La Felicitat petita d'avui em va venir regalada quan rellegia El verí, de Margarida Aritzeta, per a preparar la propera reunió del Club de Lectura. Un fragment del llibre diu així:
.
"El que l'havia fet feliç i, al capdavall, l'havia salvat de les tenebres, no era doncs alguna cosa que es pogués posseir, sinó la capacitat de desitjar.
La Constança no tenia paciència per a aquestes coses. Volia un regal. Que la felicitat li arribés a mans plenes cm una torrentada de lava, com un huracà. I així va anar deixant passar les felicitats petites que, embastades al llarg de la vida, podien haver-li contruït alguna mena d'estat feliç més o menys permanent dintre dels alts i baixos de la fortuna."
8 comentaris:
Doncs jo crec que la capacitat de desitjar és la gran enemiga de la felicitat...
Això de la felicitat, petita o gran, no és igual per a tothom. El que per a mi pot ser un plaer, per a una altra persona és una contrarietat. Afortunadament, de persona, no n'hi ha cap d'igual. Cal que quan la felicitat ens arriba (petita o gran) la sebèssim reconèixer i guadir-la al moment. Sembla fàcil, oi? Doncs, no ho és. De vegades ens adonem tard. Quan ja ha passat i ens lamentem de no haver-la aprofitat.
I doncs jo ... entenc tant bé la tev a felicitat petita!
I estic d'acord amb el fragment i no pas amb la xaruga. A mi em fa feliç i molt feliç la meva capacitat de desitjar... de somiar... i també les felicitats petites. I també les torrentades. Ei que no me'n deixo escapar cap.
Perdó, perdó, me'he equivocat de comentari.. Volia dir que no estic d'acord amb la Comtessa...
Perdó, perdó, me'he equivocat de comentari.. Volia dir que no estic d'acord amb la Comtessa...
Perdó, perdó, me'he equivocat de comentari.. Volia dir que no estic d'acord amb la Comtessa...
Jo tincs discrepancies.. Ho no ho acabo de pillar.
veig que les frases han generat un bon enrenou!
Em reservo les opinions per al fòrum
Publica un comentari a l'entrada