16 de març 2018

Que venen els fantasmes, de David Fernández Sifres, amb il·lustracions de Ximena Maier



Que venen els fantasmes, de David Fernández Sifres, amb il·lustracions de Ximena Maier
Baula Edicions, 2018 
Sinopsi
Hi ha una bona recepta per fer fora una inesperada colla de fantasmes? És difícil de saber, però en Biel, en Quim i en Poliprou
intentaran expulsar sigui com sigui els que s’han instal·lat al vell casalot. Tant és si per aconseguir-ho han d’aprendre a planxar,
a fer ganxet o fer un curs accelerat de fantasmes.

Les princeses mai no esperen que s'acabi el conte per a comprar-se una sabata.

15 de març 2018

14 de març 2018

Estic Ple


Fa uns dies em canvien el sistema operatiu a l’ordinador de la feina, sense anestèsia ni res. En teoria és un avanç; d’acord, ho accepto. No hi ha un altre camí; entesos, ho assumeixo. Però us confesso que cada cop em costa més adaptar-me als canvis tecnològics. Potser és cosa de l’edat, i per poc que em descuidi aviat seré un vell rondinaire que es lamenta que “a la meva època...” La tecnologia va cada cop més de pressa, i jo cada cop més lent. Al nou sistema les icones són similars, però no ben bé igual. Tot és més minimalista i, aparentment, més intuïtiu, però de moment em sento perdut i navego a les palpentes. Sé que ho superaré, però enyoro el meu sistema antic. Només desitjo que aquesta dificultat creixent per a adaptar-me a les noves tecnologies només afecti a les tecnologies, i no a la resta del món. De vegades m’imagino com una capseta o, millor dit, com un disc dur que ja comença a estar ple, i recordo una cançó d’Albert Pla que es titula així, Ple, i que em serveix per a riure’m de mi mateix. Només és un estat passatger, ho sé, fins al proper canvi de tecnologia que serà passat demà, o demà mateix.


12 de març 2018

Literatura de proximitat


La meva evolució creativa m'ha portat d'inventar contes breus, cada cop més inspirats en petites vivències quotidianes, a descriure aquestes vivències tal com són, sense afegir-hi altra cosa que la meva mirada, sempre subjectiva.
I escriure aquesta mena de dietari de petites coses, gestos, i escenes que capto al vol, converteix la vida en un espectacle gratuït.
Tinc com una mena de necessitat de retornar a la vida aquestes mirades a la vida que m'envolta, en forma de tuits o apunts al facebook i al meu blog, de forma, de vegades, instantània, i també d'evitar que es perdin pels laberints de les xarxes socials donant-los format de llibre. I axí van sorgir els dietaris Molles per no perdre'm i Per no perdre'm les molles (el tercer va de camí, encara sense títol: algun suggeriment?)
Una altra forma de retornar a la vida aquestes mirades a la vida mateixa, és llegir fragments en públic, preferiblement en petit comité, i dijous passat ho vaig fer a un local deliciós del nucli antic de Tortosa, envoltat de pedres i llibres: Lo portal de Tamarit. Poca gent, però molt atenta, molt a prop, a la llum d'una espelma, intercanviant vivències i aquest espectacle de la vida.

11 de març 2018

Versos contra la violència, a Deltebre




Ahir vam gaudir un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. I és el segon de la setmana després de l'acte a Aldover de divendres, i no ens cansem (o potser sí que ens cansem, però quan ens trobem se'ns passa de seguida i ja tenim ganes de la propera).
Ahir a la Biblioteca de Deltebre es va reproduir de nou la màgia d'aquests actes, fruit, sense cap dubte, de la necessitat de compartir emocions, tant dels que sortim a recitar, tocar, i cantar, com de la gent que ens ve a escoltar: tots formem part d'aquest projecte.
I com passa a cada acte, la família va creixent.  Ahir a Deltebre, on es va veure subratllat el tarannà lluitador de la seva gent, en recordar el moviment antitransvassament,  vam participar: 
Anna Giménez, regidora de Cultura, Eduard Carmona com a conductor de l’acte, Baltasar Casanova, Juan Miguel Alfonso, Núria Menasanch, Conxita Jiménez, Ricardo Gascón, Eduardo Margaretto, Jesús M. Tibau, Mario Pons, Enric Panisello, Sílvia Panisello, Àngel Martí, Màrius Pont, Fede Cortés, Rafael Haro, Raimond Aguiló,   Josep Maria Bonet, Diego López, Sam Vila, i la rondalla 3 cantadors.
I els propers actes són a tocar:
18 de març, 19 hores, L'Ampolla
21 de març, 19.30, Biblioteca d'Amposta
30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Aritmètica del crim, de Mireia Vancells



