Itineraris de lectura

La Institució de les Lletres Catalanes m'ha inclòs per al proper curs al seu programa Itineraris de Lectura, amb la qual cosa els centres educatius podran sol.licitar la meva presència. Caldrà fer les sol·licituds entre l'1 de juliol i el 20 de setembre. En aquests moments s'està acabant de redactar la corresponent guia de lectura.

Em fa molta il·lusió ser inclòs en aquest programa perquè crec fermament en la necessitat de la presència dels escriptors i escriptores a les aules, com a una de les millors maneres de fomentar la lectura i l'escriptura. Les poques experiències que tinc encara en aquest sentit són molt enriquidores, tant per a mi com per als alumnes, tal com m'han comentat els professors. Jo notava als seus ulls que em miraven d'una manera especial, gairebé com si fos extraterrestre, però jo els he intentat demostrar que sóc una persona normal, com ells, i que convertir-se en escriptor no és una cosa tan llunyana.

Quan jo era alumne no vaig tenir l'oportunitat de conèixer en persona cap autor/a, i m'hauria agradat molt. Cal potenciar al màxim aquesta mena d'activitats.

Desdefinicions (61)

Les Desdefinicions no fan vacances:



abundoor. Moltes portes angleses

fourmatges. Quatre formatges.

EEUUtanàsia. Pena de mort signada per alguns governadors als Estats Units.

estiumar. Practicar el típic i eventual amor d’estiu.

.

Dibuix de premi

Jordi Casanova, el guanyador dels jocs literaris del mes passat, ja ha rebut part del seu premi: un dibuix realitzat per Àlex S. Roca del blog El Tentacle que, per cert, accepta comandes de dibuixos. Properament rebrà la segona part del premi: un dibuix original de L'Avi.

Si també voleu algun obsequi, encara teniu fins l'1 de juliol per a participar als jocs del mes de juny i obtenir els premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge de conte al meu proper llibre.

59è joc literari
60è joc literari
61è joc literari
62è joc literari

El mal de Portnoy, de Philip Roth

El protagonista viu una perpètua guerra contra el desig sexual, una guerra que sempre acabarà perdent, i que afegirà llenya al sentiment de culpa que des de ben petit li va inculcar, sobretot, la seva mare, un dels personatges a qui fa més referències; "no tothom perceb la vida de ma mare amb el mateix dramatisme que ella". Aquest sentiment de culpabilitat és un dels principals temes de la novel·la:

"Autocontrol, sobrietat, sancions: aquesta és la clau de la vida humana".

"La inhibició no creix als arbres, requereix paciència, concentració, requereix uns progenitors molt entregats i amb una considerable inclinació al sacrifici, i un xiquet que s'esforci com cal i atengui les indicacions per a, al cap dels anys, convertir-se en un ésser humà veritablement inhibit i mesquí."

Philip Roth ens narra aquesta obsessió pel sexe d'una manera divertida i, com sempre, sense eufemismes, d'una forma directa i sense manies, amb algunes descripcions detallades d'actes sexuals, especialment solitaris, que provoquen una esperpèntica rialla.

A mi m'agrada la manera de trencar tabús de Philip Roth en la majoria dels llibres que he llegit, però el meu preferit continua sent Patrimoni.

Més propostes al 61è Joc literari

I unes quantes propostes més al 61è joc literari de fa dos dimecres. Ja en vaig mostrar altres la setmana passada. Curiosament, tot i posar més dificultats prohibint l'ús de determinades lletres, aquest ha estat el joc de tipus creatiu amb més participació:

El setè cel

Les tres senyoretes de la foto acaben de notar els afectes, per la cara que posen, d'una cosa ben posada en el lloc correcta, una paraula ho aclara, però no puc usar una lletra que ocupa el segon lloc per la cua de la paraula.
Paraula força buscada, potser tantes vegades esperada, però poques un fet real.
Està clar, sense cap dubte que la Laura, la Rosa, la Paula, encara que estan callades ho estan passant d'allò tan be.
Estan en el tercer cel clar que qualsevol en el seu cas està en qualsevol cel, segon, quart, o ja posats en el dos-cents.
Els tres o quatre de negre es fan els sonats per no usar una paraula que porta lletra censurada.
Però el que està content a dojo és el senyoret angelet de l'esquerra, la cara que fa es la de les senyoretes però al quadrat , de les seves parts corporals que tapen la part culpable que encara ho passa be perquè està clar que la cara no està en el segon cel està en el real,en el que tots els senyors, senyores, senyoretes, senyorets, gent, persones en general volen estar tantes vegades.
Dels de negre parlaré poc, però dels altres, ho estan passant tant be que una de les senyoretes, la Pepa,ha perdut el cap.
Del angelet ja he parlat, però la pèrdua del cap està clara a què es deu, de fet el cap ara no el vol per res, la cara que fa ja paga.
Aquestes coses de no posar lletres que posades el resultat del text segur que ens porta cel en dalt,
Aquestes coses, aquestes cares, les d'elles, la del angelet sobretot, ens fan pensar en aquells anys en que nosaltres, les nostres cares, eran ,es posaven o pujaven cap dalt.
No parlaré dels ulls, no es veuen, però es pot pensar què senten, segur que ho que senten està, ja, no en cap cel preconcebut, no, estan en el setè cel.

Xavier

Des de l'altra banda
de l'estret carrer
Un pelut passeja
les grenyes al vent
De sobte la veu!
Boca petonera,
Galtes de gerbera
Creua la vorera
Delerós d'un bes
De la ravalera
Que al pelut provoca
Que n'és de tanoca!
El galant es creu
Que el petó ja és seu
Quan sense adonar-se'n
Xafa un cagalló
Que un gos petane
rHa posat a terra
Fot ensopegada
De bocaterrosa
Sobre les rajoles
Encastat el nas
Un braç a Ponent
Un peu a Llevant
Tot el cap ballant
Observa les joves
La gresca que fan
Llucant al galant
A terra abatut
Tot cobert de caques
De gossot pelut.

