Quan m’inclino a veure els anys viscuts
trobo petons a les claus del pany,
riures de confeti a les frontisses,
pessics de tendresa als instants amargs
i a les tovalles, molles de pa tou.
.
Fragment de A la barana dels teus dits
.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Això té pinta d'aniversari... si és el cas... Moltes felicitats a tots dos!
Els records són la cosa més important que hi ha. ës el que ens fa viure quan passen els anys. Poden ser dolços o amargs, però quan es perden els records es perd la memòria...i la memòria és qui ens fa ser qui som. Sense passat no hi ha futur, sense records no hi ha vida, ni present ni futura.
Si es aniversari com m'imagino MOLTISIMAS FELICITATS.cou
Publica un comentari a l'entrada