats petites (43): el so verd


Què pot ser una Felicitat petita?

Conduir per una carretera secundària, sense pressa, acompanyat de la persona que estimes, i, després d'un revolt, trobar-te un mar verd d'espigues i el so de les onades mogudes pel vent, a l'Empordà, per exemple, un dos de maig.

10 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquesta foto m'ha fet pensar en "Who has seen the wind", la novel·la més coneguda del canadenc W.O. Mitchell.

Anònim ha dit...

O "The grass is singing", de Doris Lessing.

bajoqueta ha dit...

:)

núria ha dit...

Aquest any veure un sembrat de més d'un pam d'alçada ÉS una gran felicitat.
Anirà cara la palla!

Ferdinand ha dit...

O estar a Piacenza, també el 2 de maig, amb la persona que estimes

Teresa Bosch ha dit...

D'Empordà, només n'hi ha un

Delfica ha dit...

Una felicitat petita és trobar un missatge més al teu post. Algú et llegeix i algú et comunica.
Salutacions.

Laia ha dit...

Comparteixo totalment la idea de les petites felicitats. A còpia de petits plaers es troba la FELICITAT.

Striper ha dit...

Sens dubte ho es i no pas petita.

2Rodes ha dit...

el teu post m'ha transportat a les vacances que vaig ara fara 3 anys!
molt relaxant això d'anar per carreteres secundàries, sense gaire trànsit, ni pressa i gaudint del paisatge...

aisss