17 de juny 2008

Bellament avancen




Bellament avancen en l'inútil gest d'anar enlloc,
les onades.


Agraeixo la cessió de la foto a Sara Borja.

11 comentaris:

aigua ha dit...

Veure com es mouen les ones és un exercici tant sà i relaxant....

Anònim ha dit...

O recomençar eternament... talment les onades.

Accídia ha dit...

Però no és arribar, és gaudir del viatge.

núria ha dit...

Qui diu que no van enlloc???

Anònim ha dit...

Exacte Núria, has pensat el que he pensat jo.

EL MILLOR DELS PORTS

El millor dels ports
és el castell construït
per mans de somnis de nens,
els millor dels ports
són les petjades que pensen
en la infinitut blava
de l'altre costat de la esplendent catifa blava,
el millor dels ports
és la tovallola on pren el sol
l'humanitat amant del firmament,
el millor dels ports és la sorra
que xafen dos peus àgils
que tenen les mans agafades
per l'agulla infinita de l'amor,
el millor dels ports
és on arriben les ones
repetidament, perennenement, eternament i redundantment
per escriure versos amb babes salades i miratges dolços
per als ulls que les reben
amb le fotografies del cor.

Posdata: Les ones van al lloc més plaent per als humans, la riba color crema o de pell de pedra que és tota platja i que es divisa des dels espadats dels ulls, per fer infinitament bella la infinita arribada d'aquests sucres mòbils d'aigua que trenquen contra les humides estances de tots els castells de sorra que hem construït amb les mans de nen o amb els somnis d'humans.

A. Guiu.

Striper ha dit...

Pero tenan el seu ritme.

vafalungo ha dit...

Sí que van enlloc: a acaronar la sorra sobre la que dibuixem animals, paisatges i altres somnis impossibles.
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Una foto preciosa que em recorda que aquest any, pel mal temps, encara no he anat a la platja...

Anònim ha dit...

El que més m 'inspira la foto i la teva frase és el mateix que a Noves Flors. Recomeçar sempre, i si pot ser amb la mateixa bellesa que elles.

Alegria De La Huerta ha dit...

Es desdibuixen en elles mateixes, es desgasten i desapareixen de sota la sorra.

Roser Caño Valls ha dit...

Llegint aquest post he sentit com si jo fos les onades. Bellament escrit!