"Les primeres pàgines dels diaris no parlen d’altra cosa i una gran foto ocupa quasi la totalitat de les portades on, en un dels cantons, hi destaca una cinta negra en senyal de dol. La inesperada mort del poeta sacseja una societat amant de la cultura que, de cop, es veu òrfena d’un dels seus fills més il·lustres. Han quedat enrere els anys que milers de persones acudien als camps de futbol i que les audiències es rendien a la telescombraria; ara els recitals de poemes omplen els estadis a vessar i es paguen a la revenda quantitats indecents per entrades a primera fila."
Fragment del conte "Admiració?", inclòs al recull Una sortida digna, on ironitzo sobre una utòpica societat en què la poesia té més audiència que el futbol.
6 comentaris:
Ves per on, cadascú escombra cap a casa seva. Fa uns cinc anys, quan feia col·laboracions a l'Avui, vaig escriure un article que era com un somni en què una científica era rebuda a l'aeroport com ho són els futbolistes.
Ja m'agradaria que els nens fessin col·leccions de cromos amb la cara dels poetes.
Per desgràcia, semblem molt lluny d'aquest món que expliques en aquest relat.
Quin paradís.
Quànta fantasia...
Publica un comentari a l'entrada