Trini Gonzàlez

Bookcrossing

Avui tornaré a alliberar un nou llibre que deixaré a l'estació de Tortosa, amb el desig que tingui moltes relectures i amb l'esperança que algun dia m'arribi alguna notícia del seu destí.

Es tracta de El zahir, de Paulo Coelho.

Sort!

Midnight Blue, de l'Electric Light Orquestra

Música dels anys setanta de la bona per a despedir el mes de juny o per a saludar les vacances. La ELO va ser un dels grups de més èxit mundial en aquella època, amb un so molt original i inconfusible. Avui us proposo escoltar Midnight Blue, una de les seves cançons més romàntiques, però també us animo a provar-ne una altra de més moguda, més del seu estil: Last train to London.

L'últim paradís

"La pastisseria és a l’altra punta de la ciutat, no li ve de pas, però és igual, l’esforç s’ho mereix en un cas d’urgència com aquest. Esbufega; caminar tan de pressa el cansa i, per això, els últims metres va més a poc a poc. També ho fa perquè duri més l’emoció d’atansar-se a l’últim paradís. Ja s’hi acosta: la perruqueria, l’agència d’assegurances i després… Cau, de genolls a terra i plora, amb les mans posades al cap, potser de forma exagerada. Algú dirà que no n’hi ha per a tant, que cada dia se’n tanquen de pastisseries, i se n’obren de noves."

Fragment del conte "Lúltim paradís", inclòs a El vertigen del trapezista.

Cares del món (52)

Amb la d'avui, arribem al 52è divendres consecutiu de Cares del món, o sigui, un any de vida! Sembla molt lluny aquell 6 de juny en què vaig encentar aquesta secció. Per a celebrar-ho i garantir la continuïtat d'aquesta secció, demanarem ajut a la cara d'una bruixa bona que em va descobrir el Toni Ibáñez en un agradable passeig quan vaig presentar el meu llibre a Vallromanes.

Gràcies a tothom que ha col.laborat enviant-me imatges.

Vicenç Laiz, Jordi Casanovas, Luluji, Som los que som, Núria, Generació , Toni Lluch, Pep Clemente, Tinc una palla a l'ull , Montserrat, Nauargos, Jordi Pujadas, L'Atzucac, Enre9, Té la mà Maria, Tomàs Camacho, Josep A. Martínez Tarragó, Carme Rosanas, l’Esther, trapezista, Ricardo Gascón, Frannia, Dani Coll, Jomateixa, Marina Arrogante, i perdoneu si em deixo algú.

Foto amb El vertigen del trapezista

Les noves tecnologies ens permeten un major coneixement entre els autors i els lectors dels llibres. Per això, us proposo a tothom que té El vertigen del trapezista a mans que us feu una foto amb el llibre i que me l'envieu a jesusimaite@gmail.com . M'agradaria fer un collage amb totes les fotos i, si tinc temps, voldria tornar-vos-les amb algun petit muntatge.

Altres ja m'han enviat fotos del llibre en alguna llibreria, cosa que també em fa molta il·lusió, ja que demostra que encara es troba viu.

Felicitats petites (50), com una pilota

Enguany no he seguit gaire l'Eurocopa de futbol, però cal reconèixer que una pilota pot ser un bon suport per a una llarga amistat, i et pot convertir fàcilment en un Rexach o un Artola del carrer Sant Isidre.

De vegades les Felicitats petites són rodones, com un pilota.

.

62è joc literari

Amb el d'avui s'acaben els jocs literaris del mes de juny, participant als quals podeu obtenir números per al sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge de conte al meu proper llibre.

Aquest dimecres us proposo un nou anagrama on haureu de descobrir el nom d'un escriptor:

GRAS I NI REIA

Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Us recordo que el termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà l'1 de juliol.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Demà un nou joc literari

Demà ja podreu participar a l'últim joc literari de juny, i obtenir números per al sorteig dels premis d'aquest mes:

-un de material; un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans (ja serà el quart que regalo).

-un d'immaterial; convertir-se en personatge d'un dels contes del meu proper llibre.

Us recordo que el termini per a participar en qualsevol dels jocs de juny és l'1 de juliol. Els jocs anteriors són:

59è joc literari
60è joc literari
61è joc literari

Animeu-vos, teniu temps per a participar fins l'1 de juliol.

De pel·lícula: En estat crític

En estat crític és una pel·lícula de 1997, dirigida per Sidney Lumet i protagonitzada per James Spader en el paper d'un metge d'urgències que es troba immers enmig d'una batalla entre germanes per decidir la vida o la mort del seu pare, a causa de l'herència. He trobat el guió molt bo i planteja dubtes morals sobre l'eutanàsia i el paper que hi juguen els metges, sobre la conveniència d'allargar de forma artificial i indefinida la "vida" d'una persona, i els interessos econòmics que hi ha al voltant. Tot i això, el fils té escenes molt divertides.

He pogut recollir algunes de les frases brillants del guió, però n'hi ha moltes més:

"-Hem fet tot el possible.
- O sigui, un sinònim mèdic de: li hem fet passar les mil i una per no res."


"T'has adonat de la quantitat de coses negatives que comencen per la lletra ema: maligne, malaltia, malfollat, metge..."


"Quan bec només executo tasques poc complexes, com ara parlar amb tu."

Flames

La dansa de les flames ens diu que el passat no importa, que tot és nou, que les cendres del temps no fan marxa enrere.

