Fa pocs mesos vaig rebre un enigmàtic missatge
d’Albert Pujol, de la Fira del llibre ebrenc, on m’adjuntava articles sobre
tuitliteratura, i deixava entendre, sense més pistes, que tenia un projecte
entre mans. L’Albert em coneix de fa molts anys, el punyetero, i sabia que amb
aquestes poques dades cauria de ple a la seva xarxa. De fet, durant aquests 15
anys de Fira, tot allò que em proposi l’Albert ja té un sí gairebé assegurat.
I amb aquest horitzó que alguna cosa interessant
estava a punt de coure’s, vam tenir una primera reunió a Tortosa, a meitat de
gener, juntament amb Jaume Boldú, l’altra pota del triangle, encarregada de la
vessant més tècnica i, important, de la imatge. Mentre Albert concretava els
termes del projecte, un conte que aniria penjant d’un fil a terminis de
twitter, el meu cervell començava a funcionar. Dos dies després, els enviava ja
el primer esborrany de conte en format de tuits a l’antiga, és a dir, no
superiors a 140 caràcters.
S’iniciava el procés de treball conjunt, on cadascú
aportava la seva visió. Se sol dir que l’escriptor és un animal solitari,
acostumat a treballar sense interferències, però en aquest cas no era així. A
banda del plaer que em proporciona escriure, i més si la brevetat és
imprescindible, en aquest cas s’hi afegia el valor de l’intercanvi d’idees i,
per tant, del creixement.
A primers de febrer em citen a una nova reunió a Móra
d’Ebre, concretament a una pastisseria; Albert ja no pot fer que el projecte
sigui més llaminer. Allí acabem de concretar els detalls, i comprovem com creix
l’entusiasme a mesura que posem en comú les nostres idees sobre el projecte.
El 14 de febrer quedo amb Jaume a Tortosa per a fer
gran part de les fotografies que il·lustraran els tuits. És una jornada
diferent i divertida, per diversos motius: els personatges que jo he creat per
al conte es tornaran de carn i ossos, amb noms i cognoms, i això és una
experiència curiosa per a un escriptor. Algunes de les persones que
participaran a les fotografies ja estaven avisades, i altres les fitxem in
situ, després d’explicar-los el projecte sobre el terreny. En tots dos casos,
la col·laboració és simpàtica i ens donen tota classe de facilitats, tot i que
som conscients que no acaben d’entendre bé de què va el tema, però és
meravellós comprovar com es presten al joc, xiquets, xiquetes i mares de
l’Escola Sant Llàtzer, mon fill inclòs, agents de la Policia Local de Tortosa,
o clientela de La 2 de Viladrich a qui els convidem a fer d’hostatges i els posem
mans enlaire sense cap problema (la gent, en general, és fantàstica). Jo mateix
he fet de model encarnant el paper del protagonista del relat, ja que Pau no es
deixava retratar, en una mena de doble joc que potser confonia, o que potser
volia confondre; en tot cas, jugar.
En pocs dies Jaume ens envia les magnífiques imatges
seleccionades per a il·lustrar cada tuit, i ja estem a punt de començar en 3,
2, 1... 0.
El 17 de febrer penjo un primer tuit “amenaçant” que
alguna cosa està a punt de passar a twiter, i l’endemà diumenge, comença
#setdesang amb el tuit número 1 on s’anuncia la notícia d’una presa d’hostatges
a Tortosa.
I ja ha començat el fil on estem enganxats ( i que podeu llegir en aquest enllaç) a veure com reacciona la gent,
quins comentaris ens escriuen, quina repercussió té tot plegat.
Com a curiositat, una de les persones que més comenta
els tuits és Pau (@PauTortosa7S), l’escriptor protagonista del relat, que dies
abans havia creat un compte a tuiter i que ja compta amb una bona colla de
seguidors. En aquest compte del nostre Pau, dies abans ja hi havia penjat
fotografies de Jaume Boldú que li havien inspirat algun petit text poètic o
reflexiu (Pau és viciós de la literatura breu, i és coneguda la seva tossuda
intenció de viure del “cuento”).
Entre la gent que comenta els fets, es troben
col·legues i amics escriptors del protagonista, com Miquel Esteve, Fede Cortés, Marta Pérez Sierra, o Brian
Cutts, o els membres del Club de Lectura de Tortosa, i alguns fins i tot li
envien fotos i vídeos amb la seva reacció, entre la sorpresa i la solidaritat,
com Vicent Pellicer, Andreu Carranza, Jesús Fusté, Pilar Romera, Sílvia Mayans,
Baltasar Casanova, Josep Igual, Valer Gisbert, Eduardo Margaretto i Miquel Reverté. La Policia
Local fa un tuit per a avisar la població que no s’espanti si sent parlar
d’hostatges a Tortosa, i un veí del davant, envia una foto nocturna de La 2 de
Viladrich, la llibreria on tenen lloc els fets.
El projecte és experimental i lúdic, i els comentaris
de la gent que ha participat han modificat el text d’algun dels tuits que
estaven previstos, i fins i tot ens han motivat a crear-ne de nous.
En total, 24 tuits a mig camí entre l’humor i el
gènere negre, una certa crítica a la nostra societat, a la necessitat de crear
notícies, de recrear-se en detalls morbosos a la recerca d’audiència, i una
mirada irònica al món literari, per on han desfilat llibreries, editorials,
crítics, l’associació d’escriptors, lectors i, també, una forma de riure’m de
mi mateix.
I ara? Mantindrà viu Pau el seu compte de twitter?
Tindrà seqüel·les #setdesang ?
.
Més informació:
