Un dia vas convidat a casa d'uns amics o familiars i, per una d'aquestes inajornables necessitats del nostre cos, has d'anar al lavabo. Acabada la feina més immediata i un cop més relaxat, els ulls se te'n van cap a la bàscula. No pots evitar la temptació de pujar-hi i comproves que... peses 200 grams menys!!! No em negareu que aquesta és una bona felicitat petita.
Evidentment, no et passa pel cap que la bàscula pugui estar mal ajustada. Bé, sí que se't passa, però la idea fuig de seguida.
7 comentaris:
sempre tens felicitar cuant pujes a la bàscules i veus que peses meny però hem d'anar en compte també
Siguem escatològics... Abans o després d'aquestes "inajornables necessitats del nostre cos"?
Veus? aquesta és una felicitat petita que desconec del tot.
Evidentment, quan peses menys, la bàscula mai està mal ajustada. On vas a parar!!
Ai com m'agradava la bàscula vella i desajustada que hi havia abans a casa!!
M'agraden les teves felicitats petites, malgrat això de petites sigui tremendament relatiu.
La solució seria posar-te la bascula a l'abast, al teu lavabo i gaudiries mes sovint de "felicitats petites". Sempre que la utilitzes després del popo, clar, i no després d'afaitar-te
Jo no em miro les bascules no!!!
Publica un comentari a l'entrada