Bona revetlla a tothom.

.

Desdefinicions (60)

Les Desdefinicions arriben ja a la seixantena, però no patiu, no han demanat la jubilació anticipada:


esmortzar. Cafè amb llet enverinat.

espermatizou. Cèlu·la sexual masculita més matinera, preparada si la trempera matinera entra en acció.

entossiasme. Moltes ganes de tossir.

fumentar. Fer publicitat de tabac.

Blogs degustació

Una nova passejada dominical per diversos posts.


Un lloc per nosaltres
L'escriptori
Vafalungo
Un salt al món
Buscant a Wally
Nau Argos
Ucronies

Ditades al vidre, de Josep Igual

Amb aquest recull de poemes, editat per Aeditors, finalista del premi Vila de Martorell 2008, Josep Igual ens porta a un món on regna la paraula precisa, la paraula exacta per transmetre uns sentiments molt lligats a l'existència humana.

Josep Igual, amb lucidesa, sembla que arribi a l'essència de les coses amb el mínim de paraules possibles, i demanarà la nostra participació activa, la nostra complicitat.

Com sempre, la millor manera d'explicar el llibre és mostrar tres poemes d'aquest recull, d'aquestes Ditades al vidre, d'aquestes empremtes d'un escriptor de raça.

Signes

Se'ns tornaran signes les arrugues,
respostes provisionals transitades
per mirades i llavis que ens reinventen


Foc fatu

Potser seràs foc fatu en el pentagrama cec,

una reverberació que et reescriurà
discretament

en la circumstancial memòria de l'espill.

Crepuscle

Puerilment
tanques els ulls.
La polpa del crepuscle batega
sota la parpella fatigada.

Bog d'esperes eixorques
vols creure que els límits
et seran peitosament arranats.

Propostes per al 61è joc literari

Al 61è joc literari del passat dimecres us vaig proposar la redacció d'un text basat en una imatge, amb unes dificultats especials: que no tingui cap i ni cap m. Ja m'han arribat els primers, que podeu llegir a continuació o als seus propis blogs com ara: Carme Rosanas, Friccions, Núria, Ester, Célia , Lady Griselda, Cap a la A i Merike des de Finlàndia.

La seva festa

Venç el vespre.
Local tancat.
La fauna de l’aparador sent la soledat nocturna.
Ha desaparegut la por a ser desplaçat, a ser despullat.
Poc a poc, s’obren converses, puja el to.
De la conversa al joc, del joc a la cançó.
Joc, cançó, burla...
Nova etapa: gran gatzara.
La fosca avança.
Es creua l’equador nocturn.
De no ser per la falta de peus, àdhuc ball hagués hagut.
L’albada s’acosta.
La festa decau.
La jornada laboral a prop.
La falta de foscor assenyala la frontera.
La porta del local oberta.
Tot a lloc.
No ha estat real, però tornarà a passar.

Jocós, poc o no, supera els tres-cents caracters.
Beu de la foto sense poder enlloc trobar les dues lletres.

Jaume Bech

"Aquest nou treball a l'aparador de la casa de robes és desconcertant. Es poden veure passar dones, varons, nens, nenes .Tots s'aturen a veure'ns per saludar-nos. Però jo, sense bellugar una parpella -penca que pencaràs- no els foto cas. Quan han passat carrer avall, cap a la placeta, ja no puc aguantar : exploto, no puc estar callada. No volen entendre que una pava adolescent, d'aquesta edat, els fa anar tant de corcoll. Sols entreguarden el cartronet del preu, en un raconet del pedestal : trenta euros. Jo vull fer-los veure, d'una santa vegada, que soc alguna cosa sota una brusa o uns pantalons : sóc jove, guapa, duc els cabells verds !"

Josep Maria Sansalvador

Pare: Al Corpus vull anar de cap gros.

Quan l’aparador aparegué a l’alçada dels seus ulls, unes escultures de cartró pedra d’un posat alegre, que portaven robes de pujats colors provaven d’atreure el seu cor tafaner.. L’encant provocat no era per la roba que els adornava. Ell no era aquella classe de persona que es quedava sense son per tal de posar-se la darrera novetat. Eren aquells esguards sorneguers, els caps grans en excés per a cossos tan curts.. En una cursa fulgurant a través dels anys, el traslladaren als records de deu o dotze anys quan un jorn, salvant la por, confessà al seu pare: Pare: al Corpus vull anar de cap gros. El pare parlava poc, però la cara que va fer el va aclaparà tant que no va gosar tornar-ho a provar. Ell, envejava els nens del carrer que al Corpus o a les festes del poble es posaven el cap de cartró, ballaven, anaven davant la cucafera, els gegants, la cort de feres.... Després de ballar, agafaven els calers que la gent, contenta d’anar de festa, els donava. És un greuge que ha arrossegat a través dels anys. Però el proper Carnaval farà la pau. Té un cap gros de cartró preparat, la roba adequada. Quan la rua del Carnestoltes prenga el carrer, ell, ocult sota el cap de cartró ballarà, traurà els braços, els estendrà esperançat que alguna persona generosa, contenta d’anar de festa pose algun caleró al saquet que portarà penjat a prop de la butxaca.

Josep Cid

Estan tota la tarda observant la roba. Es tornen esbojarrats per aquelles peces de roba, però no les poden pagar. Entre tots tres no tenen prou. Hores darrera hores pensant ... De sobte ... “Ja està - podeu entrar a parlar als dependents, a la vegada jo agafaré les coses de l’aparador.” Però, aquesta era just la pensada dels dependents ja que faltava alguna cosa per a exposar la roba. Quan els joves proven d’enganyar-los, son ells que els fan un encant, que els fa tornar de pedra ja a l’aparador portant aquella roba tan anhelada. D’altra banda l’encant els roba dos lletres a cada u dels pobres joves, Chael, Randa, Chelle.

