01 de setembre 2008

Si t'allunyes


Tinc por que la distància que t'allunya
es torni ampla a cada pas,
i vigilo poruc la imatge fonent-se
i estic a punt de recordar-te,
amb un trist lladruc,
de tant que m'enyoro.

8 comentaris:

Òscar Cavero 100% ha dit...

vaya versos mes bonics!!!

rebaixes ha dit...

Tantes coses se'ns allunyen i sols amb el record poden tornar.Anton

Striper ha dit...

Preciosos els versos. Aixo es el trabucador?

Cèlia ha dit...

Només els gossos poden ser tan fidels...

mar ha dit...

sovint quan fem passes endavant deixem enrera éssers estimats... només cal aturar-se i deixar que ens atrapin per caminar acompanyats...

Mireia ha dit...

Si hi poses una mica més de desesperació era el que pensava la nostra gossa als primers temps després d'adoptar-la cada vegada que marxàvem. Angoixa per separació deia el veterinari

aigua ha dit...

Segur que molts hem sentit aquesta por i aquest enyor alguna vegada.....melancòliques però boniques paraules.

Joana ha dit...

Els gossos ho oloren abans que nosaltres. A vegades som babaus!!!