Al terra de suor antiga el cep s’arrela,
de mans amic, del cel deutor,
i amb el tall de la verema,
del vi novell amant gelós.
de mans amic, del cel deutor,
i amb el tall de la verema,
del vi novell amant gelós.
.
Sense mànigues
Fa 3 hores
6 comentaris:
Recordeu aquelles vinyes del nostre Priorat segurament quan escriviu.És com una votació afirmativa dels nostres moments adolescents quan comencem a captar... Ara, al lluny, ens ajuden a ser nosaltres. Ells també deixaren emprenta saludable. Anton.
Amant gelós o del temps, això és a gust del consumidor.
Desde luego, no podía haber un texto mejor para estos tiempos de vendimia...
Un saludo!
Vinyes verdes vora el mar...
M'has fet recordar el poema i la cançó.
Com es nota que ets del Priorat! Preciós poema per a la teva gent!
I de la dolça malvasia no dius res.
Publica un comentari a l'entrada