Brian Cutts

CONVERSA D’APARADOR AL CAPVESPRE

- Doncs jo no ho trobo tan xaró. – arrenca la Captaronja.
- Ah? No? – contesta la Capblau fent boca de fotetes. Es que tu tot ho trobes bé quan “l’Albert déu” et posa la roba. Un top negre, draps rojos... Quan ell et toca ja estàs als núvols per a les properes dues jornades. O tres.
- Escolta, jo parlava de la roba. l’Albert no té res a veure en aquest debat. Penso en ell, és cert però no perdo el cap per ell, saps?.
- No, no... ja et crec. Et grapeja tot el cos, xales!. Tu, bleda, vols petonets al coll, petonets a la galta, a la boca. Petonets als p... a l’escot.
- Ets poca-solta quan vols eh cap blau?
Ara és la cap verd la que posa cullerada:
- Nenes, nenes, prou. Capblau, et cal ser tan dura? La Captaronja està boja per l’Albert ho saps. Per cert, Capblau, ara sense braços no podràs acaronar el Pep. Està bo, eh? T’agrada!
- Babarota...

Sílvia Panisello

Povera patria, de Franco Battiato

Franco Battiato torna a fer presència en aquest blog amb una cançó de crítica cap al poder que es pot aplicar a totes les pàtries.
Aprofito per recomar-vos que vegeu també l'anterior vídeo que vaig proposar del Battiato, una autèntica meravella: Il cielo in una stanza.

Cares del món (51):

De vegades em fa patir que aquest virus de veure Cares del món per tot arreu s'hagi expandit per culpa meva, com li ha passat a un company blocaire de Flix que, mirant el retrat de Klara Bianka von Quandt, pintat l'any 1820 per Julius Schnorr von Carolsfeld, ha trobat una cara amagada en un llaüt.

Un nou alicient per a anar als museus de pintura: buscar cares.

Faules mamíferes al Club de Lectura

Ahir vam acomiadar la temporada del Club de Lectura de Tortosa amb el comentari de Faules mamíferes, en companyia del seu autor, Josep Igual.

La Biblioteca Marcel·lí Domingo va acollir novament la tertúlia d'aquest grup de gent que ens agrada llegir, que es va consolidant a poc a poc, amb membres que s'afegeixen a la colla atrets pel plaer d'una conversa tranquil·la sobre els llibres i la vida, que vénen a ser la mateixa cosa.

Josep Igual ens va explicar el sentit d'algun dels seus contes, que ens parlen, amb grans dosis d'humor i d'ironia, de la fatalitat i de la condició humana.

Després, fins i tot vam celebrar la trobada sopant junts i continuant parlant sobre llibres, i moltes altres coses que resten en secret de sumari.

Cal agrair la col·laboració de la Institució de les Lletres Catalanes, que subvenciona la presència d'autors als Clubs de Lectura i altres actes d'aquest tipus, a través del programa Al vostre gust. També agraeixo la col·laboració de l'Hotel Berenguer que va allotjar l'autor a Tortosa de forma gratuïta.

Ara descansarem durant l'estiu, i reprendrem l'activitat al mes de setembre, dedicat a la figura de Gerard Vergés, amb una reunió habitual a la biblioteca el dia 22 de setembre, i amb un acte especial que tindrà lloc el 26 de setembre al Teatre Auditori Felip Pedrell, on diversos autors/es llegirem fragments de la seva obra i a continuació es podrà gaudir de l'excel·lent espectacle Cançons de mandràgora, de Robert Faltus, que va musicar poemes de Gerard Vergés.

Felicitats petites (49)

No és estrany tenir por de vegades, o sentir-te perdut davant la incertesa del camí. Per això, una Felicitat petita de les grosses és comptar amb algú que et doni la mà, tot i que potser estigui tan perdut com tu.

61è joc literari

Avui li toca el torn al típic joc de tipus creatiu que proposo un cop al mes. Però aquesta vegada intentaré fer-vos més la punyeta: es tracta que m'envieu un text inspirat en la imatge, amb un mínim de 300 caràcters, el màxim divertit possible, i que no inclogui les lletres i ni m.

Com sempre, cal enviar les propostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Us recordo que el termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà l'1 de juliol, i així entrar en el sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge de conte al meu proper llibre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Bellament avancen

Bellament avancen en l'inútil gest d'anar enlloc,

les onades.

Agraeixo la cessió de la foto a Sara Borja.

Lliçó inaugural 5a Fira del Llibre Ebrenc

El passat 7 de juny vaig tenir l'honor de fer la Lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc, dedicada al Priorat literari. Abans, em va fer la presentació Pere Muñoz, alcalde de Flix i senador.
Agraeixo aquest encàrrec als organitzadors perquè, sobretot, ha estat l'excusa perfecta per a contactar personalment amb escriptors/es de la meva comarca que, ho reconec, desconeixia, i espero que sigui l'inici de futures col·laboracions. Si voleu, podeu llegir sencera aquesta lliçó que està penjada en format pdf al Serret Blog (jo, pobre ignorant tecnològic, no sé com fer-ho).

En resum, el panorama literari prioratí és limitat i enormement desconegut, tot i que cal tenir en compte la seva reduïda població, inferior, per exemple, al municipi d'Alcanar. La poesia és el gènere preferit, de manera indiscutible, pels escriptors prioratins, potser perquè el paisatge singular de la nostra comarca convida a l'intimisme. La figura cabdal és Salvador Estrem i Fa que, tot i això, encara és desconegut per la majoria de la població. El pessimisme, la derrota i la melangia entelen gran part de l'obra d'una comarca que les ha passat magres, d'una comarca oblidada durant molt de temps pels governs i les inversions. Tant de bo tot això només sigui l'empelt d'una bona vinya literària del futur.

