03 d’octubre 2008

El record d'aquell mar


El record d'aquell mar
que has desat a la vitrina,
batega encara,
i l'onada,
i la sal,
i la gavina.
.

9 comentaris:

rebaixes ha dit...

Fi i suau com l'airet a ran de platja,

Carme Rosanas ha dit...

Breu i preciós, com la teva onada.

Striper ha dit...

I el sol a sobre la pell.

mai ha dit...

Les paraules senzilles són les que més diuen.

Teresa Bosch ha dit...

De tots els poemes que he llegit en el teu blog és que el que més m'ha agradat amb diferència. Amb poques paraules ens portes el record del mar i les vacances.

Òscar Cavero 100% ha dit...

com sempre precios i encantador

Lliri blanc ha dit...

un poema precios!...com una caricia de brisa sobre la pell daurada
Saluts

Anònim ha dit...

El mar:

El mar quan és record és sucre,
quan és oblit és llàgrima immensa,
quan és un nom és una multiplicació
de sospirs agermanats amb ressons d'amor,
quan és poema és una mirada que cerca la sang de sal del bell blau,
quan és carícia és color arena
del llindar que sempre el besa,
quan és bes és infinit,
quan és inspiració és el diccionari vestit de gala per oferir mots mullats de festa a tots els cors imantats per la cançó més profunda de la bellesa.

A. Guiu.

arnald ha dit...

felicitats, aquest poema m'ha semblat genial!