Tetris a l'antiga, o l'art d'encaixar peces de la vida sense presses?
EL POEMA 'FAKE' DE FEDERICO GARCÍA LORCA
Fa 19 minuts
el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris, nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
10 comentaris:
El qui tallava els maons s'avorria i va decidir ser creatiu. D'aquí al tetris només va caldre que passessin uns quants segles...
i la musiqueta què? amb gralles i tabals? :P
O simplement paciència, una paraula renyida amb el segle XXI
ja costaria ja encaixar-les totes tan bé..
Com es nota que no tenia presa! I que el cap d'obra el va deixar ser creatiu. Ara l'haguessin acomiadat per no fer-ne ni una de recta ;-)
Segur que qui va inventar el tetris va treure la idea de l'art que esmentes. Genial!
Molt ben vist :-)
Genial, genial! I les files també s'esvaeixen si les fan completes?
una bona foto per meditar! en podríem treure molt profit com diuen la resta de "tertulians"
A veure qui troba un mur fet seguint el nou joc de moda: el de les boles de colors de facebook!!!!
Publica un comentari a l'entrada