Escriptors del Priorat: Joan Giné Masdeu

Que m'encarreguessin la lliçó inaugural de la 5a Fira del llibre ebrenc, amb el Priorat literari com a tema, m'ha permès conèixer a molts autors de la comarca, com ara Joan Giné Masdeu (Falset, 1950), poeta edicat a la docència, que ha publicat diversos reculls de poemes: Poemes setantànics, 1971, A frec de capitell, 1978, Quadern de geografia, 1982. Dos dels seus poemes estan seleccionats dins de les Mil millors poesies de la llengua catalana, Ed. Glosa, 1979, i es troba a punt de publicar el llibre Palau vora l'aigua.

Fragment del poema “Temps de tot “ de Joan Giné Masdeu

(Priorat meu, no ens rendirem)

No em diguis ja:
la vinya és morta.

El cel s’obri i badalla
i la lluna és veu torta,

ai! si el vostre esperit
s’adorm
i l’oreig s’abat
i engoleix la porta.
No em diguis ja:
la vinya és morta.

que el meu cor
amb pluja trista
es
fondria
en temps de tot.

Desdefinicions (59)

La dosi setmanal de Desdefinicions per als més adictes:


GASOiL. Combustible que ha pujat tant que ha arribat a jugar la final de la NBA.

escorxerador. Lloc destinat a matar la música./ Persona que desafina fins al punt de provocar la mort de la música.

escurçonista. Serp verinosa a qui li agrada passejar pel camp, tot i no dur xiruques./ Excursionista que no té cura del bosc.

eTerna. Qualificatiu que erròniament li adjudiquen a l’aigua d’un riu, aquells que la xuclen desmesuradament.

Blogs degustació

Una passejadeta de diumenge pels blogs:

Ara mateix
L'altra cara de la Lluna
Cal seixanta
Imatges i paraules
L'illa de la independència: conegueu una illa declarada independent al mig de l'Ebre.
Safata de xiuxiueigs

Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez

La Tere Giné, locutora de la Plana Ràdio i presentadora d'un programa on he col·laborat setmanalment durant aquesta temporada parlant de llibres, em diu que per a mi tots els llibres sempre són preferits, i en part té raó, però en aquest cas em refereixo a un dels meus llibres més mítics tot i que ja sé que no és gens original referir-me en aquests termes de Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez.

El primer cop que el vaig llegir deuria tenir uns 18 anys. Des de la primera pàgina, la família Buendía va entrar de forma colpidora en el meu imaginari literari, i se'm va descobrir un món màgic on es barrejava passat i futur, realitat i fantasia, morts i passions.

Però qualsevol cosa que jo pugui dir es veurà ridícula davant d'alguns fragments del llibre. Us convido que me'n digueu algun dels vostres preferits:

“Muchos años después, frente al pelotón de fusilamiento, el coronel Aureliano Buendía había de recordar aquella tarde remota en que su padre lo llevó a conocer el hielo.”

“El mundo era tan reciente que muchos cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.”

“Los hombres de la expedición se sintieron abrumados por sus recuerdos más antiguos en aquel paraíso de humedad y silencio, anterior al pecado original, donde las botas se hundían en pozos de aceites humeantes y los machetes destrozaban lirios sangrientos y salamandras doradas.”

“En la entrada del camino de la ciénaga se había puesto un anuncio que decía Macondo y otro más grande en la calle central que decía Dios existe.”

“Había estado en la muerte, en efecto, pero había regresado porque no pudo soportar la soledad.”

“La imagen de Remedios, la hija menor del corregidor, que por su edad hubiera podido ser hija suya, le quedó doliendo en alguna parte del cuerpo. Era una sensacion física que casi le molestaba para caminar como una piedrecita en el zapato.”

“Pero desde aquel día se enroscó como un gato al calor de su axila.”

“Asombrado, le preguntó a Úrsula si todo aquello era verdad, y ella le contestó que sí, que muchos años antes los gitanos llevaban a Macondo las lámparas maravillosas y las esteras voladoras.
-Lo que pasa –suspiró- es que el mundo se va acabando poco a poco y ya no vienen esas cosas.”

Veïns literaris de Paraula de blog

El passat 29 de maig, al suplement cultural de l'AVUI, vaig tenir dos bons veïns literaris a la secció Paraula de blog: L'illa dels llibres, i Bloguejat.

Aquest cop han triat el fragment d'un post on reflexionava sobre la pregunta de com fer-se escriptor.

M'aclame a tu, d'Ovidi Montllor

Una meravellosa adaptació d'un poema de Vicent Andrés Estellés. Una de les cançons més conegudes del gran Ovidi Montllor, un autèntic, original i irrepetible intèrpret de la música.

El fruit de l'esforç

L'arbre, la pedra i el fruit de l'esforç.

.

Cares del món (50)

Una nova Cara del món que em ve del cel, aquest cop enviada pel Vicenç Laiz que, acompanyat de la Judit, volava cap a terres nòrdiques i va pensar en mi en veure la part posterior del seient d'un Airbus A300 de Lufthansa. (Mira que anar tan ben acompanyat i pensar en mi!)

Gràcies de nou.

Ajudant a néixer La catosfera literària

Des del periòdic L'Accent, com a participant en l'elaboració del llibre La catosfera literària, em van demanar un article on expliqués la meva visió sobre la creació d'aquest projecte, que ja es pot llegir amb el nom: Ajudant a néixer La catosfera literària.

