el bloc de l'escriptor Jesús M. Tibau, amb comentaris de llibres, desdefinicions, jocs literaris,
nanocontes, lectures, emocions i reflexions més o menys improvisades.
L’arena de la platja s’enganxava als nostres peus, tossuda, com si pogués fer inoblidables els records. Rèiem. Mai més no he escoltat el mar sense tancar els ulls.
1 comentari:
Escoltar el mar amb els ulls tancas, quina maravella.
Publica un comentari a l'entrada