Aritmètica del crim, de Mireia Vancells
VII Premi de Narrativa Marítima Vila de Cambrils Josep Lluís Savall 2017
Cossetània Edicions, 2018
Sinopsi
L’aparició del cadàver esbudellat d’una ginecòloga a Ciutat Vella obliga la parella d’inspectors dels Mossos d’Esquadra Jan Ribarroja i Carina Gutés a iniciar una investigació policial. Un misteriós personatge els ajudarà en la resolució de l’assassinat mitjançant el que es podria anomenar “la lògica dels nombres”. I una veu discordant, mentrestant, com un corcó, ens va explicant amb un gran luxe de detalls la història de l’amotinament de la Bounty. Homicidis, matemàtiques i una odissea nàutica que, combinats, donen lloc a aquesta novel·la d’intriga.

10 de març 2018

Versos contra la violència, a Aldover










Ahir vam gaudir un nou acte del col·lectiu Versos contra la violència, amb l'excusa de presentar el llibre del mateix nom, d'Onada Edicions. Dic excusa, perquè des de que vam iniciar aquest projecte l'octubre passat, i a mesura que fem recitals allà on ens demanen, l'amistat i l'estima va creixent entre tothom que hi participem, i per a nosaltres ja és una trobada d'amics que, a més a més, intentem transmetre emoció a través de la paraula i la música.
Som molts i moltes els que repetim actes, però a cada acte s'hi afegeixen persones noves, i cada acte té la seva singularitat.
Ahir a Aldover,  vam participar:

Isabel Marrugat, com a amfitriona i bibliotecària d’Aldover, Valer Gisbert com a conductor de l’acte, Meritxell Sabaté, Emigdi Subirats, Baltasar Casanova, Núria Menasanch, Pilar Cabrera, Xell Aixarch, Manel Ollé, Montse Boldú, Conxita Jiménez, Ricardo Gascón, Jesús M. Tibau, les veus de Maria Cinta Villamon i Alba Figueroa, i la música d'Ivan Benet i Lluís Avendaño.
Més fotos en aquest enllaç.
.
I els propers actes són a tocar:
10 de març, a les 19 hores, a la Biblioteca de Deltebre
18 de març, 19 hores, L'Ampolla
21 de març, 19.30, Biblioteca d'Amposta
30 de març, 20 hores, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Deslliureu-nos de qualsevol mal, Memòries d’un malcontent, de Josep Pitarch



Deslliureu-nos de qualsevol mal, Memòries d’un malcontent, de Josep Pitarch
Premi Literari Sebastià Juan Arbó 2017
Cossetània Edicions, 208
Antonio Boet Mari, conegut amb el sobrenom de Flores, va ser un destacat anarquista de la CNT de llarga trajectòria en la Barcelona dels anys vint i principis dels trenta del segle XX. Tot just esclatada la Guerra Civil, a petició d’una de les seves filles, es va desplaçar a Sant Carles de la Ràpita, població on s’instal·là definitivament. Va tenir una vida vibrant, plena d’aventures i anècdotes, que el portà a relacionar- se amb alguns dels personatges més destacats del moment i també a viure situacions límit.
A través d’aquesta novel·la, que barreja memòria històrica i narració, a partir de la trepidant figura de Flores, es repassen els principals esdeveniments ocorreguts a Catalunya des dels anys anteriors a la proclamació de la Segona República i fins poc temps abans de l’adveniment de la democràcia.

09 de març 2018

diLLUMs d'arts al forn, trobada de març





El passat 5 de març fou primer dilluns de mes i, per tant, vam tenir trobada dels diLLUMs d'arts al forn, al Forn de la Canonja de Tortosa.
Les trobades són culturals, però sobretot lúdiques, una excusa per a trobar-nos gent amant de la cultura en un ambient distès i sense protocol ni programa d'actes. I això no vol dir que no fem coses: aquest dia vam gaudir del color de les pintures expressionistes de Fernando Ferré, de la ceràmica que Joan Panisello  va crear colpit per l'aniversari de la bomba d'Hiroshima, d'un conte que ens ha llegit Ernest Redó, dels textos amb què hem participat al concurs que ja fa tres mesos que organitzem, aquest mes inspirat per una bella fotografia de Vincent Pellicer i que ha guanyat per segon cop consecutiu Glòria Fandos, i de les delícies gastrònomiques que ens ofereix el Forn de la Canonja, amb  borraines recent fetes, portades per Joan Panisello, i hem explicat el projecte Versos per a la il·lusió que tindrà lloc a l'Escola de Remolins el 13 d'abril, els articles proposats per Sisco Lahosa, recomanacions de llibres... i, sobretot, tertúlia, amistat, debat, rialles... No em negareu que és una bona i sana manera de començar una setmana!
I aquest mes la trobada fou també especial perquè els amics del Grup CREA van estar agafant imatges i fent entrevistes individuals i col·lectius per al documental que estan preparant sobre Versos contra la violència.
la propera serà el 9 d'abril; tothom està convidat
En parla al seu blog, Xavier Miró.