El darrer tast de les taronges

Per què trobem més bones les taronges, tot just quan s'estan acabant?
Perquè han acumulat dolçor tot aquest temps? Perquè sabem que tardarem mesos en tornar-ne a tastar de fresques?

Felicitats petites (48)

Fa uns dies, una persona que visita sovint el blog em va enviar un correu electrònic per tal de donar-se a conèixer. M'explica que es troba a casa durant un temps per problemes de salut i que "per no caure en un desànim melancòlic" es va posar davant l'ordinador a cercar. "Picotejant" d'un lloc a un altre va fer cap al meu blog, m'ha visitat amb assiduïtat i ha participat als jocs literaris.
Pensar que he contribuït mínimament a fer més suportable el pas d'una malaltia es pot considerar com una de les grans Felicitats petites.

Una abraçada.

60è joc literari: Benissanet i Artur Bladé

Arribar a una xifra rodona m'ha motivat a fer un joc una mica especial, i més tenint en compte que el cap de setmana passat va tenir lloc la 5a Fira del Llibre Ebrenc. Per tot això, el protagonista del joc literari d'aquest dimecres serà l'obra Benissanet, d'Artur Bladé i Desumvila.

He repartit set fragments numerats d'aquest llibre entre set blogs ebrencs (aquest inclòs), als quals els manquen algunes paraules. Haureu de visitar cada blog i descobrir entre les tres opcions quina és la correcta en cada cas (per exemple, 1a, 2b, 3c, 4a, 5b, 6c, 7a). Per tal de donar facilitats i motivar-vos, qui només encerti quatre fragments correctes obtindrà 1 punt, qui els encerti tots, 2 punts.

Aquest és el meu fragment:

1) El terme municipal de Benissanet és petit, potser el més petit de Catalunya en relació amb pobles de la mateixa categoria. Els pagesos diuen que és un ....

a) pessic a la terra.
b) pati del darrere.
c) mocador de butxaca.

Trobareu la resta dels fragments a:

La Marfanta
De Roquetes vinc... a Tortosa baixo
Emigdi Subirats
El basar de les espècies
L'imaginari
Serret blog

Cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població i així entrar en el sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge d'un conte del meu proper llibre.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Poema dedicat a un contista

Tots sabem quina mena de dades cal posar quan et demanen un currículum. Fets concrets, mèrits més o menys exagerats, diplomes emesos per organismes oficials. Però caldria anar construint una altra mena de currículum, on detallar-hi tots aquells bagatges dels quan ens sentim veritablement orgullosos, que demostren amb un sentit més humà qui som. En aquest segon currículum hi puc afegir l'honor que m'hagin dedicat un poema. I si això fos poca cosa, al costat d'una figura com Gerard Vergés.

Gràcies Mamífer.

Com matar el gos del teu veí

Feia molts dies que no entrava cap post a la secció De pel·lícula.

Com matar el gos del teu veí és una interessant pel·lícula amb Kenneth Branagh com a protagonista, interpretant un autor teatral. L'arribada de nous veïns, d'un gos que borda per les nits, i un estrany fan que es converteix amb el seu alter ego, faran reconduir una vida que no passava per bons moments. El guió és boníssim:

"-Molts homes moririen per ella.

- O ella els mataria. De totes les maneres estarien morts."

"-Compte, no malaeixis a Déu; estem davall d'un arbre!

- Ah, sí, el llamp, el famós càstig diví, però Déu prefereix armes més mundanals, com ara les hemorroides."

"-Què et passa?

- Res, insomni. Només em passa tres o quatre cops l'any. Em dura tres mesos."

"-Hi ha pocs dramaturgs com vostè a Califòrnia, no?

- Hi fa un clima massa bo per a posar-se a escriure.

- I per què viu aquí?

- Pel clima."

"-Ets alcohòlic.

- No, els alcohòlics tenen classe; jo sóc un fotut borratxo."

"-T'han dit mai que tens aspecte d'escriptor?

- Oh, sí, lamentablement. La meva dona em va regalar un jersei amb colzeres i ja no va haver-hi marxa enrere."

Vida estesa

Roba estesa, vida estesa, eixugant-se al raig de sol, al tebi toc de l'aire que passa, ben a la vora.

.

Desdefinicions (58)

No se'ls acaba la corda, a les Desdefinicions:

decorar. Adornar, guarnir la vida de qui ens envolta amb el nostre cor.

desconyèixer. No haver tastat mai els plaers de la carn.

guardiola. Exfutbolista estalviador, sobretot amb el seu nou sou.

improvisar. Donar visats de forma indiscriminada, sense planificació.

.

La meva 5a Fira del Llibre Ebrenc

El dissabte 7 de juny a la nit vaig tenir la satisfacció i l'honor de fer la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc, amb la comarca del Priorat com a protagonista, després de la presentació que em va fer Pere Muñoz, alcalde de Flix, senador i blogaire. Properament us mostraré el text d'aquesta lliçó per tal que la pugueu llegir i millorar-la. Després, la Soul Machine ens va animar amb la seva música.

L'endemà, com en les darreres edicions, i fins i tot més encara, la Fira es va convertir tot el diumenge, fin si tot a ple sol de migdia, en una frenètica cassola on s'hi coïen projectes, on se sumaven il·lusions, on tota la gent que ens estimem els llibres vam intercanviar gestos i paraules plenes de complicitat, amb alegria, amb entusiasme de vegades. Aquesta cita anual a Móra d'Ebre s'ha convertit en la festa anual de la literatura ebrenca i de la resta de comarques que hi participen (Priorat, Baix Cinca, Matarranya, Ports i Maestrat), en un crit orgullós que demostra que existim, que creixem, que, malgrat alguns ulls sovint no ens mirin, estem vius i bé de salut.

