28 de maig 2010

A poc a poc, i deixant rastre

A poc a poc, i deixant rastre, no et deixa de sorprendre cada pas. Admiro el teu admirar, atleta de la màgia sense truc.

8 comentaris:

La Senyoreta Reykjavík ha dit...

Pas a pas, per sendetes de plata.

montse ha dit...

Aquestes lletres endolceixin la vida.

Pas a passet vas fent caminet.

Carme Rosanas ha dit...

Un aplaudiment per les paraules, ben trobades, una abraçada per la tendresa que contenen.

Pere ha dit...

I creixia cada dia
poc a poc
com un cargol.

Bon dia Jesús M.

Rita ha dit...

Oh! El ditet assenyala el cargolet... :-)

Assumpta ha dit...

I com m'agraden aquestes manetes precioses!! ;-))

Això d'atleta de la màgia sense truc, és molt maco :-)

Anastàsia ha dit...

GUAI! (hehe)

GURMET ha dit...

Aquest noiet es va fent gran!