El 30 de gener al matí surto amb la meva dona d'una Tortosa en boira, en direcció a l'Alcúdia de Crespins. Serà la primera presentació al País Valencià, i per això inicio el viatge amb especial il.lusió. Gràcies al Googlemap i les indicacions precises del Josep Manel Vidal, que fila molt prim, arribem sense entrebancs a l'hotel que l'Associació Cultural La Garrofera ens han reservat a Novetlé. Truco a un membre de El penjoll que em farà una entrevista abans de la presentació.
A la porta de la biblioteca de L'Alcúdia de Crespins, a l'anomenada fa un temps plaça del País Valencià, em desvirtualitzo per fi amb el Josep Manel , un dels blocaires amb qui fa més temps que ens visitem mútuament, i em presenta la seva família que, d'una manera o altra, ja coneixia a través del blog. És com retrobar vells coneguts.
Durant la presentació, acompanyat pel Josep Manel i el Toni, llegim uns quants contes i es pot escoltar, tot i les dificultat tècniques, la cançó de Montse Castellà És com un miracle, on col·laboro amb part de la lletra.
Estrenyo mans amb Toni Cucarella, parlo amb Rosario, la filaora, saludo una parella que va viure a Móra d'Ebre, uns altres que tenen un germà a Reus...; complicitats i il·lusions; el moment dolç de signar llibres.
Aturada familiar a casa del Josep Manel. El fill menut és a casa de sa iaia i no me'n puc despedir.
Després, en dos cotxes, anem a sopar a Montesa, davant de les restes del castell amagat entre una boira fantasmal (boiro, pronuncien ells).
Al voltant de la taula fem tertúlia i intercanviem paraules que fan gran una mateixa llengua: encisam, pimentó, trumfes, patates, creïlles... Ens enriquim amb el coneixement mutu, fem nèixer una amistat.
És molt grat i necessari mantenir vius els contactes culturals entre Catalunya i País Valencià.
L'endemà al matí, tot i la pluja anunciada, fem una visita turística a Xàtiva.
Podeu llegir la crònica a Filant prim i la presentació a El Penjoll.
La propera cita del trapezista és el dia 20 de febrer, a Igualada.
7 comentaris:
Ha estat tot un plaer aquesta "desvirtualització". Al País Valencià ja tens amics. Abraçada.
Ens va agradar molt la teua presentació, el "vertigen del trapezista" que ja coneixiem, però tambè el compte que ens vas "regalar" com a xicotet avanç del teu proper llibre sobre la mort, aixina és que ja tens dos nous lectors assegurats.
Vine sovint, que ens feu molta falta!
Va estar molt bé. Hui diumenge he estat disfrutant els teus relats. Demà en el tren, en l'anada i tornada al treball, acabe la lectura del llibre.
Salutacions de qui et va entrevistar.
Moltes gràcies.
Realment una presentacio i un intercambi cultural interesant, el dia 20 a veure si em puc apropar a Igulada ho tinc a prop, de fet crec que tinc festa a la feina.
Totalment necessaris aquests llaços entre Catalunya i el País Valencià!...i que duren molts anys.
Felicitats!
D'ara endavant, et diré "l'home que tenia rodes a les sabates" i el teu blog ha de dir-se "qualsevol lloc del món és el meu racó" Si és que no pares, home!!!! Enhorabona, a seguir treballant!
Publica un comentari a l'entrada