08 de març 2018

Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Capmany

Llegint el fragment d'una d'aquestes iròniques, originals, i incisives Cartes impertinents de dona a dona: Carta d'una burgesa a una dona treballadora.



07 de març 2018

El tortosí del Baix Ebre i l’estàndard, de Carles Castellà i Espuny



Onada Edicions, 2018
Sinopsi
Teniu a les mans una obra que descriu amb detall el català parlat a la comarca del Baix Ebre, poble a poble. Seguint la metodologia de la geolingüística, que es basa en dades empíriques i que representa en mapes els resultats obtinguts sobre el terreny, l’autor caracteritza el tortosí d’aquesta comarca tenint en compte totes les localitats, cosa que fins ara no s’havia dut a terme. La descripció lingüística (fonètica, morfologia, sintaxi, lèxic) és completada amb l’anàlisi d’algunes particularitats lingüístiques recollides. Però la pretensió del treball depassa la simple descripció. La voluntat d’acarar la llengua parlada amb la varietat estàndard té l’objectiu de mostrar fins a quin punt la parla col·loquial d’aquesta àrea geogràfica rep la influència de la varietat comuna i com aquest fet pot afectar l’evolució de la llengua del carrer. És per això que la fotografia que es proporciona del català del Baix Ebre està fonamentada en la parla d’informants de primera generació, que conserven encara els trets lingüístics més genuïns.
L’estudi reflexiona, a més, sobre la normativa, l’estàndard i els dialectes geogràfics, així com també sobre el procés d’estandardització de la llengua en relació amb la varietat tortosina. Gràcies a això, el lector s’adonarà que bona part del cabal lingüístic d’aquestes terres ja és tingut en compte per la normativa. Tanmateix, l’autor proposa de normativitzar alguns mots del seu subdialecte d’acord amb la justificació esgrimida, amb la finalitat d’enriquir i donar coherència a la varietat comuna posant en valor els trets de la varietat geogràfica pròpia.


Andreu Carranza a Tens un racó dalt del món




Andreu Carranza torna a Tens un racó dalt del món, a Canal 21 Ebre, per parlar-nos de la seva nova vella novel·la Ciutat de llops. Nova, perquè ha estat publicada recentment, i vella, perquè fa tretze anys que l'acompanya, perquè és una llibre que parla molt d'ell mateix i dels seus temes preferits i propers, perquè parla, en certa manera, de tots nosaltres, del trajecte vital que, sovint, fem riu amunt, enmig de dos móns a cavall del passat i el futur, de la terra i l'aigua, dels monstres propis i dels monstres aliens. 
Estrenem la secció El lector recomana, amb les propostes de Ricardo Gascon: Memòries d'una desmemoriada mula vella, de Desideri Lombarte, i El mas de la Franqueta, de Vicent Pellicer. També recomanarem La mirada de Michelangelo, de Vicent Usó, i Cartes impertinents de dona a dona, de Maria Aurèlia Capmany.
Durant el programa també donarem veu a les associacions culturals, i en aquest cas, parlarem dels col·lectiu diLLUMs d'arts al forn.
També estrenem les microseccions dedicades a Falsos proverbis, Cites literàries i els Nanocontes. 
El programa es podrà veure en directe els dimecres 7 i 14 de març a les 21.00, i en diverses repeticions durant les dues setmanes, i també a l'emissió en directe a través del canal de Youtube de Canal 21.
També es podrà veure properament en aquesta llista de Youtube