Jo he xalat tot el dia, parlant amb uns i altres (escriptors/es, lectors/es, llibreters/es, ...), escoltant, coneixent, estrenyent mans (en sentit literal i en sentit figurat). Si lamenteu no haver pogut vindre, anoteu-vos a l'agenda la cita per a l'any vinent, perquè això no pararà de crèixer.

Gràcies, moltes gràcies a l'organització per fer-ho possible.

Quina lenta agonia, la dels ametllers perduts, de Toni Cucarella

En aquesta novel·la, Toni Cucarella ens passeja per la Xàtiva dels anys seixanta, concretament per les Eretes, un barri humil i perifèric de la ciutat que es veurà engolit pel creixement urbanístic. La visió que té d'aquest món un noi en plena etapa de creixement ens passejarà pels seus racons, acompanyat dels habitants vius i morts del barri, amb el teló de fons d'uns ametllers perduts, dels quals ja ningú en té cura.

Però aquest barri, els seus personatges perdedors i les seves històries a mig camí de la llegenda, continuaran vives mentre algú les expliqui.

El Priorat a Móra d'Ebre

Avui, el Priorat serà protagonista a la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre, i a l'espectacle "De l'Ebre al Mississipí" que tindrà lloc a continuació a càrrec del grup La Soul Machine, de Falset. Demà, el dia estarà carregat d'actes i de llibres.

Suspended in time, d'Olivia Newton John

Molts dels que ja tenim una edat ens vam enamorar platònicament de l'Olivia Newton John i de la seva veu, com en aquesta cançó de la pel·lícula Xanadú.

Herois de paper

Quan érem xiquets tots teníem herois de paper, que s'han anat esgrogueint amb el pas dels anys, com aquest Flash Gordon que viu a les golfes de casa dels meus pares.

Aquest llibre és especial per a mi perquè me'l van regalar els "madrilenyos" que cada estiu venien al pis de dalt. La mare era de Cornudella, però va marxar a Madrid de joveneta. Allí es va casar i cada estiu tornava al poble, acompanyada de la família. Jo els esperava amb ànsia, perquè amb la filla petita érem inseparables i ens aveníem molt, i puc dir amb satisfacció que encara ens uneix una relació especial, d'aquelles que es forgen amb la tendresa dels pocs anys i duren tota la vida.

Quants herois tenen un poder així?

Cares del món (49)

Els amics del blog del Jordi i la Marta em van enviar una Cara del món una mica sorpresa, suposo que de les coses que veu passar pel carrer.

Després de tants anys (perquè es nota que ja té una edat) encara no s'ha acostumat a veure'ns fer coses estranyes als humans.

Moltes gràcies a tothom que m'envia imatges d'aquest tipus.

Escriptors del Priorat: Salvador Estrem i Fa

Salvador Estrem i Fa serà un dels protagonistes de la 5a Fira del Llibre Ebrenc dels dies 7 i 8 de juny, que enguany té la comarca del Priorat com a convidada.

Us proposo (en l'ortografia original) llegir un petit fragment del seu poema "Cançó de comiat", inclòs al recull Elegia del Priorat.

"Adéu, vila de Falset,
campanâ, creu decantada,
carrê estret i costarut,
portal vell, roja teulada.

Terra de les set colors
meitat erm, meitat conrada,
albe dret i xop gegant,
font d’argent i barrancada.

Vinya magra del coster,
avellanar de la plana,
oliver verd clâ verd fosc,
hort petit, poma, magrana.

Muntanya colô d’aram,
colô d’or, colô de plata,
muntanya de llacorell
calumniada d’ingrata."

Felicitats petites (47)

No fa gaire temps que han acabat les obres de la variant de Falset de la carretera N-420. Amb aquesta millora de la infraestructura viària, per a anar de Tortosa a Cornudella de Montsant (trajecte que faig sovint), després de travessar el Baix Ebre, Ribera d'Ebre i Priorat, no em caldrà passar pel mig de cap poble. Això sembla un avantatge i podrè estalviar-me uns valuosos (valuosos?) parell de minuts.

Malgrat tot, de tant en tant no podrem resistir la temptació d'agafar el desviament, entrar de nou al poble, fer memòria dels seus carrers, i aturar-nos a comprar nous, per exemple, que tant li agraden a la meva dona. Aquesta manera de perdre (perdre?) el temps també es pot convertir en una Felicitat petita.

.

Guanyador i solucions dels jocs literaris de maig

Un cop acabat el termini per a participar als jocs literaris del mes de maig, i després de fer el sorteig, ha resultat guanyador el Jordi Casanovas , que s'emportarà els premis d'aquest mes:

-un dibuix original de “L’AVI” signat per ell mateix (el que veieu a la imatge)

-una caricatura feta per Àlex S. Roca, del blog El tentacle.

Les solucions dels jocs són:

55è joc literari: El fantasma de Canterville, d'Òscar Wilde

56è joc literari: totes correctes

57è joc literari: L'animal moribund, de Philip Roth

58è joc literari: Terenci Moix

I ara, a participar als jocs de juny!

59è joc literari

Aquest és el primer dels jocs literaris de juny, però us recordo que el termini per a participar en qualsevol dels jocs d'aquest mes serà l'1 de juliol, i així entrar en el sorteig dels premis mensuals: un Diccionari de la Llengua Catalana i convertir-se en personatge de conte.

Aquest dimecres us ensenyo la foto de tres escriptors que haureu de relacionar amb tres colors (no estan ordenats a la imatge) i tres títols de llibres. Per tant, m'haureu de dir el títol dels tres llibres que fan referència a cadascun dels colors i dels autors.

Com sempre, cal enviar les respostes a jesusimaite@gmail.com juntament amb el vostre nom i població.

Aquí podeu consultar el funcionament general dels jocs literaris.

