18 d’octubre 2011

Engranatges

No té cor, sinó engranatges, el rellotge. Que el pas del temps et traeixi només depèn de tu.
.
Per a Relats conjunts d'aquest mes.

10 comentaris:

El porquet ha dit...

Ben vist. Nosaltres fem i desfem el nostre camí i som responsables i causa del que en ell ens passi.

Sergi ha dit...

Potser sí, però el seu batec és igual de constant que el d'un cor, i durarà molt més. No enganya a ningú, però tampoc no s'atura per a ningú.

caterina ha dit...

I al final, segurament sí, acabarà traïnt... Preciós aquest post! Fa reflexionar.

jomateixa ha dit...

De vegades nosaltres també ens deixem portar per un batec, sense deixar que ens parli el cor...

Rafel ha dit...

Engranatges de ritme constant, que no s'acceleren i no ens posen l'ai al cor

Elfreelang ha dit...

Genial! ets el rei del relat condensat! és curt i és molt gran!

rits ha dit...

boníssim! poques paraules per dir moltíssim

ninona ha dit...

Molt bo.
No trair-se, o fer-ho, tot un dilema sense excuses

carina ha dit...

Uau, bon conte!

montse ha dit...

Molt filosòfic.