06 de març 2018

El nostre pitjor enemic, al Club de lectura de Gandesa


Dijous passat, 1 de març, vaig assistit a la trobada del Club de lectura de Gandesa, per tal de comentar El nostre pitjor enemic (Cossetània Edicions). 
Ja és el tercer Club on es comenta aquest llibre, després d'Amposta i Deltebre, i les sensacions que em transmeten els lectors i lectores són similars.
Escriure la meva primera novel·la fou una lluita contínua entre el contista empedreït que sóc, amant de reduir el màxim possible l'extensió dels relats, amb el novel·lista inexpert que explorava nous terrenys. Tenia molts dubtes i temors que m'assetjaven a cada frase, i després de rebre el premi de narrativa Ribera d'Ebre i de parlar amb la gent que l'ha llegit, em sento molt més tranquil.
Sóc conscient que la lectura no és fàcil, que requereix un esforç al lector quasi similar al que em va comportar escriure-la, a la recerca de la bellesa i l'emoció, que molts valoren. Fins i tot, de vegades, dubto de no haver escrit una novel·la, sinó el més llargs dels meus contes, o un poema narratiu.
Espero que personatges com el comandant siguin més visibles, i que els pugi l'autoestima. 
És màgic comprovar com una història sense noms propis, ambientada enlloc i en cap temps concret, aconsegueixi que una lectora s'hi senti identificada, o que pugui arribar als sentiments.
Gràcies, Gandesa.

05 de març 2018

04 de març 2018

Versos contra la violència, a Aldover i Deltebre



Aquesta setmana dos actes del projecte col·lectiu Versos contra la violència, per presentar el llibre homònim d'Onada Edicions.
Aldover, 9 de març, a les 19 hores
Deltebre, 10 de març, a les 19 hores
.
I properament:
18 de març, L'Ampolla
21 de març, Amposta
30 de març, Arnes

6 d'abril, Amposta (l'espectacle)
8 d'abril, Roquetes

11 d'abril, Tarragona
26 d'abril, Jesús
28 d'abril, Santa Bàrbara
4 de maig, Reus
I pendent de concretar data: Barcelona, Sant Jaume d'Enveja, Matarranya, el Port.

Darrere els seus talons, de Francesca Aliern



Darrere els seus talons, de Francesca Aliern
Cossetània Edicions, 208
L’Alfons de casa Ponsa estava predestinat a heretar una petita fortuna guanyada a força d’especulació en una tenda de comestibles familiar i a viure una vida acomodada en temps de postguerra, si no fos que un dia es va trobar de cara amb la passió irrefrenable en el seu camí. La Dafne el va captivar a primera vista amb la seua maduresa atractiva i ell es va sentir commogut per les seues maneres refinades. El jove Alfons representava per a ella recuperar una part d’aquella innocència robada de manera prematura en algun antre de la gran ciutat. Darrere els seus talons ens narra la descoberta de l’amor per part del protagonista i el desig més pertorbador que l’atrapa sense remei. Una història que ens parla de la fugida cap a la llibertat, malgrat els lligams irrenunciables de la vida i les obligacions familiars.