Perdoneu que en aquest post no permeti els comentaris; és per evitar que algú posi la solució.

Premis jocs literaris de juny

Comença un nou mes amb nous premis per a sortejar entre tothom que participi als jocs literaris de juny.

Aquest cop, qui guanyi s'emportarà dos regals:

-un de material; un exemplar del Diccionari de la Llengua Catalana, cedit per l’Institut d’Estudis Catalans (ja serà el quart que regalo).

-un d'immaterial; convertir-se en personatge d'un dels contes del meu proper llibre.

Aquest darrer regal em fa una il·lusió especial. L'any passat, com a premi dels primers jocs literaris que vaig proposar, ja en vaig sortejar un de similar, que va convertir al Josep-Manel en un dels personatges de El vertigen del trapezista. La persona guanyadora, a més, serà una de les primeres persones en llegir el conte i donarà el vistiplau previ a la utilització del seu nom.

El termini per a participar en qualsevol dels contes del mes de juny acabarà l'1 de juliol.

Escriptors del Priorat: Joan Bta. Espasa

Aquest dissabte, 7 de juny, m'han encarregat la lliçó inaugural de la 5a Fira del Llibre Ebrenc, de Móra d'Ebre, i intentaré donar una petita visió del Priorat literari.

Aquesta és una bona excusa per a donar-vos petites mostres d'algun dels seus autors:

Joan Bta. Espasa Ballester, Cornudella de Montsant (1922-2001)
Bàsicament es va dedicar a la poesia, tot i que també va fer una important labor historiogràfica.

Al recull "A l’ombra d’unes paraules" es troben una cinquantena de poemes diversos que realcen tot allò referent a Cornudella. "Via Crucis" és un recull de de sonets que recorren l’etern “Camí de la Creu” de Jesús. A "Símbols"ens parla de tot allò que d’alguna manera simbolitzava el poble. Finalment, el 1997, va publicar una recopilació de versos "Entre el caliu d’uns silencis". Tanmateix, el poeta va escriure fins a la seva mort i gran part de la seva obra ha quedat inèdita .

"Però, si el fred se t’emporta
i el teu fruit no omple el graner,
encara que acabis morta,
el teu encís em conforta
flor rosada d’ametller."

Fragment del poema "L’ametller de flor rosada", inclòs A l’ombra de les paraules

5a Fira del Llibre Ebrenc

Els dies 7 i 8 de juny tindrà lloc la 5a Fira del Llibre Ebrenc a Móra d'Ebre, amb presentacions de llibres, conferències, espectacles i, sobretot, amb noves coneixences, punts de contacte i xerrades amb amics de la cultura.
Jo no me l'he perdut cap any, i en totes les edicions, excepte la segona, hi he estat convidat presentant llibres i signant. Aquest cop, atès que la comarca convidada és el Priorat, tindré l'honor de fer la lliçó inaugural el dissabte al vespre, i de presentar El vertigen del trapezista l'endemà.
No us ho perdeu. Més informació a la web de llibresebrencs , on veureu la llista de tots els escriptors i escriptores que participaran i podreu baixar-vos el programa aquí.

Desdefinicions (57) solidàries amb els rius

Avui, la secció de les Desdefinicions se solidaritza amb els nostres pobres rius:


Riu-re. Baixar alegre i ple d’aigua un riu.

rEbregar. Maltractar un riu i fer-li perdre la seva llisor sense mirament.

pesseTer. Qui només pensa en obtenir guanys sense mesura d’un riu.

reMugar. Parlar entredents en senyal de reprovació, pel maltracte que donem als rius.

Aprofito aquest post especial per a recuperar altres Desdefinicions anteriors relacionades amb rius:

segrest. Emportar-se l'aigua d'un afluent de l’Ebre per a demanar-ne un rescat.

fúnEbre. Relatiu al riu més cabalós de Catalunya, que podria acabar morint si s'emporten tota l'aigua.

Blogs degustació

Us convido a fer una degustació de diversos posts interessant per un o altre motiu:

RdY
Nau Argos
El basar de les espècies
Al caliu dels mots
Cabaret de paraules
Cròniques de sota el mugró
Striptease d'històries
Centpeus
Toc de queda

I també us animo a col·laborar amb la iniciativa engegada per diversos blocaires:
Premiscat

M'enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo

Manuel de Pedrolo era el meu escriptor preferit quan tenia entre 13 i 17 anys. Em vaig llegir molts llibres, un darrere l'altre, però ara reconec que el tenia bastant oblidat. Amb l'excusa del premi per als jocs literaris del mes d'abril que em fa oferir la Fundació Pedrolo (en mesos propers sortejaré un nou lot de 19 llibres), aquesta setmana m'he llegit M'enterro en els fonaments. De seguida he recordat l'estil de Pedrolo, la seva barreja de novel·la negra i novel·la social, plantejant-se grans interrogants sobre el nostre model de societat i sobre la condició humana. La novel·la està escrita als anys seixanta, i això es nota, i a un lector actual el poden sorprendre o fer somriure alguns fragments que avui semblen anacrònics, com per exemple quan el pare es planteja si el seu fill de 19 anys ja ha degut mantenir relacions sexuals, però cal situar-se a la societat en què fou escrit el llibre.

Amb l'excusa d'unes conflictives fotos de caire sexual que el pare troba a l'habitació del seu fill, entre les quals es troba la imatge d'un cadàver, comença a investigar la seva vida i hi descobreix un desconegut. Es tracta d'una novel·la sobre la incomprensió intergeneracional, sobre acusacions mútues entre pare i fill, però també planteja uns terribles dubtes morals sobre un dilema etern: la fi justifica els mitjans? Podem convertir-nos en botxins del botxí?