15 de maig 2008

No em sento estranya


No em sento estranya, no em veig diferent; només una nota de color al teu costat verd.
Publicat por at
Etiquetes: ,

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Els verds i el vermell

Els Verds: Si tots nosaltres fossim pintors, ens barallaríem per traure dels teus pètals la rojor de la vida, i immortalitzar-la amb febrils pinzellades de neguits de cirerers i metàfores agosarades de sangs desbocades.

El Vermell: Si jo fos escrivent, parlaria d'un poble de vil.latants esbelts i de positures quietes, sols mòbils per la gràcia del vent, contaria com omple el vostre to verd tota la contrada que albiren els meus ulls de mística solitària i com inspiren a la meva solitud mots que tenen el color esperança de la vostra bellesa uniforme.

Els Verds--- Si nosaltres fossim estetes, sols et contemplaríem a tu, la singularitat quan té magnificències és un pòsit on s'adormen de plaer els ulls de la majoria.

El Vermell--- Si jo fos un immigrant i em trobes una recepció tan pacífica i suggerent com la vostra, creuria estar al paradís dels esperits de les flors, perquè és en la nostra patria immortalitzada on es pot contemplar un món bell, dolç i ple
d'una solidaritat amb les diferències, inexplicable en altres animals racionals o no.

Els Verds--- Bé, esperem que algú prengui nota i, entengui que tu aprens de nosaltres i no caus en la egolatria de la teva brillant singularitat, i que nosaltres no abusem (com fer-ho bella rosella), de la nostra clara majoria d'èssers naturals de transparències verdes i respirs de natura.

El vermell---Una dolça salutació a tota la creació en plena i diem trenta-tres que ens faran una foto.

A. Guiu

15 de maig del 2008, a les 14:46
Lucia Luna ha dit...

bonic contrast, en la diferencia, és troba la bellesa.
Petons maco.

15 de maig del 2008, a les 21:37

Publica un comentari a l'entrada

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)