03 de març 2018

Sensacions de Set de sang, el tuitrelat






Fa pocs mesos vaig rebre un enigmàtic missatge d’Albert Pujol, de la Fira del llibre ebrenc, on m’adjuntava articles sobre tuitliteratura, i deixava entendre, sense més pistes, que tenia un projecte entre mans. L’Albert em coneix de fa molts anys, el punyetero, i sabia que amb aquestes poques dades cauria de ple a la seva xarxa. De fet, durant aquests 15 anys de Fira, tot allò que em proposi l’Albert ja té un sí gairebé assegurat.
I amb aquest horitzó que alguna cosa interessant estava a punt de coure’s, vam tenir una primera reunió a Tortosa, a meitat de gener, juntament amb Jaume Boldú, l’altra pota del triangle, encarregada de la vessant més tècnica i, important, de la imatge. Mentre Albert concretava els termes del projecte, un conte que aniria penjant d’un fil a terminis de twitter, el meu cervell començava a funcionar. Dos dies després, els enviava ja el primer esborrany de conte en format de tuits a l’antiga, és a dir, no superiors a 140 caràcters.
S’iniciava el procés de treball conjunt, on cadascú aportava la seva visió. Se sol dir que l’escriptor és un animal solitari, acostumat a treballar sense interferències, però en aquest cas no era així. A banda del plaer que em proporciona escriure, i més si la brevetat és imprescindible, en aquest cas s’hi afegia el valor de l’intercanvi d’idees i, per tant, del creixement.
A primers de febrer em citen a una nova reunió a Móra d’Ebre, concretament a una pastisseria; Albert ja no pot fer que el projecte sigui més llaminer. Allí acabem de concretar els detalls, i comprovem com creix l’entusiasme a mesura que posem en comú les nostres idees sobre el projecte.
El 14 de febrer quedo amb Jaume a Tortosa per a fer gran part de les fotografies que il·lustraran els tuits. És una jornada diferent i divertida, per diversos motius: els personatges que jo he creat per al conte es tornaran de carn i ossos, amb noms i cognoms, i això és una experiència curiosa per a un escriptor. Algunes de les persones que participaran a les fotografies ja estaven avisades, i altres les fitxem in situ, després d’explicar-los el projecte sobre el terreny. En tots dos casos, la col·laboració és simpàtica i ens donen tota classe de facilitats, tot i que som conscients que no acaben d’entendre bé de què va el tema, però és meravellós comprovar com es presten al joc, xiquets, xiquetes i mares de l’Escola Sant Llàtzer, mon fill inclòs, agents de la Policia Local de Tortosa, o clientela de La 2 de Viladrich a qui els convidem a fer d’hostatges i els posem mans enlaire sense cap problema (la gent, en general, és fantàstica). Jo mateix he fet de model encarnant el paper del protagonista del relat, ja que Pau no es deixava retratar, en una mena de doble joc que potser confonia, o que potser volia confondre; en tot cas, jugar.
En pocs dies Jaume ens envia les magnífiques imatges seleccionades per a il·lustrar cada tuit, i ja estem a punt de començar en 3, 2, 1... 0.
El 17 de febrer penjo un primer tuit “amenaçant” que alguna cosa està a punt de passar a twiter, i l’endemà diumenge, comença #setdesang amb el tuit número 1 on s’anuncia la notícia d’una presa d’hostatges a Tortosa.
I ja ha començat el fil on estem enganxats ( i que podeu llegir en aquest enllaç) a veure com reacciona la gent, quins comentaris ens escriuen, quina repercussió té tot plegat.
Com a curiositat, una de les persones que més comenta els tuits és Pau (@PauTortosa7S), l’escriptor protagonista del relat, que dies abans havia creat un compte a tuiter i que ja compta amb una bona colla de seguidors. En aquest compte del nostre Pau, dies abans ja hi havia penjat fotografies de Jaume Boldú que li havien inspirat algun petit text poètic o reflexiu (Pau és viciós de la literatura breu, i és coneguda la seva tossuda intenció de viure del “cuento”).
Entre la gent que comenta els fets, es troben col·legues i amics escriptors del protagonista, com Miquel Esteve, Fede Cortés, Marta Pérez Sierra, o Brian Cutts, o els membres del Club de Lectura de Tortosa, i alguns fins i tot li envien fotos i vídeos amb la seva reacció, entre la sorpresa i la solidaritat, com Vicent Pellicer, Andreu Carranza, Jesús Fusté, Pilar Romera, Sílvia Mayans, Baltasar Casanova, Josep Igual, Valer Gisbert, Eduardo Margaretto i Miquel Reverté. La Policia Local fa un tuit per a avisar la població que no s’espanti si sent parlar d’hostatges a Tortosa, i un veí del davant, envia una foto nocturna de La 2 de Viladrich, la llibreria on tenen lloc els fets.
El projecte és experimental i lúdic, i els comentaris de la gent que ha participat han modificat el text d’algun dels tuits que estaven previstos, i fins i tot ens han motivat a crear-ne de nous.
En total, 24 tuits a mig camí entre l’humor i el gènere negre, una certa crítica a la nostra societat, a la necessitat de crear notícies, de recrear-se en detalls morbosos a la recerca d’audiència, i una mirada irònica al món literari, per on han desfilat llibreries, editorials, crítics, l’associació d’escriptors, lectors i, també, una forma de riure’m de mi mateix.
I ara? Mantindrà viu Pau el seu compte de twitter? Tindrà seqüel·les #setdesang ?
.
Més informació:
Galeria de fotos de #setdesang

02 de març 2018

DiLLUMs d'arts al forn, propera trobada


El proper 5 de març, nova trobada mensual dels diLLUMs d'arts al forn, aquest col·lectiu heterogeni amant de la cultura que ens trobem el primer dilluns de mes al Forn de la Canonja de Tortosa, per fer tertúlia, compartir projectes, idees, menjar... i sobretot conèixer-nos i xalar.
Tothom hi és benvingut, tant si és una persona creadora o consumidora de cultura de qualsevol tipus: literatura, música, pintura, ceràmica, fotografia...
Vine a mostrar-nos la teva obra!
Fruit de la trobada del mes anterior és aquest article d'Eduard Carter, en què parla de Ricard Salvat.

01 de març 2018

L'espectacle de la vida


El proper 8 de març, a partir de les 19.30 hores, estaré a Lo portal de Tamarit de Tortosa, recitant fragments del meu llibre Per no perdre'm les molles. Intentaré quanta emoció, tendresa i màgia hi  ha a les coses petites i quotidianes que ens envolten